Anàlisi de 'Sol Ixent' de Monet i la Torre Eiffel

Sol Ixent

Fitxa Tècnica

• Títol: Sol Ixent
• Autor: Claude Monet (París, 1840 - Giverny, 1926)
• Cronologia: 1872
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 48 x 63 cm
• Estil: Impressionista
• Tema: Paisatge
• Localització: Musée Marmottan (París)

Context Històric i Cultural

Ens situem al 1872, en plena Revolució Industrial. Els pintors comencen a pintar a l'aire lliure (plein air). Aquest període també està marcat per les lluites obreres, la recent guerra francoprussiana i la Comuna de París del 1871. París esdevé el gran centre d'art, substituint Roma. L'impressionisme trenca amb els esquemes de l'art acadèmic (com el rococó), i per això molts artistes impressionistes van ser inicialment rebutjats. S'aplica la teoria dels colors de Michel Eugène Chevreul i s'experimenta amb la influència de la fotografia. Els avenços tecnològics proporcionen nous materials per a la creació artística.

Biografia de l'Autor

Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845, la seva família es va traslladar a Le Havre (Normandia). Des de jove, va mostrar talent per al dibuix i va començar venent caricatures. El 1858, va tornar a París, on Boudin el va introduir en la pintura de paisatge a l'aire lliure. De tornada a França el 1871, Monet es va establir a Argenteuil fins al 1878, un període en què va pintar algunes de les obres més famoses i característiques de l'impressionisme. En aquestes obres, se centra en els reflexos de la llum sobre l'aigua i l'atmosfera. A partir de 1890, ja amb una fama creixent, es va concentrar en sèries de quadres, pintant un mateix tema a diferents hores del dia per captar les variacions de la llum. Va arribar a pintar més de tres mil quadres, principalment escenes fluvials, paisatges i marines.

Característiques de l'Estil

L'impressionisme es basa en la teoria dels colors, que estableix l'existència de tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres de complementaris (verd, violeta i taronja). Els colors es perceben en relació amb els colors adjacents. Els impressionistes busquen que l'ull de l'espectador percebi els colors compostos, sense barrejar-los prèviament a la paleta.

• Plasmació de la llum: Els colors es representen tal com es veuen, sense importar la tonalitat objectiva. Es busca representar l'atmosfera.
• Aparences successives: Un mateix paisatge es pot representar amb diferents tonalitats segons la incidència de la llum.
• Coloració d'ombres: Les ombres no es representen amb tonalitats fosques, sinó amb colors complementaris.
• Pinzellada solta: Les pinzellades es fan amb colors purs agrupats, que es fonen a la retina de l'espectador.
• Plein air: La pintura es realitza a l'aire lliure, directament al lloc que es pinta.

Anàlisi Formal

La pintura presenta una composició oberta, amb línies horitzontals i verticals, i tres barques en diagonal. La pinzellada és solta i ràpida, amb colors purs i absència de negre. Monet utilitza tonalitats taronges per ressaltar la llum del sol a l'aigua, aplicant el contrast simultani per intensificar els colors. La llum de l'alba crea una atmosfera canviant, amb reflexos sobre l'aigua. El fum de les xemeneies, símbol de la industrialització, es barreja amb la boira matinal. L'obra, pintada a plein air, trenca amb la representació acadèmica i se centra en el paisatge, sense connotacions polítiques ni socials.

Sobre un fons nebulós, on amb prou feines es distingeixen els pals dels vaixells i les xemeneies de les fàbriques, el sol, representat com un petit cercle ataronjat, il·lumina les aigües. Tres petites embarcacions de rem s'acosten a l'espectador.

La llum es representa mitjançant el contrast cromàtic. Monet prescindeix dels criteris de representació convencionals, abandonant la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes. Tot és fruit d'un conjunt de pinzellades dinàmiques que només insinuen, creant una sensació d'esbós. Predomina el to blau grisenc de la boirina. El taronja del sol i el seu reflex contrasten fortament. L'elecció de colors complementaris es basa en la llei del contrast simultani d'Eugène Chevreul, que estableix que la juxtaposició de dos colors complementaris n'augmenta la intensitat.

Temàtica, Funció i Significat

• Tema: Tres barques naveguen pel port de Le Havre, evocant la joventut de Monet. Al fons, es veu la sortida del sol i els elements del port.
• Significat: La pintura captura els reflexos de la llum i la influència de l'atmosfera. La llum i el color es fusionen, transformant figures i fons en taques de color. Les pinzellades reflecteixen la interpretació de la forma en el seu context espaciotemporal.
• Funció: Decorativa.

Entorn i Integració

L'obra es troba actualment al Museu Marmottan de París.

Models i Influències

Monet admira la figura, la pinzellada i el color de Delacroix. L'obra rep la influència de l'impressionisme (pinzellada solta, teoria del color) i de les estampes japoneses. Influirà en l'art japonès i, posteriorment, en els postimpressionistes i les avantguardes.

