Anàlisi de 'La família de Carles IV' de Francisco de Goya

FC -> Nom: La família de Carles IV / Francisco de Goya / encarregada pel rei Carles IV / 1800 / Estil: neoclassicisme, però amb elements romàntics / Ubicació original: Palau Reial a Madrid / Ubicació actual: Museu del Prado, Madrid / Relació amb un conjunt: amb tots els esbossos preparatoris d’abans del quadre. // D -> Tècnica: oli / Dimensions: grans / Suport: tela / És figurativa / Breu descripció: és un quadre on apareix la família de Carles IV al complet, on també apareix retratat Goya (és un retrat col·lectiu) / AF -> poca importància del dibuix, molta més del color / Colors: diversitat de colors, són purs i no es barregen, destaca el vermell del rei / Llum: jocs de penombra, freda i natural, que arriba des de l’esquerra del quadre donant una certa teatralitat / Pinzellada: solta i vigorosa / Eixos de composició: simetria (reina), ordre i verticalitat (ordenació vertical dels personatges) / Línies compositives: personatges distribuïts en 3 grups i tots els elements s’adrecen al centre del quadre (centrípeta) / Centre pictòric: al centre del quadre està la reina, però el centre pictòric és el rei Carles IV / No té perspectiva però sí volum / Plans: en primer pla es troben tots els personatges excepte Goya, el gendre, Maria Luisa i la germana del rei en segon pla / Anatomia i proporcions: personatges proporcionats a la realitat / Vestits: blancs i daurats harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. Destacada vestimenta luxosa i daurada de la reina i el roig de l'infant / Expressió: només els nens amb expressió alegre, dolça i innocent, la resta seriosos / Manca de moviment / Temps: llarg / Realisme. Detallisme, elements secundaris: bastant detallisme en la vestimenta i en quant als elements secundaris, la futura esposa de Ferran VII està d’esquena perquè no se sabia encara qui seria. A més, Goya apareix retratat a l’esquerra del quadre. // AiEP -> Relació amb altres obres de l'autor: La maja desnuda i La maja vestida / Relació amb altres obres d'estil: El jurament dels Horacis i la Mort de Marat de David / Característiques de l'estil: (xuleta neoclassicisme) / Innovacions: iniciador de la pintura moderna / Influències: Caravaggio (llum), Menines de Velázquez (també apareix ell retratat al quadre i pel tractament del color). // CiI -> Gènere: retrat àulic / Significació iconogràfica: és un retrat col·lectiu on apareix la família de Carles IV; a més, a l’esquerra de tot apareix retratat Goya. Els personatges estan dividits en 3 grups i en el central estan: el rei Carles IV i la seva esposa amb els seus 2 fills. En el grup de l’esquerra cal destacar la presència de Ferran VII i la seva futura esposa (cara tapada). En el grup de la dreta cal destacar al germà del rei i el net dels reis. / Significació iconològica: hi ha gent que pensa que aquest retrat és una burla perquè el rei surt amb la cara d’ingenu, al contrari que la reina. Hi ha un personatge que no s’aprecia la seva cara, és la futura dona de Ferran VII. Goya apareix al darrere i al davant de tot estan el rei i el seu fill i futur rei. / FiF -> Finalitat: propagandística i decorativa / Relació de l'obra amb l'època: “La família de Carles IV” fou un encàrrec del rei que, pel seu realisme i penetració en la captació de la psicologia dels personatges, es convertí en una radiografia de la política espanyola d’aquella època. Goya és el pintor de la monarquia absoluta. / Aportacions: important per als expressionistes, per les pinzellades soltes i contrastos cromàtics per als impressionistes (la deformació de la realitat).

(Fixa catàleg) El pensador, escultura exempta, impressionisme francès, Auguste Rodin, Ubicació original + clients: museu d'arts decoratius a París, Ubicació actual: museu Rodin a París, data 1880-1900, Relació conjunt: formava part de la porta de l'infern Adam i Eva i el bes. (Descripció) bronze en bloc, fosa més gran del normal, sedent, figurativa, monocroma, descripció. (AF) volum tancat en si mateix i també obert pels braços i cames, proporcions: mans i peus més grans del normal, anatomia: mans i peus força exagerats en forma reflexiva, corpulència i primitivisme plasmats. Músculs en tensió per l'esforç. Llum interna, moviment poc, però amb el pensament i la posició dona moviment al cos, temps llarg, ordre verticalitat, asimetria, línies en forma zig-zag. Expressió: cara de pensament turmentat gràcies a les fortes ombres que es reflecteixen al cos, punt de recolzament, en una base rugosa, vestits va nu per marcar l'anatomia, la tensió del cos, i per representar els valors universals, espectadors a 3 quarts i frontal. Autoria i estil obra autor: amb l'edat de bronze pel que fa al realisme, precedents i un naturalisme vist des de l'època clàssica, els burgesos de Calais. Relació obra època: els primers freds de Miquel Àngel i la musculació de l'home, és dels consols de llimona, per la figura nua que està sobre una pedra. Característiques estil: 1. superfícies rugoses. 2. representació de passions i drames humans. 3. incompletes algunes parts de l'escultura. 4. interès per captar moviment i llum. 5. multiplicació d'angles. Innovació: Rodin va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l'objectiu de donar més rugositat a les superfícies, incorpora jocs lumínics amb les escultures i trasllada amb gran maestria l'impressionisme a l'escultura. Influències: de Miquel Àngel a les figures acabades (non finito) també de Praxíteles. (Contingut) figura humana, // en un primer moment l'obra volia representar el poeta Dante a la porta dels inferns, la qual s'inspira en l'infern de la divina comèdia del mateix poeta; en el cristianisme Adam s'acostuma a representar de la mateixa manera que aquest. // Per alguns crítics, El pensador és la imatge de l'home que executa un acte de revelació interna. (Finalitat) estètica. Relació obra època: modernitat a les ciutats, el món artístic encara gira en torn al saló, els artistes s'identifiquen amb la bohèmia, l'esquerra política i la crítica del poder. Aportació: se'l considera el primer escultor modern, a partir d'ell l'escultura canviarà.