Anàlisi del Welfare Mix i Polítiques Socials

Components del Welfare Mix en la Discapacitat

1. Descriu un camp de la política social on participin, almenys, 3 dels 5 components del welfare mix explicats a classe. Explica breument el paper de cadascun.

Camp escollit: discapacitat física. Hi participen:

• Estat (sector públic): La Generalitat estableix un llindar del 33% i un reconeixement mèdic per poder tramitar prestacions. Dins de l'Estat, trobem prestacions fiscals, prestacions per a l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, serveis d'ocupació i prestacions econòmiques.
• Seguretat Social: En relació amb la protecció social i la cobertura de problemes socialment reconeguts com la salut, ofereix prestacions contributives com ara prestacions per incapacitat temporal, prestacions per lesions permanents, prestacions mèdiques i el SOVI (Pensions de l'Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa).
• Tercer Sector: Entitats sense ànim de lucre, com fundacions i ONG, que cobreixen les necessitats d'aquest col·lectiu. Cadascuna marca el seu llindar a l'hora d'oferir els seus recursos, sense tenir en compte la renda de l'usuari, sinó el grau de necessitat derivat de la dependència a causa de la discapacitat.

Avantatges i Inconvenients dels Serveis Públics

2. Assenyala un parell d'avantatges i un parell d'inconvenients dels serveis públics ("Estat") com a proveïdors en el camp de la política social.

Avantatges:

• Garantia d'accés: L'estat pot assegurar l'accés a tothom.
• Capacitat de redistribució: Pot dirigir els recursos dels que tenen més cap als que tenen menys. Aquesta redistribució pot ser vertical (de rics a menys rics) o horitzontal (de gent adulta a gent gran).
• Universalitat: Pot ser el més universalista dels mecanismes i, per tant, el més garantista i el que menys estigmatitza o exclou.
• Té un poder econòmic molt fort i una capacitat d'estabilitat.

Inconvenients:

• Rigidesa i absència de flexibilitat i agilitat: L'administració pública es regeix per lleis iguals per a tothom, que són lentes de canviar i elaborar. A més, li costa adaptar-se a situacions excepcionals.
• Dificultat per innovar: És limitat i lent.
• Problemes per obtenir recursos: Ha de convèncer els ciutadans perquè paguin més impostos per fer front a les necessitats.

Avantatges i Inconvenients dels Programes Contributius

5. Assenyala un parell d'avantatges i un parell d'inconvenients dels programes contributius de la seguretat social com a proveïdors en el camp de la política social.

Avantatges:

• Incentiva el treball i la contribució: En oferir més protecció a qui més aporta, estimula i incentiva la participació.
• Manteniment del poder adquisitiu: Fa que les persones que cotitzen mantinguin un nivell de vida, a més dels ingressos, després de deixar de cotitzar.
• Professionalització i garantia d'accés: Pot assegurar l'accés reconeixent drets.

Inconvenients:

• Exclusió: Deixa fora un sector de la població, sovint les persones més necessitades, ja que hi ha gent que no cotitza.
• Pot ser poc redistributiu: En estar orientat a premiar l'esforç, pot protegir més a qui menys ho necessita.
• Baixa protecció (per a alguns): Sempre queda una part de la població protegida que rep una protecció baixa perquè la seva aportació és baixa.
• Vulnerable a l'envelliment: Requereix un equilibri entre aportadors i beneficiaris que es pot trencar per l'envelliment de la població.

Avantatges i Inconvenients del Tercer Sector

6. Assenyala un parell d'avantatges i un parell d'inconvenients del tercer sector com a proveïdor en el camp de la política social.

Avantatges:

• Motivació: Es mou per l'interès en el problema i promou la intervenció.
• Capacitat de mobilitzar voluntaris.
• Flexibilitat: Són capaços de canviar i adaptar-se a situacions noves amb agilitat i rapidesa.
• Especialització: Dedicació especialitzada i focalitzada causada per la motivació.
• Capacitat crítica, creativa i innovadora: Pot obtenir noves formes d'actuació sense dificultats.

