Anàlisi de la Distinció entre Dreta i Esquerra segons Norberto Bobbio

1. Quina mena de crítiques ha rebut la tesi que defensa Norberto Bobbio? Explica-ho.

Les principals crítiques que Norberto Bobbio ha rebut no han sigut principalment per discutir sobre la diada o la tesi que ell manté, ni tampoc per insuficiència en l’argumentació o documentació.

Les principals crítiques rebudes cap a Bobbio es poden dividir en tres grups:

La primera és aquella en la qual alguns defensen que els termes dreta i esquerra ja no tenen cap sentit en el moment que vivim. No diuen que no l’haguessin tingut antigament, en altres temps, però en l’actualitat no es pot parlar amb aquests dos termes, ja que en la societat en la qual vivim, cada vegada més complicada, és difícil fer una distinció tan oposada, sent totes d’una o d’una altra part. A més, argumenten que el significat de dreta i esquerra en l’actualitat ha perdut l’essència.

El segon grup que critica a Bobbio argumenta, a diferència dels primers, que la diada és vàlida avui en dia encara, però amb criteris molt diferents als que defensa Bobbio, i per tant, suggereixen d’uns altres.

Finalment, els últims creuen en els termes i la diada, però els consideren ambdós insuficients.

2. Quins són els motius, segons Bobbio, que fan que es difongui la idea que “la distinció entre dreta i esquerra que al llarg gairebé de dos segles, de la Revolució Francesa en endavant, havia servit per dividir l’univers polític en dos camps oposats, ja no té raó de ser”?

El primer motiu que argumenta Norberto Bobbio és la crisi de les ideologies. Encara que aquestes no hagin desaparegut, han sigut substituïdes per altres molt més actuals i noves, i el binomi dreta-esquerra ha perdut cert valor polític, sent substituït aquest per un altre binomi: progressistes-conservadors. Bobbio esmenta que a l’univers polític actual s’ha donat certa complexitat i, per tant, resulta impròpia aquesta divisió entre dues ideologies oposades.

El segon motiu es dóna per la concepció del binomi que permet una tercera posició entre la dreta i l’esquerra, sent aquest el tercer inclòs. Aquest tercer “en discòrdia” fa que els dos termes originaris, dreta i esquerra, perdin gran quantitat de sentit.

La tercera i última raó es dóna ja que sorgeixen problemes a les solucions que no poden ser classificades dins el mètode clàssic influenciat per la concepció política binòmica.

El sorgiment de nous partits que contemplen problemes que no solventen ni la dreta ni l’esquerra no es poden classificar dins d’aquests, però per a que el binomi tingués sentit, hauria de triomfar l’esquerra com la dreta, ja que si no, el sentit d’aquest binomi desapareixeria i amb ella la consideració binòmica social.

A més, “esquerra” i “dreta” són termes que no indiquen tan sols ideologies, sinó que també programes contraposats, idees contrastades i també interessos i valoracions sobre la direcció que hi hauria que donar a la societat, però aquests no són els mateixos que quan va néixer la distinció entre dreta i esquerra.

3. Quina aplicació fa Bobbio del vell dictum “Els extrems es toquen”?

Bobbio afirma que són necessaris els termes dreta i esquerra per entendre la confrontació política.

Per una altra part, hi ha eixos possibles en aquesta distinció que creen la mateixa controvèrsia que la distinció entre aquest binomi.

Fica de clar exemple a un extremista d’esquerres i un de dretes, i ambdós tenen en comú l’antidemocràcia, però l’antidemocràcia els uneix no pel costat que representen en la seva afiliació política. “Els extrems es toquen” vol dir que en optar per la distinció entre dreta i esquerra es poden apreciar diferències entre els termes, i qui és de dretes no és d’esquerres, però, no obstant això, poden haver-hi punts de convergència en els que unir-se, com en l’exemple anterior.

En contrast amb els moderats, per als quals la negociació és la base de la concertació política, els extrems veuen aquesta com quelcom més pròxim a qüestions d’amic-enemic. Bobbio estableix que hi ha pensadors transversals entre les dues voreres, dreta i esquerra, ja que les ideologies, per molt oposades que siguin, poden trobar punts de convergència i d’acord en les franges més extremes, encara que continuen sent molt diferents respecte als programes i als objectius finals, cosa que depèn tan sols de la col·locació en una banda o altra de la diada.

