Anàlisi de l'escultura El Pensador d'Auguste Rodin

El Pensador d'Auguste Rodin

Autor: Auguste Rodin Cronologia: 1880-1900 Estil: impressionista Tipologia: escultura exempta Materials: bronze Tema: simbòlic Localització: Musée Rodin (París)

Descripció Formal

Rodin realitza l'escultura d’un home nu, amb els braços, les mans i els peus sobredimensionats, assegut en una roca. El tors, lleugerament inclinat endavant, fa que el seu cap descansi damunt la mà dreta mentre que el braç esquerre relaxat a la falda, composició que confereix al personatge una actitud clarament reflexiva.

L’escultura presenta una clara composició centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l’entorn exterior. Així, els trets anatòmics principals del personatge (el cap, els braços i les cames) es relacionen entre si de manera que és possible inscriure compositivament tota l’escultura en una figura geomètrica regular.

En el tractament anatòmic –al marge de la desproporció d’alguns membres- sorprèn el modelat en tensió de tots els músculs del cos, com si en lloc d’estar fent un exercici mental estigués fent un gran esforç físic. Aquesta paradoxa s’ha d’entendre a partir de la voluntat de l’artista de donar vida a les seves figures, representant-les en moviment.

El pensador presenta algunes diferències en l’acabat de l’obra. Els dits i les mans són les parts més ben treballades, probablement amb l’objectiu de conferir una major vitalitat al personatge i d’incorporar interessants jocs lumínics a la superfície. Aquest “no acabat” s’assembla a algunes obres de Miquel Àngel, com per exemple els seus “esclaus” per a la tomba de Juli II, avui a Florència.

Temàtica

El pensador s’ha convertit en la representació d’un personatge anònim immers en les seves preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí autor de La Divina Comèdia. L’escultor, però, no tenia la intenció que la imatge s’assemblés físicament al poeta, sinó la de modelar una metàfora del pensament de l’home enfrontat al seu tràgic destí mortal.

Possiblement la figura formava part del gran projecte que l’artista francès havia ideat per a una gran porta per al museu de les Arts Decoratives de París, que tenia com a motiu central precisament el famós llibre de Dante. La magnitud del projecte, titulat “La Porta de l’Infern” i inspirat en La Porta del Paradís de Ghiberti, va superar l’escultor, i mai no es van acabar les 186 figures que havia pensat inicialment. Tanmateix, obres com El Pensador i altres esbossos en marbre com El bes o Dànae es van convertir en magnífiques escultures independents, punts de referència per altres artistes, i obres admirades arreu del món.

Models i Influències

L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela aquí en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, així com també en els volums sobredimensionats que mostren certes parts del cos.

Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractament particular de la matèria, com el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco en l’escultura modernista i de la primeria del nou-cents, fins a l’arribada de les avantguardes i de Brancusi en particular.