Anàlisi del sonet barroc 'A una hermosa dama de cabell negre'

Anàlisi del sonet 'A una hermosa dama de cabell negre'

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

Context històric

Aquesta obra se situa en ple barroc català. Un període artístic que va suposar l'antítesi al renaixement i que es va desenvolupar sota la influència de temes i autors castellans, com Góngora, Gracián i Calderón de la Barca. Algunes característiques d’aquest moviment són l’actitud pessimista i l’emfatització dels elements contraris, com veurem en aquest sonet.

L’autor

L’autor d’aquest poema és Francesc Vicent Garcia, poeta i eclesiàstic català del segle XVI-XVII. Va néixer el 1579/1582 i va morir el 1623 amb uns 42 anys. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La fama de la seva obra es fonamentava per tenir un humorisme groller i exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris. L’èxit dels seus poemes va donar nom al fenomen del vallfogonisme, que consistia en la imitació, fins a principis del segle XIX, d’aquest tipus d’humor de mal gust.

El sonet

El sonet es fonamenta en dos aspectes bàsics: el primer, la contraposició entre dos elements, en aquest cas el blanc i el negre, una característica típicament barroca; el segon, la intenció amorosa i eròtica no molt evident avui dia però sí al segle XVII. En efecte, el cabell d’una dona constituïa un símbol eròtic i, el fet d’estar observant aquesta escena excitava el jo poètic.

Quant a la forma, aquesta composició poètica és un sonet el qual en els dos quartets ens presenta i descriu una situació i, en els dos tercets la desenvolupa. Els versos són decasíl·labs i presenten una rima encreuada i femenina -ABBA-ABBA- en els quartets i -CDE-CDE- als tercets.

Recursos literaris

En aquest poema trobem diversos recursos literaris. A la primera estrofa, quan el poeta ens descriu com la bella dama es pentina els cabells, podem identificar un hipèrbaton a tota l’estrofa, és a dir, una alteració de l’ordre sintàctic de les paraules. Per dir-nos que els cabells rossos tenen enveja dels negres fa servir una personificació i, que digui que els cabells són com d’atzabeja és una metàfora. També en aquesta primera estrofa trobem el trencament d’un tòpic, el de descriptio pullae i per conseqüència el del cànon de bellesa de l’època. En aquella època la dama perfecta era aquella que tenia la pell blanca i els cabells rossos, en canvi la dama ideal de l’home té els cabells molt negres, tot el contrari. A la segona estrofa trobem un epítet quan diu “pura neu” i una hipèrbole quan ens diu que “pinta i mà una peça pareixia”. A la tercera estrofa ja ens comença a parlar el jo poètic en primera persona sobre els sentiments que aquesta escena despertaven en ell. Al segon vers d’aquesta estrofa trobem un oxímoron quan diu “dolç combat”. A l’última estrofa el jo poètic ens expressa l’angoixa que li està provocant aquest “combat” i les ganes que té d’aturar-lo.

Conclusió

En conclusió, “A una hermosa dama de cabell negre” és un poema barroc que té com a tema l’amor i que és una mica retòric ja que ens presenta la dama i l’escena contemplada trencant tots els tòpics de l’amor de l’època. Que la dama tingui cabells negres i no rossos és trencar el tòpic de bellesa i, el fet que l’escena tingui lloc a un terrat i no a un jardí bucòlic o a una sala molt decorada també trenca el tòpic renaixentista de buscar mostrar-ho tot amb una bellesa idealitzada.