Inconvenients:

• No pot garantir cobertures ni accés general: No pot assegurar que s'atendran tots els problemes.
• Pot ser discriminatori: Depenent de la seva orientació ideològica, religiosa, etc.
• Riscos del voluntariat.
• Inestabilitat de les organitzacions i del finançament: Incertesa i risc de relacions de subordinació i clientelars amb l'administració, ja que té una dependència de fons de finançament públics que pot donar lloc a relacions clientelars.

Avantatges i Inconvenients del Mercat

7. Assenyala un parell d'avantatges i un parell d'inconvenients del mercat com a proveïdor en el camp de la política social.

Avantatges:

• Flexibilitat: Les empreses, sobretot les més petites, són més flexibles i capaces d'adaptar-se a situacions noves en funció de la demanda.
• Competència: La competència entre proveïdors pot afavorir un ús més eficient dels recursos i una major satisfacció dels clients.
• Professionalització: Fa servir empleats dels quals es pot fixar un nivell de formació exigible.

Inconvenients:

• Exclusió: Qui no té els diners necessaris per comprar no existeix per al mercat.
• No és gens redistributiu: Els compradors reben en funció d'allò que paguen.
• Orientació al benefici i imperfeccions del mercat: Molts mercats no funcionen com preveuen les teories clàssiques del mercat.

Avantatges i Inconvenients de la Família

8. Assenyala un parell d'avantatges i un parell d'inconvenients de la família i la xarxa social primària com a proveïdors en el camp de la política social.

Avantatges:

• Proximitat: El suport pot ser més ajustat a les necessitats, a les preferències o als gustos de qui el rep.
• Flexibilitat: És un recurs molt flexible i capaç de canviar i adaptar-se a situacions noves amb agilitat i rapidesa.

Inconvenients:

• No garanteix l'accés.
• Poc redistributiu: En la majoria dels casos, cadascú rep en funció de les capacitats de la seva família.
• Càrrega sobre les dones: Quan la família es fa càrrec de tasques de suport o atenció, una part recau sobre les dones.
• Límits en les capacitats: Les capacitats d'atenció són, en moltes ocasions, limitades. Aquests límits poden ser tècnics o de competència, i també de capacitat econòmica.
• Riscos derivats dels conflictes: L'espai de la família és un espai de relació, afecte i suport, però també de conflictes i tensions.

Prestacions Assistencials i Universals

1. Assenyala dos arguments a favor i dos en contra de les prestacions assistencials.

A favor:

• En principi, són més redistributives; els recursos van als qui més ho necessiten i menys tenen.
• La proporció dels ingressos d'un programa que arriba exclusivament a les mans dels més pobres és un dels millors criteris d'avaluació. Per aconseguir una bona reducció de la pobresa, s'han de realitzar programes de prestació ben seleccionats i dirigits als pobres.

En contra:

• Si es dissenya un sistema de benestar on només es beneficiïn els pobres, els votants més rics ho veuran com una injustícia; per tant, s'han d'afavorir les polítiques socials per a tota la població.
• En els sistemes marginals, es crea una coalició entre classes mitjanes i altes per retallar les prestacions. Els sistemes restringits cap als pobres poden ser més redistributius per unitat de moneda invertida, però localment els efectes redistributius poden ser menors, per les diferents coalicions que es generen.

2. Assenyala dos arguments a favor i dos en contra de les prestacions universals.

A favor:

• No deixen forats i no estigmatitzen.
• En els sistemes universals, es crea una sèrie de coalicions entre classes mitjanes i altes per assegurar la seva permanència. La política social no només ha d'estar dirigida als sectors més pobres, sinó que ha de recollir tots els ciutadans.

En contra:

• Cobreixen persones que podrien pagar-se els serveis, col·lapsen el servei i reps igual (de la mateixa manera) si guanyes poc o molt.
• Els programes de protecció de renda universals redueixen l'oferta de treball i la capacitat d'estalvi; les prestacions universals que també beneficien els pobres no només són un malbaratament, sinó que són contraproduents per a l'objectiu de reducció de la pobresa i la desigualtat.

Programes Progressius, Neutres i Regressius

3. Els programes de política social poden ser progressius, neutres i regressius des del punt de vista de la redistribució. Explica què vol dir això i posa un exemple de programa regressiu i progressiu a Espanya.

