Anàlisi de l'escultura Els primers freds de Miguel Blay i Fàbregas
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,45 KB
Anàlisi formal:
La composició està formada per un gran academicisme. És de volum tancat, asimètric i triangular. Respecte a línies compositives, hi destaca la diagonal que descriu la figura de la nena i la forma S que conforma el seu cos. La llum és difusa a causa del delicat modelat per transmetre'ns amb verisme el neguit dels primers freds.
Ritme:
L'escultura ofereix un contrast entre el repòs i la tensió. Ambdues figures presenten una posició de repòs, d'una banda pel posat resignat i de preocupació continguda de l'ancià i l'altra pel emotiu i tendre gest de la nena demanant protecció i auxili. Aquest dualisme dona un suau i equilibrat moviment.
Temps:
El temps anecdòtic d'aquests dos nusos, transmet una emotivitat que transcendeix l'anècdota per tornar-se un símbol (símbol universal de la pobresa i la misèria que pateix la humanitat).
Context i estil:
Neix al final del regnat d'Isabel II i viu el Sexenni Revolucionari, i la Restauració, amb la Dictadura i la II República; i mor l'any de l'esclat de la Guerra Civil.
La segona meitat del segle XIX es mou entre la tradició i la modernitat.
Miquel forma part de la generació d'escultors catalans de la 2ª meitat del segle XIX. Becat per l'estat, va fer estades a París, al taller de Henri Chapu, i a Roma. A Barcelona s'integrà dintre dels grups dels artistes modernistes. Els primers freds, obra primerenca de to realista, li valgué a Miquel, la protecció de l'Acadèmia de les Belles Arts de Roma i el confirmà com un dels personatges de gran influència en el món oficial. És una obra de difícil catalogació, per una part, es troba l'estricte realisme i per l'altra, el seu caràcter simbolista, trobat en els sentiments i els estats d'ànim. Aquesta escultura es mostra atenta a les novetats que es donen a París i acusa la influència de l'obra simbolista d'Auguste Rodin.
El simbolisme escultòric no triomfa fins ja ben entrat el segle XX.
Tema:
Pot ser influència de l'obra d'Èdip a Colonna. Totes dues es componen d'un vell amb barba i una noia asseguts a un banc. La diferència més evident de les obres és que les de Blay són anònimes. Un detall d'interès és que Blay només despulla el grup en la realització definitiva mentre que en els esbossos previs coneguts les figures anaven vestides.
Recepció: l'obra fou presentada a l'Exposició nacional de Madrid, l'any 1892, i cobert d'elogis.