4. Quin és l’origen dels noms “dreta” i “esquerra”?

Aquestes dues paraules són termes utilitzats per referir-se a unes ideologies contràries, emprades per primera vegada en la Revolució Francesa i es deu principalment a un fet accidental.

Aquests són termes i es tracten d’una metàfora espacial on l’origen és totalment causal i la seva funció és donar un nom a la persistent composició dicotòmica de l’univers polític. A més, s’empren d’una manera corrent per designar el contrast entre les ideologies i els moviments que divideixen l’univers del pensament i de les accions polítiques. Són termes exclusius, ja que cap doctrina o moviment pot ser al mateix temps de dreta i d’esquerra, i també són exhaustius, perquè una doctrina o un moviment pot ser de dreta o tan sols d’esquerra.

5. Com argumenta Bobbio que la dicotomia dreta/esquerra no té connotacions axiològiques?

Bobbio argumenta que en si, dreta i esquerra no tenen valor positiu o negatiu, sinó que som nosaltres els que donem una valoració positiva o negativa quan ens posicionem en un o altre costat tenint opinions pròpies.

Tant el terme dreta com esquerra descriuen una antítesi, però el fet de saber quin dels dos termes és axiològicament positiu i qui és negatiu no depèn del significat descriptiu, sinó dels judicis de valor oposats que s’emeten sobre les coses que acompanyen i es descriuen.

Però no totes les diades són axiològicament reversibles; el binomi dreta i esquerra ho és en el llenguatge no polític, però no en el polític.

Ser d’esquerres o de dretes no és quelcom positiu o negatiu si tan sols ens fixem en la seva definició; és quan cadascú es posiciona i se li atribueix un valor, una connotació pròpia, però per si, objectivament no en té.

6. Segons Bobbio, el criteri per diferenciar la dreta de l’esquerra és l’actitud envers l’ideal d’igualtat. Quines consideracions inicials fa l’autor sobre el concepte d’igualtat?

Bobbio diu que el concepte és relatiu, no absolut.

Relatiu per tres variables que cal tenir en compte: els subjectes amb qui es pretén repartir els béns o càrregues, els guanys i despeses a repartir, i el criteri que s’adopta per repartir-los.

Per això, cal prestar atenció a les variables. Cadascú entén la igualtat de distinta manera; seria quelcom com que l’esquerra i la dreta prioritzessin certes igualtats, és a dir, ser iguals en certs àmbits abans que en altres i amb uns enfocaments distints. Ambdós tenen i defensen l’idea d’igualtat, però aquesta idea no és una sola, té matisos i canvia segons la ideologia.

7. Com argumenta Bobbio que “en general, doncs, qualsevol ampliació de l’esfera per raons d’igualtat, restringeix la llibertat de l’esfera privada —que és intrínsecament antiigualitària— de poder triar”?

Bobbio argumenta amb un exemple molt gràfic, ficant en el punt de mira a persones amb pocs i molts recursos.

Per tant, si es fa una ampliació de la llibertat per donar més igualtat als pobres, aquesta, la igualtat, limita la llibertat d’ambdós, rics i pobres, però és cert que el ric perd una llibertat que gaudia, però el pobre perd una llibertat potencial.

8. Com argumenta Bobbio que “la lluita per abolir la propietat individual i implantar la col·lectivització, per bé que no totalment, dels mitjans de producció, per l’esquerra ha estat sempre una lluita a favor de la igualtat”?

Bobbio diu que un dels grans obstacles per assolir la igualtat ha sigut la propietat privada, i fica exemples com quan el primer home va acotar una propietat i va dir “això és meu!” Rousseau va llençar la primera invectiva, doncs qualsevol forma de propietat individual és contrària a la igualtat.

A més, l’esquerra sempre ha estat a favor d’aquesta i fica exemples com l’abolició de la propietat privada implantada en terres russes després de fer fora als tsars. També nomena les dues principals obres d’història i de la crítica al socialisme, com són Les systèmes socialistes de Vilfredo Pareto, sent aquesta una ressenya crítica, i Socialism de Ludwig von Mises, una anàlisi i crítica econòmica de les formes de col·lectivisme.