• Progressius: Es té en compte la capacitat econòmica del subjecte; els que tenen menys riquesa paguen menys que els que tenen major capacitat contributiva. Redueixen la pressió sobre persones d'ingressos inferiors, ja que ells paguen un menor percentatge sobre els seus guanys perquè així tingui efectes més favorables sobre les persones de rendes menors. En relació amb el camp de la política social, els programes progressius fan referència a les polítiques assistencials (se suposa que van de les persones que tenen més a les persones que tenen menys). Un exemple podrien ser les beques de menjador per a famílies amb pocs recursos i, en el tema fiscal, un exemple podria ser l'IRPF.
• Regressius: Es basen en polítiques que no tenen en compte el poder adquisitiu del subjecte, és a dir, la renda, ja que la tarifa de la persona que paga no manté relació amb la riquesa que posseeix, ja que aquests han d'aportar el mateix en la mateixa mesura. Per això, aquestes polítiques afecten aquells que disposen de menys mitjans de subsistència. Beneficia els sectors socials de majors ingressos, ja que l'accés i, principalment, la qualitat dels serveis-beneficis socials estarà marcada pels ingressos de cada usuari. Un exemple podria ser la universitat.
• Neutres: La proporció dels ingressos pagats és constant per a tots els nivells d'ingressos. Per exemple, les pensions no contributives, ja que cadascú rep en funció del que ha contribuït.

La Paradoxa Redistributiva

4. Explica breument en què consisteix la paradoxa redistributiva a la qual fan menció Korpi i Palme. Explica alguna prestació o servei del nostre país que creus que podria servir com exemple.

La paradoxa redistributiva es produeix per la indecisió d'aplicar polítiques universals o focalitzades. Es produeix, en l'àmbit de les polítiques socials, un debat sobre la redistribució en el qual s'ha de tenir consciència que la participació suggereix l'experiència en la matèria. Per tant, la paradoxa redistributiva es pot concebre com la pugna entre dues concepcions polítiques: l'universalisme o l'assistencialisme. Si apliquem polítiques focalitzades, es produeixen determinats aspectes que infereixen de forma negativa a les universals, i si apliquem polítiques universals, es produeixen aspectes que repercuteixen d'una forma determinada en les altres.

La paradoxa té en compte les conseqüències que es produeixen si escollim les polítiques universals sobre les focalitzades, i té en compte les conseqüències de si escollim polítiques focalitzades en relació amb les universals. Es busca l'equitat redistributiva, però en realitat, existeix? La paradoxa redistributiva (i el que estaria bé, en certa manera) recau en el fet que els que tenen més haurien d'aportar més als que tenen menys i que, malgrat que les polítiques focalitzades tenen avantatges, es pot considerar que una estratègia basada en la universalitat i la solidaritat és adequada per atacar la desigualtat i la pobresa. Per tant, es creu que el que està bé, donar més als que tenen menys, pot ser perjudicial i desigualitari perquè no tota la població pot aprofitar les oportunitats de les prestacions, sinó només un grup reduït. A més, molts dels costos de les prestacions assistencials són aportats per les classes mitjanes i altes, que al seu torn no es beneficien de determinades prestacions. També existeix el que es denomina llindar de pobresa prefixat en algunes prestacions que, en certa manera, és perjudicial per a aquelles persones que en realitat disposen de mitjans però que han de fer tot el possible per subsistir. Per tant, la paradoxa recau en un seguit d'arguments en contra i a favor de les prestacions universals per rebatre el que es creu que és adequat: donar més als que tenen menys.

Exemple: Beques per a la universitat.

Programes Intensius per a Sense Sostre

5. El capítol del llibre de Gladwell, "Murray valia un milió de dòlars", proposa un tipus de programes molt intensius i focalitzats en els casos més difícils entre els sense sostre. Si sembla tan clar que són una solució eficaç i eficient, per què no s'apliquen i es generalitzen a major escala?

Els programes que proposa semblen ser una solució eficient i eficaç. No obstant això, moltes persones sense sostre es quedaran sense ajuda, ja que no hi ha prou diners per ajudar tots els perjudicats. Resulta més rendible aportar una gran quantitat d'ajudes a poques persones que no pas aportar una ajuda escassa a molts perjudicats sense sostre.