Anàlisi d'Eros i Psique de Canova i El Tres de Maig de Goya

Eros i Psique, Canova (Neoclassicisme)

Dades Bàsiques

• Autor: Antonio Canova (Itàlia 1757 – Venècia 1822)
• Títol: Eros i Psique
• Cronologia: 1787 - 1793
• Material i tècnica: Talla de marbre
• Forma: Grup exempt
• Mides: 1,55cm x 1,68 cm (1,5 x 1,7 aprox.)
• Ubicació original: En un principi va estar ubicada en un saló de la vil·la de lord Cawdor, però a començaments del segle XIX, va ser robada per l’exèrcit napoleònic per obsequiar l’emperador francès Napoleó.
• Ubicació actual: Musée du Louvre, París

Breu biografia

Canova es va formar dins una estètica barroca, basada sobretot en Bernini. Les teories neoclàssiques, però, el van convertir en la figura central del neoclassicisme escultòric. Fou escultor predilecte de Napoleó. Entre altres destaquen Paulina Bonaparte com a Venus vencedora, Venus Itàlica, Perseu, el monument funerari de Maria Cristina d’Àustria i el retrat de Napoleó.

Descripció Formal

• Iconografia: Aquesta obra de temàtica mitològica es basa en una de les narracions de L’ase d’or, del clàssic Luci Apuleu. La història narra com Psique, nerviosa quan descobreix que Eros, déu de l’amor, s’ha enamorat d’ella i li ha fet construir un palau, acaba ofenent-lo. Psique consulta l’oracle de Venus, que la castiga a fer-li buscar el càntir de Prosèrpina, que conté el secret de la bellesa. Psique no pot resistir la temptació d’obrir el càntir i cau en un son profund. El déu Eros se’n compadeix i la desperta amb un bes.
• Funció: Estètica
• Composició: Oberta i simètrica
• Línies compositives: El conjunt de l’escultura té forma de X, i el centre és circular
• Recursos tècnics: Amb la intenció d’aconseguir una textura pròpia de les escultures clàssiques, l’autor va treballar sobretot la superfície fins a aconseguir una superfície molt polida.

Significat de l’obra

• Elements propis de l’estil: La temàtica mitològica, el treball de marbre, un material considerat noble, per tal de tractar d’assolir la bellesa ideal, i una claredat compositiva basada en la puresa de la línia, en fan una obra eminentment neoclàssica. Malgrat això, la combinació de les línies en forma de X, tot i la simetria i el centre circular, la confereixen un moviment barroquitzant.
• Relació entre la forma i la funció: Com a obra de recerca estètica, Canova hi va posar tots els esforços amb esbossos previs. El resultat és una obra amb un moviment harmoniós que la identifica amb el nou estil neoclàssic.
• Iconologia: Aquesta obra anava destinada a un públic aristocràtic que es volia prestigiar, com lord Cawdor, amb escultures que tinguessin com a referent els temps clàssics, considerats la millor època de la cultura i la història occidentals.
• Relació de l’obra amb l’època: Les descobertes de les ruïnes de Pompeia i Herculà, els estudis de l’antiguitat clàssica de Winckelmann… van fer que es visqués un moment de retorn al passat del món occidental.

Transcendència de l’obra

Les obres de Canova van servir per renovar una escultura barroca que havia quedat encallada en uns models molt fixats per Bernini però poc reflexius. La incorporació de la subjectivitat romàntica en l’art va fer que l’estil neoclàssic passés de moda i fos arraconat posteriorment, malgrat això, a Canova sempre li han estat reconeguts els seus mèrits.

El tres de Maig de 1808, Goya

Dades Bàsiques

• Autor: Francisco Goya (1746-1828)
• Títol: El tres de Maig de 1808 o Els Afusellaments del 3 de Maig
• Cronologia: 1814
• Material: Oli
• Suport: Tela
• Mides: 266 x 345 cm
• Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid

Breu Biografia

Francisco Goya, pintor i gravador, és un dels creadors més grans de tots els temps. Protegit per la duquesa d’Osuna passà a ser pintor de Carles III. Té prestigi reconegut i representa un món amable. Al 1790 queda sord. No accepta el lloc de pintor de la cambra de Ferran VII. Decebut per la situació d’Espanya, es va refugiar a Bordeus on va morir exiliat.

Descripció Formal

• Iconografia: La composició s’articula en tres grups. A l’esquerra veiem el conjunt de persones, unes mortes, d’altres abans de l’execució i un grup que espera el seu moment amb por. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal. Destaca l’expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, alhora amb una sàvia descripció d’actituds: por, horror, heroisme... Per contra, els soldats francesos semblen figures que representen no a homes, sinó a la repressió. El fons dona realisme a l’obra, la situa a Madrid.
• Funció: Al·legòrica i històrica
• Composició: Tancada
• Línia horitzó: Alta que fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més i alhora potencia el realisme del tema representat. Línies compositives: diagonals que s’encreuen
• Recursos tècnics: La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentre l’ombra envolta els soldats de la part dreta. La gamma cromàtica força reduïda potencia el dramatisme de l’escena, alhora que unes pinzellades llargues i obertes accentuen l’expressivitat del conjunt. Llum i color ajuden a crear una gran profunditat.

Significat de l’obra

• Elements propis de l’estil: G. és considerat uns dels iniciadors de la pintura moderna. Malgrat el temps que li toca viure i titulat neoclàssic, la originalitat en les seves pintures és realment inclassificable en un moviment concret. L’element més propi de Goya és el tractament que fa amb el color. Aquesta obra es considera una obra que anuncia el romanticisme (llum i color).
• Relació entre la forma i la funció: Un cop fets els quadres (incloent El dos de Maig) no se sap quina va ser la seva funció, si com a decoració d’un arc de triomf en honor el retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.
• Iconologia: Quasi 6 anys després del fet representat, Goya escriu a Lluís de Borbó: “perpetuar por medio del pincel las más notables y heróicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” referint-se a Napoleó. L’acció es situa a la muntanya del Príncipe Pío, des d’on és visible el Cuartel del Conde-Duque, les arquitectures del qual es dibuixen al fons de la composició. Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare, el que dona versemblança a l’escena, ja que aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila, i les dones s’havien afegit a la lluita, sent víctimes també de la repressió.
• Relació de l’obra amb l’època: El quadre és una instantània de la nit del 3 de Maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2 de Maig durant la Guerra de la Independència Espanyola. Sis dies després dels fets, Napoleó traspassa la corona al seu germà i José Bonaparte és rei d’Espanya.

Transcendència de l’obra

Aquesta obra segueix la tradició plàstica barroca, a la manera que dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa. El mateix Goya en quadres posteriors utilitzarà la mateixa expressió, semblant a com ho havien fet, entre d’altres, Ribera i Tiépolo en les seves representacions del martiri de sant Bertomeu. Alhora el fort contrast de llum i ombra és deutor del tenebrisme hispà i de solucions italianes del segle XVII. La influència d’aquest quadre és evident en La execució de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso. A nivell conceptual es relaciona amb el Guernica de Picasso.