La Torre Eiffel

Fitxa Tècnica

• Edifici: Torre Eiffel
• Autor: Alexandre Gustave Eiffel
• Cronologia: 1887-1889
• Tipologia: Monument commemoratiu
• Mides: 305 x 125 m (325 m amb l'antena)
• Estil: Arquitectura del ferro
• Material: Ferro forjat
• Localització: Champ de Mars, París

Context Històric i Cultural

La Torre Eiffel es va construir entre 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal de París de 1889, que commemorava el centenari de la Revolució Francesa. Aquest període correspon a la Revolució Industrial i al desenvolupament del socialisme utòpic, sota la III República Francesa. L'Exposició, que cobria 96 hectàrees, va comptar amb la participació de 35 països. Aquestes exposicions impulsaven l'arquitectura i els avenços tècnics. Les construccions més audaces de l'arquitectura del ferro es van realitzar per a aquestes exposicions, que requerien grans pavellons. Cal destacar el canvi urbanístic de París al segle XIX, impulsat per l'augment de la població, l'adaptació al ferrocarril i un urbanisme més higiènic. La burgesia es consolida, però el moviment obrer guanya força.

Característiques de l'Estil

El segle XIX va viure una revolució arquitectònica, impulsada per la Revolució Industrial i l'ús de nous materials com el ferro, l'acer i el formigó armat. Els enginyers van defensar aquests materials, mentre que els arquitectes inicialment s'hi resistien. Un exemple clau és el Crystal Palace de Joseph Paxton, construït per a la primera Exposició Universal de Londres (1851), amb ferro, vidre i fusta prefabricats. Aquest tipus de material permet cobrir grans espais, és resistent, modelable i ignífug. Els edificis de ferro solen incorporar grans superfícies de vidre. Les tipologies més comunes són estacions de ferrocarril, hivernacles, etc.

Biografia de l'Autor

Alexandre Gustave Eiffel (1832-1923) va ser un enginyer i arquitecte francès. Es va graduar a l'École Centrale des Arts et Manufactures de París el 1855 i es va especialitzar en la construcció de ponts metàl·lics. El 1867, va fundar la consultora i constructora Eiffel et Cie. Va ser pioner en considerar el factor aerodinàmic en les seves construccions. Eiffel va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar construccions metàl·liques com ponts i la torre que porta el seu nom.

Anàlisi Formal

La torre té tres plataformes:

1. Tercer pis a 274 m (mirador).
2. Segon pis a 115 m.
3. Primer pis a 57 m.

La forma piramidal accentua la verticalitat. Els quatre pilars, situats als vèrtexs d'un quadrat, es corben cap a l'interior i convergeixen en un únic element, culminant en una agulla. Està formada per unes 18.000 peces de ferro i 2,5 milions de cargols. Els últims metres corresponen a una antena de ràdio afegida posteriorment. La forma piramidal, dividida en quatre plantes, potencia la verticalitat. Combina elements arquitravats i voltats. L'entramat de bigues proporciona estabilitat davant el vent. L'estructura de ferro també té una funció decorativa. La simetria, amb quatre costats idèntics, proporciona estabilitat. Les peces van ser dissenyades i provades amb càlculs precisos abans del muntatge, que va ser realitzat per entre 150 i 300 obrers en dos anys.

Temàtica, Significat i Funció

• Contingut i Significat: La Torre Eiffel és el màxim exponent de l'arquitectura metàl·lica i va ser concebuda com a símbol de l'Exposició Universal de París de 1889.

Es va convocar un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps, i Eiffel va guanyar amb el seu projecte (que ja s'havia presentat a Barcelona el 1888, però no va ser acceptat). L'edifici pretén mostrar la seva estructura i erigir-se en símbol de la modernitat i el progrés. Les exposicions universals eren aparadors on els països mostraven la seva potència creativa i industrial.

• Funció: Commemorar la Revolució Francesa i servir com a edifici emblemàtic de l'Exposició Universal de 1889. Les exposicions universals eren grans aparadors dels avenços de la Revolució Industrial.

Entorn i Integració

Va ser ubicada a la zona de l'Exposició Universal de 1889, en espais oberts que permetien la seva visió des de diversos punts. Actualment, és el monument més alt de París. Tot i les crítiques inicials, la seva ubicació prop del riu, al parc dels Champs de Mars, li proporciona una integració urbanística excel·lent.

Models i Influències

L'obra rep influències de la Revolució Industrial i de l'ús del ferro i el vidre com a materials arquitectònics, com en el Crystal Palace de Joseph Paxton (Exposició Universal de Londres, 1851). Va generar controvèrsia, però es va convertir en un símbol de París. Ha influït en diverses construccions de ferro, com alguns ponts de Calatrava.