Anàlisi dels Contes de Joaquim Ruyra: Tragèdia, Realisme i Simbolisme

Anàlisi dels Contes de Joaquim Ruyra

El Protagonisme del Marc Escenogràfic

Daltabaix: La Tragèdia del Paisatge

El paisatge en Daltabaix incorpora un element addicional: el perill i la por. Aquest territori fomenta una concepció dualista: la perillositat dels personatges, el primitivisme i la salvatgia contrasten amb la serenitat del paisatge camperol tradicional. El riu, lluny de ser el tòpic locus amoenus medieval i romàntic, esdevé una claveguera de deixalles. La urbanitat, símbol del noucentisme, és abolida per una natura dominant. La focalització en la figura del vidu Palau, gandul i immers en la lectura de les Faules d'Isop, mostra com ni la literatura pot alliberar l'home. El nus narratiu se situa en la feina d'en Verí i la seva lluita amb la mula, una lluita que humanitza l'animal i animalitza l'home. Aquesta animalització culmina en la catàstrofe final, on la matèria (la mula) es rebel·la contra el domini humà. L'accident, aparentment fruit de l'atzar, és també conseqüència d'una actitud vital que provoca la revenja de la natura.

Nochebuena: Costumisme i Fatalitat

Nochebuena s'inicia amb una escena costumista amb tocs d'humor i la individualització progressiva del personatge de la Màxima. L'aparició del veí Pere Anton, gandul i jugador, que assassinarà la Màxima per robar-li els diners, desencadena la tragèdia. El narrador se centra en la descripció del món de la víctima, sense explorar la psicologia de l'agressor. Aquesta omissió intensifica el drama i emfatitza la fatalitat com a motor narratiu. La versemblança dels llocs i la universalitat de les passions baixes que provoquen els drames són elements clau d'aquest costumisme.

Primitivisme i Justícia

Parricidi: El Pes de la Misèria

En Parricidi, el primitivisme d'en Felet, víctima de la seva manca d'intel·ligència i motivació, es combina amb els sentiments primaris. La seva apel·lació a la justícia, com a venjança, el lliga encara més a l'inframón. El context de misèria i el marc escenogràfic impedeixen qualsevol justícia real, ja que tothom creu en la culpabilitat d'en Felet sense proves que la demostrin.

Simbolisme i Mort

Només Ombres i Enveja escapen a la presència de la mort física, que simbolitza la impossibilitat de superar el destí. El cromatisme negrós i la presència d'ombres en quasi totes les narracions representen la foscor i allò inevitable que condueix a l'abisme de la mort física i emocional. La mort del fill a Daltabaix, a mans de la natura (la mula), n'és un exemple paradigmàtic.

Realisme Paradòxic i Idealitat

Idil·li Xorc: La Col·lisió entre Realitat i Ideal

Idil·li Xorc exemplifica el «realisme paradòxic», on l'ideal humà xoca amb la realitat exterior. El matrimoni del Tit i la Laia, motivat per la necessitat d'escapar de la família i l'amor, respectivament, és objecte de burla. La mort del Tit, apedregat durant la celebració del casament, simbolitza la victòria de la realitat sobre l'ideal.

Spencer i la Natura

Met de les Conques: L'Imperi de la Natura

La filosofia spenceriana del superhome es reflecteix en Met de les Conques. En Met, que emprèn una penitència, cau en una cova, es trenca una cama i mor. La seva mort evidencia el poder absolut de la natura, que sempre venç.

Subjectivitat i Detall

La Vella: Una Mirada Interior

La Vella destaca per la seva subjectivitat. La detallada descripció de l'incident de la mosca a l'ull i l'explicació de la paraplegia de la vella mostren una immersió profunda en el món interior del personatge.