Anàlisi de "La Habitació Vermella" de Matisse

La Habitació Vermella

1. Fitxa Tècnica

• Títol: La Habitació Vermella
• Autor: Henri Matisse (1869-1954)
• Dimensions: 180 x 220 cm
• Data: 1908
• Localització: Museu de l'Hermitage
• Estil: Fauvisme

2. Context Històric

Primera meitat del segle XX. Durant aquest període, l'art va experimentar canvis profunds i ràpids en un context d'innovacions tecnològiques (teoria de la relativitat, motor d'explosió, aviació, cinema, ràdio), polítiques (Primera Guerra Mundial, Revolució Russa, Nazisme), econòmiques i socials (emigració a les ciutats, crisi del 1929, industrialització accelerada), i intel·lectuals (psicoanàlisi de Freud, filosofia de Nietzsche, novel·la moderna). En aquest context, sorgeixen les avantguardes artístiques, o ismes, que busquen la innovació i trenquen amb la tradició.

3. Anàlisi Formal

Descripció:

Escena d'interior figurativa amb una natura morta, una figura femenina ordenant una taula i un paisatge vist des d'una finestra, tot disposat com un tapís.

Aspectes formals:

• Tècnica: Oli sobre tela.
• Color: Predomini del vermell i el blau (colors complementaris). El vermell, càlid, apropa l'espectador, mentre que el blau i el verd, freds, l'allunyen. El negre ressalta el vestit de la dona i els contorns. Absència de clarobscur, trencant amb l'harmonia cromàtica tradicional.
• Dibuix i línia: Dibuix esquemàtic. Línies ondulades (gust per l'arabesc) i rectes (taula, marc, cadires).
• Pinzellada: Gruixuda, amb contrast a les zones dels arbres del fons (treball minuciós i puntillista).
• Composició: Dos plans: interior i jardí.
• Llum: Plana, donada per la intensitat del color. La perspectiva ve donada per la posició dels objectes.

Estil: Fauvisme

El 1905, al Saló de Tardor de París, un grup de pintors va exposar les seves obres. Un crític, en veure una escultura clàssica al mig de la sala, va descriure l'escena com "Donatello enmig de les feres", donant origen al terme fauvistes. Influenciats per Van Gogh i Gauguin, amb Matisse com a mestre, els fauvistes utilitzaven colors purs i intensos, sense barreges, de manera subjectiva. Les formes, sovint deformades, trenquen amb el naturalisme impressionista. La pintura fauvista és enèrgica, lluminosa, de formes simplificades i distorsionades, sense càrrega ideològica, centrada en paisatges i retrats. Altres pintors fauvistes: Derain, Vlaminck i Dufy.

4. Comentari i Interpretació

Biografia:

Matisse va néixer al nord de França. Va abandonar els estudis per dedicar-se a la pintura. L'any 1906 va viatjar al nord d'Àfrica, on l'art islàmic, especialment la ceràmica i les teles, va influir en el seu ús del color pla, les línies arabesques i l'absència de perspectiva. Després de la Primera Guerra Mundial, la seva pintura es torna més sòbria. A partir de 1917, a Nissa, es dedica a pintar cossos, A més de pintar, va decorar esglésies amb vitralls i va realitzar obres per a diverses institucions.

Tema i significat:

Escena quotidiana, amb la importància en la manera de representar-la, no en què es representa. Visió subjectiva i protagonisme del color.

Funció estètica, experimental i comercial. Influències post-impressionistes (Gauguin, Van Gogh), art del nord d'Àfrica i pintors simbolistes (Gustave Moreau).

5. Conclusió