Anàlisi d'Escultura Gòtica: Mare de Déu amb Nen

Anàlisi d'una Escultura Gòtica: Mare de Déu amb Nen

Introducció a les Característiques

A continuació, s'analitzen les característiques d'una escultura representativa de l'estil gòtic, abordant aspectes formals, estructurals, tècnics i materials.

Característiques Formals

Es tracta d'una escultura exempta. La imatge s'allunya del hieratisme romànic i presenta un dinamisme compositiu marcat per una lleugera inclinació del cos de Maria. Aquesta inclinació és el hanchement, que designa el desplaçament del maluc de la Mare de Déu per tal de contrarestar el pes del Nen sobre el seu braç, contribuint a l'equilibri.

Aquest lleuger moviment diagonal fa que l’escultura trenqui clarament amb qualsevol eix de simetria. Aquesta mobilitat, marcada a més pels nombrosos plecs de la túnica i pel subtil i dolç contacte filial entre els dos personatges, accentua el naturalisme en la composició.

Anàlisi Estructural, Tècnica i Material

Estructura

És multifacial, ja que podem veure l’obra des de diferents punts de vista.

Tècnica

La tècnica emprada és la talla.

Material

Per fer aquesta escultura s'ha utilitzat alabastre, ja que la mal·leabilitat del material permet a l’escultor aconseguir acabats més precisos. Això es pot observar en els detalls dels vestits i en la delicadesa i la precisió dels trets facials, que juntament amb la naturalitat dels gestos, donen als personatges una expressivitat més humana.

Color

Originàriament, el conjunt estava policromat i el color s’acompanyava d’una lleugera pàtina daurada. El fet que, amb tota probabilitat, la pintura s’apliqués directament sobre el material, sense preparació prèvia, ha fet que s'hagi perdut.

Llum i Ombra

El tractament de la llum i l'ombra és rellevant, ja que els plecs del vestit donen volum a la figura.

Tema, Significat i Funció

Tema Representat

L’obra mostra la Mare de Déu amb el Nen Jesús. Maria presenta proporcions harmonioses, és coronada com a Reina del Cel i sosté el Nen al braç esquerre mentre amb la mà dreta li acaricia un peu, un gest que denota humanització. Jesús porta un colom a la mà esquerra, mentre que amb la mà dreta agafa la túnica de la seva mare.

Simbolisme

• El recurs de l’ocell (colom) va ser molt popular durant el Gòtic. Fa al·lusió a un dels relats de la infància de Jesús en els evangelis apòcrifs, segons el qual els ocellets de fang amb els quals jugava es van convertir en reals i van emprendre el vol. Simbolitza la naturalesa humana de Jesús.
• La figura de la Verge Maria transmet tendresa i la relació maternal.

Significat i Funció Original

L'obra té un significat eminentment religiós. Va ser encarregada pel poder religiós amb el suport del poder polític, destinada a la devoció de la societat de l’època. Tot i que s'ha afirmat que aquesta imatge procedeix de Sallent de Sanaüja (Segarra), no es coneix amb certesa el seu emplaçament original ni el context exacte en què fou creada. La seva funció principal era, per tant, religiosa i devocional.

Funció Actual

Actualment, descontextualitzada del seu lloc original (in situ), l'obra ha perdut parcialment la seva funció religiosa directa i adquireix una important funció didàctica i cultural, ja que ens ajuda a comprendre l’art, la tècnica escultòrica i la societat de l’època gòtica.