Anàlisi de la Segona Guerra Mundial: Causes i Conseqüències

1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial
1.1. Les causes del conflicte
Origens de la Segona Guerra Mundial hem de cercar-los en el nou ordre internacional sorgit de la Primera Guerra Mundial. El Tractat de Versalles, en lloc de crear un clima de reconciliació entre nacions, va fomentar la humiliació i el ressentiment. Molts d'alemanys i italians no varen acceptar les imposicions de Versalles i això estimulà un afany de revenja.
La crisi de 1929 creà un context de depressió que afavorí el sorgiment de feixistes. Mussolini (ITA) i Hitler (ALE) desenvolupaven una política exterior agressiva i d'expansionisme militar, justificada per necessitats econòmiques. A més, potències feixistes varen desenvolupar una intensa carrera d'armaments.
Finalment, davant la política agressiva dels règims autoritaris, les democràcies intentaven mantenir-se al marge dels problemes del món o preocupar-se dels seus propis problemes interns. D'aquesta manera, la feblesa de les democràcies i el fracàs de la Societat de Nacions davant les agressions dels règims nazi i feixista varen estimular el bel·licisme i varen dur a la guerra.
1.2. La marxa cap a la guerra
Estats autoritaris impulsaren agressions bèl·liques:
• Àsia: Japó volia ampliar territoris a costa de Xina. El 1931 ocupà Manxúria i el 1937 començà l'invasió.
• Àfrica: El 1935 Itàlia va ocupar Etiòpia amb el desig d'ampliar l'imperi colonial. A Europa va envair Albània.
• ITA i ALE participaren en la Guerra Civil Espanyola proporcionant soldats i armament als militars sublevats; GRA i GBA es mantingueren al marge.
ALE desenvolupà una política d'expansió territorial amb terres habitades per pobles germànics. El 1936, en contra del Tractat de Versalles, Hitler va remilitaritzar la regió de Renània.
Més tard, al març de 1938, va ocupar Àustria; al setembre va exigir a Txecoslovàquia el lliurament del territori dels Sudets, poblats per minoria alemanya.
FRA i ING convocaren la Conferència de Munic (1938) per frenar les aspiracions alemanyes, però acabaren claudicant davant les promeses de Hitler d'aturar-se. Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat: Bohèmia i Moràvia varen esdevenir protectorat alemany i Eslovàquia va passar a ser un estat satèl·lit.

1.3. Les aliances i l'esclat del conflicte

La política expansionista es va sostenir en una sèrie de tractats internacionals de suport mutu. El 1936, ALE va signar una aliança amb ITA, coneguda com a Eix Roma-Berlín. Aquesta aliança va ser renovada el 1939 amb el nom de Pacte d'Acer. El mateix any (1936) també va signar Japó el Pacte Antikomintern.

FRA i GB s'havien mantingut al marge d'aquestes aliances. Quan Hitler va reclamar el corredor de Danzig (territoris que separaven ALE de Prússia Oriental), FRA i GB es varen comprometre amb POL a anar a la guerra si era necessari.

Per evitar que l'URSS s'aliés amb FRA i GB per ajudar a POL, Hitler va signar amb Stalin el Pacte germano-soviètic (1939) i va començar la invasió a POL (setembre de 1939); llavors els aliats FRA i GB varen declarar la guerra.

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

2.1. Les victòries de l'Eix

Amb l'invasió de Polònia (setembre de 1939), Hitler començà la guerra llampec (ús de divisions cuirassades i suport aeri). Aquest tipus de guerra permeté atacs sorpresa i progressar ràpidament; POL va caure en 3 setmanes i el país va quedar dividit entre ALE i URSS segons el Pacte germano-soviètic.

El 1940, els exèrcits alemanys varen envair la major part de l'Europa occidental (DIN, NOR, PB, BÉL i el nord-oest de FRA). Només la GB resistia. L'aviació de guerra alemanya (Luftwaffe) preparà un bombardeig als ports i ciutats per un possible desembarcament. Fou anomenada Guerra d'Anglaterra.

GB va resistir l'atac i Hitler renuncià al desembarcament, però decidí bloquejar les illes i desencadenà la Batalla de l'Atlàntic per impedir l'arribada de subministraments als anglesos. També va combatre els anglesos al Mediterrani i les tropes de l'Afrikakorps (comandades per Rommel) conqueriren el nord d'Àfrica. Iugoslàvia i Grècia també varen ser conquerides a l'abril de 1941.

Al juny de 1941, Hitler va utilitzar l'Operació Barbarroja i atacà Rússia, arribant a les portes de Moscou i de Leningrad. Al desembre, el Japó va destruir la flota nord-americana a Pearl Harbor i els EUA varen entrar a la guerra; l'Eix Roma-Berlin-Tòquio semblava invencible.

2.2. Europa sota el nazisme

L'ocupació nazi tenia com a finalitat el sometiment dels territoris europeus en benefici d'ALE. Varen organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al Reich (Alsàcia, Lorena, Luxemburg, Bohèmia), regions colonitzades (POL oriental, Països Bàltics) i estats satèl·lits (FRA, UCR, PB).

2.3. El triomf aliat

El juny del 1942, la situació de la guerra va fer un tomb quan l'URSS i els Estats Units varen reforçar els aliats. El juny, els nord-americans varen frenar els japonesos al Pacífic i els britànics varen aturar els alemanys al nord d'Àfrica. Però el primer gran fracàs de Hitler va tenir lloc a Stalingrad.
A partir d'aquest moment, els aliats varen començar amb el desembarcament nord-americà a Normandia. Els angloamericans varen començar el progrés. Hitler es va suïcidar i el 8 de maig Alemanya va capitular.