Anàlisi d'Escultures Gregues: Hermes, Laocoont i Dorífor

Hermes amb Dionís infant

• Autor: Praxíteles (309-330 aC)
• Dimensions: 2,13 m d’alçada
• Cronologia: 343 aC
• Material: marbre
• Tècnica: talla
• Localització original: Temple d’Hera (Olímpia)
• Localització actual: Museu Arqueològic d'Olímpia
• Forma: exempta
• Estil: grec clàssic
• Tipologia: grup
• Cromatisme: monocrom
• Tema: mitològic

Anàlisi formal

Composició: La composició busca centrar l’atenció en el rostre d’Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments.

Tractament de la figura humana: Amb l’avenç de les tècniques, els grecs deixen de costat l’hieratisme i la frontalitat de l’època anterior i cerquen crear una escultura més natural i realista. L’anatomia es representa molt treballada. Presenta un contrapposto: el braç dret està en tensió, amb l’espatlla una mica desplaçada, mentre que l’esquerra es recolza en un suport. La cama esquerra queda lliure de pes i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana. L’esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap.

Estil: Aquesta obra pertany al moment de màxima esplendor de l'art clàssic, que qüestiona la severitat anterior i aposta per la suavitat, l'harmonia, per una expressivitat més gran i per l'atenció que es dóna als sentiments. El realisme guanya terreny; a la túnica en veiem un exemple. Els plecs són una còpia fidel de la realitat.

Interpretació: contingut i significació

Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Dionís, fill de Zeus i Sèmele, és sostingut pel seu germanastre gran, Hermes. Zeus va treure Dionís del ventre de la seva mare quan ella va morir (princesa de Tebes que quedà carbonitzada en veure l'aparença divina de Zeus) i el va guardar nou mesos en una incisió a la seva cuixa. L'obra recull el moment en què Hermes, tement una terrible venjança d'Hera per la nova infidelitat de Zeus, porta el seu germanastre als reis d'Orcomen, Atamant i Ino, als quals confia la criança.

Funció: S’ha interpretat com una commemoració de l’aliança entre Arcàdia i Elis, de les quals eren patrons Hermes i Dionís respectivament.

Laocoont i els seus fills

• Títol: Laocoont i els seus fills
• Cronologia: segle I aC
• Estil: grec hel·lenístic
• Tècnica: marbre esculpit
• Forma: escultura exempta
• Tipologia: grup
• Cromatisme: monocrom
• Dimensions: 2,42 m
• Localització original: ruïnes del palau de Titus a Roma (1506)
• Localització actual: pati de Belvedere del Museu Vaticà de Roma
• Tema: mort del sacerdot troià Laocoont i dels seus fills segons la llegenda recollida per Virgili a l'Eneida

Anàlisi formal

Composició: Presenta una composició triangular i una diagonal que travessa tota l'escultura per marcar el moviment. Les tres figures queden unides per les serps. Hi ha desproporció entre la grandària del pare i els fills. És expressionista i presenta la lluita brutal per la vida, lluita que es manifesta en cadascun dels músculs en tensió. La cara de Laocoont presenta una expressió de dolor a través de la seva boca oberta. El mateix succeeix amb els cossos recargolats. El volum dels músculs i dels rínxols, així com la profunditat dels ulls, creen efectes de clarobscur.

Estil: És d'estil grec hel·lenístic, en el qual l'idealisme clàssic i les seves expressions d'equilibri i serenitat cedeixen el pas al realisme i a les expressions torbadores, al sofriment físic i espiritual, a l'expressió de l'emoció, a la teatralitat (com en el Rapte de Prosèrpina). Pertany a l'escola de Rodes (segle II aC), a la qual pertany també la Victòria de Samotràcia. L'original era de bronze; aquesta n'és una còpia en marbre. L'obra va ser descoberta al Renaixement per Rafael, que la hi va mostrar a Miquel Àngel.

