Anàlisi de "Els jugadors de cartes" de Cézanne

Els jugadors de cartes

Anàlisi de l'obra de Paul Cézanne

1. Descripció de l'obra

Títol: Els jugadors de cartes
Autor: Paul Cézanne (1839-1906)
Cronologia: Entre 1890-1892 (aproximadament)
Estil: Postimpressionisme
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensions: 47 cm x 57 cm
Localització actual: Museu d’Orsay, París
Tema: Retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant d’una taula amb una ampolla de vi.

2. Anàlisi formal

Elements plàstics

Cézanne prioritza el color per definir les formes. A partir de pinzellades breus, fines i superposades, de diferents tonalitats, modela els volums i els objectes. En aquest quadre, amb predominança de colors càlids, els contrastos cromàtics intensifiquen la confrontació entre els personatges: el jugador de la pipa vesteix jaqueta marronosa i pantalons groguencs, a l'inrevés que el seu contrincant. Les cinc versions d'aquest tema mostren la seva concepció arquitectònica de la composició, reduint la natura a volums geomètrics (el cos del jugador de la pipa és tractat com un cilindre amb un braç també cilíndric).

Composició

La composició és fruit de llargues meditacions i estudis preparatoris. Cézanne va crear cinc versions del tema, amb diferències en format, nombre de personatges i decorat. Les versions amb dos jugadors, com aquesta, es consideren les més elaborades per la seva simplificació. L'ampolla actua com a un fals eix de simetria, dividint l'escena en dues parts desiguals i intensificant l'enfrontament. La tensió recau en els objectes de la taula i les mans dels jugadors. El tors del jugador de l'esquerra forma una columna vertical que contrasta amb la línia horitzontal del fons. Les mirades dels jugadors, fixades a les cartes, formen un triangle imaginari invers.

Estil

Influenciat per Pissarro i l'impressionisme, Cézanne va desenvolupar un estil propi. Buscava les figures geomètriques essencials dels objectes i utilitzava el color per definir les formes. La seva pinzellada breu i les diferents tonalitats modelen els cossos i objectes. La llum configura l'espai amb contrastos tonals. Inspirat per clàssics com Tintoretto, Caravaggio, El Greco, Zurbarán, Ribera i Poussin, Cézanne creia que el coneixement de la realitat prové de la voluntat de captar-la. És considerat precursor del cubisme per la seva descomposició de l'espai i les formes. La seva concepció arquitectònica va influir en Picasso. Superant la còpia literal de la natura, va obrir camins per a l'expressionisme i el fauvisme.

3. Interpretació

Contingut i significació

El quadre representa una escena quotidiana a Ais de Provença, on les partides de cartes eren habituals entre la classe treballadora. El jugador amb pipa és père Alexandre, jardiner del pare de Cézanne. El tractament dels personatges és antagònic: el veterà sembla més segur, mentre que el jove és més corpulent. Diversos elements els caracteritzen: el barret, les cartes (blanques i fosques). Una interpretació suggereix que l'enfrontament simbolitza la lluita de Cézanne amb el seu pare per l'acceptació de la seva pintura. Una altra interpretació apunta a una lluita interna de l'artista. La posició dels jugadors transmet repòs, contrastant amb la seva concentració.

Funció

La funció principal de l'obra és la investigació pictòrica, aprofundint en la concepció arquitectònica de la composició.