També nomena que aquest no és l’única desigualtat existent, sinó que hi ha d’altres com les que hi ha entre homes i dones, treball manual i manufacturat...

9. A l’obra, Bobbio s’hi refereix constantment a tres doctrines polítiques i econòmiques: el liberalisme, el socialisme i el comunisme. Fes-ne una breu caracterització.

El liberalisme és una doctrina política, econòmica i social que va néixer a finals del segle XVIII i defensa la llibertat de l’individu i una intervenció mínima de l’estat en la vida social i econòmica.

El socialisme és una doctrina política i econòmica que propugna la propietat i l’administració dels mitjans de producció per part de les classes treballadores amb la fi d’aconseguir una organització de la societat en la qual existeixi una igualtat política, social i econòmica de totes les persones.

El comunisme és una doctrina econòmica, política i social que defensa una organització social en la qual no existeix la propietat privada ni la diferència de classes, i en la qual els mitjans de producció estarien en mans de l’estat, i aquest distribuiria els béns de manera equitativa i segons les necessitats.

Dur a extremes conseqüències els trets característics de les ideologies els converteix en incompatibles.

10. Explica amb les teves pròpies paraules quin és el punt de vista de l’autor tocant el tema tractat.

Norberto Bobbio, llicenciat en dret i filosofia i professor de filosofia de dret, va ser un home de pensament esquerrà i començà la seva carrera política en la resistència contra el fascisme, arribant a ser empresonat durant la Segona Guerra Mundial. Va estar associat al corrent liberal-socialista i va criticar fortament la corrupció política italiana. Durant la Guerra Freda es va unir al moviment de política de la cultura oposant-se a la política ordinària dels polítics. En les seves obres critica i analitza els avantatges i inconvenients del liberalisme i socialisme.

“Dreta i esquerra. Raons i significats d’una distinció política” va ser una obra escrita l’any 1995, en l’últim decenni de Norberto Bobbio. En ella, explica i recorda el significat del binomi dreta-esquerra, ficant de manifest que aquests termes són paraules molt vives i que continuen sent utilitzades avui en dia. A més, exposa les diferències entre les posicions de dreta i esquerra, també exposa que aquests dos termes es mantenen pel fonament d’un altre binomi que també posiciona cada paraula a un o altre costat, igualtat-desigualtat, dividint així encara més l’esquerra de la dreta.

Així mateix, Bobbio fica de manifest la no existència d’una posició central. Esmenta que o se és d’esquerres o se és de dretes, i sempre un dels dos termes serà positiu i l’altre negatiu, depenent de la ideologia, posició o moviments en què es situï cadascú.

Un dels principals eixos que vertebren l’obra és la cerca de Bobbio per defensar la distinció entre el binomi dreta i esquerra. A més, lluita per la igualtat, però aquest no és un terme absolut, sinó que ell l’utilitza per distingir el binomi i diu que depèn de la igualtat en què, en qui i per a què.

Bobbio proposa una igualtat, però, com he dit abans, assenyalant en què sí i en què no, ja que aquest terme és un valor molt atractiu, però hi ha moltes desigualtats que existeixen per transmissió, tant de caràcter natural com social.

La propietat privada, diu Bobbio, que és el fonament principal de la desigualtat i allò que caracteritza a l’esquerra és l’igualitarisme i la cerca de l’abolició de la desigualtat.

Norberto Bobbio, concloent, i dividint el binomi, ell es posicionaria a l’esquerra i dins d’aquesta es concretaria més dient que fos un social-liberalista d’esquerres, ja que considera, des del meu punt de vista, que hi ha massa desigualtats entre els de dalt i els de baix respecte l’escala social, entre qui té el poder i qui no, entre homes i dones, i moltes més desigualtats. Per tant, crec que el que busca més que igualtat és que no hi hagi desigualtat, l’abolició d’aquesta, i fent que desaparegui no farà falta fer massa per buscar la igualtat i equitat dins la societat en la qual vivim i convivim.

Finalment, des del meu punt de vista, crec que el posicionament de cadascú variaria depenent de l’època en la qual es visqués i que, en contraposició a Norberto Bobbio, penso que sí seria factible que algú agafés polítiques d’un partit d’esquerres i altres d’algun partit de dretes, perquè penso que és així com es conformen nous partits, a més d'instaurar-ne de noves, és clar.