Anàlisi del Referèndum del Brexit: Dates, Arguments i Resultats
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,16 KB
En quina data es va celebrar el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea?
El 23 de juny de 2016.
Per què es va convocar aquest referèndum?
Perquè el primer ministre anglès David Cameron va prometre que convocaria un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea si guanyava les eleccions parlamentàries de 2015. Aquesta promesa electoral va ser la resposta de Cameron a les pressions dins del seu propi partit, el Partit Conservador, i al creixement electoral de la formació nacionalista i de dretes UKIP —United Kingdom Independence Party (Partit de la Independència del Regne Unit)—, liderada per Nigel Farage, que defensava la sortida de la Unió Europea.
Al llarg dels anys, la relació entre el Regne Unit i la Unió Europea ha estat complexa. El tema central de totes les discussions ha estat sempre el de la independència en oposició amb la centralització:
- El 1973, el Regne Unit va passar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), antecedent de la Unió Europea.
- Després de tornar a negociar les condicions de la seva entrada, els britànics van celebrar un referèndum sobre la seva permanència el 1975 i van votar a favor.
- L’any 1985, quan es va crear l’espai Schengen, format pels països que han abolit les seves fronteres internes —actualment, 26 països de la Unió Europea—, el Regne Unit va decidir quedar-ne al marge.
- Malgrat que l’any 1993 els britànics es van integrar al mercat únic, que promou el lliure moviment de béns i persones com si els estats membres de la Unió Europea fossin un únic país, el Regne Unit no va adoptar l’euro i va continuar tenint la seva pròpia moneda, la lliura esterlina.
BREXIT és l’abreviatura de dues paraules angleses: Britain (Gran Bretanya) i exit (sortida). Aquesta paraula es refereix a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
L’alternativa al Brexit és el Bremain. És una abreviatura que també fa referència a dues paraules angleses: Britain (Gran Bretanya) i remain (romandre). Contràriament a Brexit, que va ser el terme més pronunciat en parlar del referèndum, Bremain no va fer fortuna des d’un punt de vista mediàtic.
Volien que el Regne Unit es quedés a la Unió Europea, David Cameron, primer ministre des del 2010 fins al 2016, i la major part dels membres del seu govern —16 dels 21 membres—, malgrat que la seva formació política, el Partit Conservador, es va declarar neutral; el Partit Laborista; el Partit Nacionalista Escocès —Scottish National Party (SNP)—; el Plaid Cymru —Partit de Gal·les—; el Partit Liberal; Barack Obama, president dels Estats Units des del 2009 fins al 2017, i països com França o Alemanya.
Els partidaris de la permanència dels britànics a la Unió Europea argumentaven que el Regne Unit guanyava molt com a membre de la Unió, ja que podia vendre béns i serveis més fàcilment a la resta de països membres; insistien que l’arribada d’immigrants —majoritàriament, joves que volien treballar— afavoria el creixement econòmic i ajudava a finançar els serveis públics i les empreses; advertien que l’estatus internacional del Regne Unit podria veure’s perjudicat si abandonava la Unió Europea i que, per tant, el país estaria millor formant part de la Unió que no pas pel seu compte.
Volien que el Regne Unit abandonés la Unió Europea, l’UKIP —United Kingdom Independence Party (Partit de la Independència del Regne Unit)—, que en les darreres eleccions parlamentàries havia obtingut el 13% dels vots; al voltant de la meitat dels parlamentaris del Partit Conservador —incloent-hi 5 membres del govern i Boris Johnson, exalcalde de Londres—, i alguns parlamentaris del Partit Laborista.
Els partidaris de la sortida dels britànics de la Unió Europea argumentaven que la permanència a la Unió era un obstacle per al desenvolupament del Regne Unit; defensaven que els britànics aportaven més diners a la Unió dels que rebien; adduïen que les regulacions europees, que consideraven excessives, perjudicaven les empreses britàniques; volien que el Regne Unit recuperés el control total de fronteres i que reduís el nombre d’estrangers que arriben al país en cerca de feina.
La pregunta va ser aquesta: “El Regne Unit ha de romandre com a membre de la Unió Europea o ha de sortir de la Unió Europea?”
El territori del Regne Unit en què la permanència dins de la Unió Europea va obtenir més vots (un 95,9%) va ser Gibraltar: 19.322 persones van votar quedar-se a la Unió i 823, anar-se’n. A Escòcia (62%), Irlanda del Nord (55,8%) i moltes grans ciutats, com Londres (75,3%), Liverpool (58,2%), Leeds (50,3%), Bristol (61,7%) o Manchester (60,4%), també van guanyar els partidaris de la permanència.
- Vots a favor del Brexit (que el Regne Unit abandoni la Unió Europea): 17.410.742
- Vots a favor del Bremain (que el Regne Unit romangui a la Unió Europea): 16.141.241
- Total de vots vàlids: 33.551.983
- Vots nuls: 26.033
- % de participació: 72,2%