Interpretació: contingut i significació

L'escultura representa l'agonia de Laocoont, qui va advertir els seus conciutadans sobre el cavall regalat pels grecs a Troia. Atena, enemiga dels troians, va enviar dues serps de mar per evitar que el seu pla fracassés. Les figures estaven nues d'acord amb l'estil grec.

Client: Probablement va ser encarregada per l'estat, però també podria haver estat un encàrrec particular.

Funció: Els rics començaven a adquirir obres d'art per a les seves col·leccions particulars. El que sembla clar és que l'obra està concebuda per ser contemplada frontalment, per la qual cosa havia d'estar davant d'un mur.

Dorífor

• Autor: Policlet
• Cronologia: 430 aC
• Tipologia: escultura exempta
• Materials: cera perduda, bronze (la còpia, de marbre)
• Mides: 2,12 metres d’alçada; per tant, està exagerada tenint en compte les mesures humanes de l’època
• Estil: clàssic grec
• Tema: esportiu
• Localització: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Biografia de l’autor: Policlet va ser un dels escultors més importants i famosos del període clàssic grec. Va competir a Atenes contra Fídies i Miró, dels quals ell era el més aclamat. Un escultor que destaca sobretot pel seu naturalisme i pel seu realisme, com tots, una mica idealitzat, però les formes anatòmiques del cos humà estaven molt ben treballades. Treballava principalment amb bronze, però també havia treballat amb marbre, or i vori.

Descripció formal

Es tracta de l’escultura d’un esportista totalment nu i exempt, que subjecta una llança amb la mà esquerra (actualment perduda). Com que és la còpia de la grega, té una sèrie d’elements sostenidors a la mà dreta i a la base, ja que el marbre és un material molt més pesat i, sense aquests elements, l’escultura no se subjectaria. El cànon que segueix l’escultura és perfecte: la totalitat del cos és la mesura del cap multiplicada per set. Policlet utilitza la tècnica del contrapposto, que, com hem dit anteriorment, es basa en el fet d’aixecar el maluc en un cantó i recolzar el pes en una cama, mentre que l’altra queda endarrerida. Aquesta tècnica dona un dinamisme important, que trenca amb l'hieratisme arcaic. Un fet, però, que aquesta manté de l’estil arcaic és la forta simetria del rostre, amb els ulls ametllats i sense expressió. En canvi, un fet que trenca amb la rigidesa i la simetria del període arcaic és el cabell, que ja no és simètric, sinó que està distribuït de forma més natural. Físicament, aquesta escultura presenta un alt detallisme, on es presenta el cos perfecte, amb una musculatura important i detallada.

Temàtica

Aquesta escultura representa un jove atleta que està en posició de repòs abans de llençar la llança que carrega a l’espatlla. El que es pretén amb aquesta escultura és idealitzar la figura de l’home: home jove, esportista i fort, que està totalment capacitat per a participar i guanyar els jocs. Aquesta inexpressivitat també pot veure's com una serenor, és a dir, que el jove atleta està totalment capacitat i convençut que guanyarà.

Estil artístic

Es tracta de l’estil clàssic grec, ja que es mostra un alt idealisme de la figura humana, on també queda reflectit un important naturalisme i detallisme, tant en el rostre com en la musculatura, les extremitats... També s’utilitza la tècnica del contrapposto, tècnica característica d’aquest estil, feta amb la intenció d’eliminar la rigidesa i l'hieratisme. Finalment, cal dir que el rostre presenta una certa inexpressivitat.

Context històric i cultural

Va ser feta el 430 aC a Grècia per Policlet, en un moment en què els Jocs Olímpics tenien molta importància i l’atleta era considerat un heroi. Els Jocs Olímpics es feien per honorar un déu.

Interpretació

Escultura exempta que representava un atleta abans de llençar una llança als Jocs Olímpics. Segurament, aquesta escultura va ser feta per commemorar la victòria.