Anàlisi de "El Crit" de Munch i "Jugadors de Cartes" de Cézanne

Anàlisi de "El Crit" d'Edvard Munch

Descripció de l'obra

El quadre representa una figura andrògina amb una expressió de terror, cridant mentre es tapa les orelles amb les mans. La figura està situada en un pont que travessa la composició en diagonal. Al fons, es poden veure dues figures més, allunyades del protagonista. El cel i el mar es fusionen en tonalitats taronges, creant una atmosfera de crepuscle angoixant.

Elements plàstics

• Color: Predomina el color sobre el dibuix. Munch utilitza una gamma de colors càlids, però no realistes. Els colors són agressius, amb contrastos marcats i pinzellades pures i decidides.
• Composició: La figura principal està centrada i en primer pla. El pont i les baranes assenyalen un punt de fuga que queda fora del quadre. La perspectiva és distorsionada i dramàtica. Les siluetes del fons aporten profunditat. El cel i les muntanyes formen l'horitzó, i a l'aigua hi ha petits vaixells que reforcen la sensació de llunyania.
• Ritme: Vertiginós. Totes les línies corbes contribueixen a crear una sensació de moviment intern i angoixa.

Temps i expressió

La composició accentua la soledat del personatge principal, aïllat de les figures del fons. Les línies corbes expressen una forta commoció emocional. L'obra transmet angoixa i desesperació, com si el crit del protagonista es propagués en forma de remolí.

Estil

El Crit és una obra expressionista. El color i el dibuix estan subordinats a l'expressivitat. Munch és considerat un dels pares d'aquest moviment artístic, que es va desenvolupar a Alemanya a principis del segle XX. L'expressionisme no se centra en l'aspecte formal, sinó en la representació dels conflictes interns i les emocions.

Interpretació

• Contingut i significat: Munch utilitza la pintura com a mitjà per alliberar-se de l'angoixa. L'obra reflecteix el dolor, la tristesa i la soledat. Plasma els terrors de l'home modern en un món dominat per la raó i la ciència, on l'individu se sent sol i exclòs per la natura.
• Funció: Decorativa i estètica. L'obra té una funció estètica i alhora serveix com a vehicle per a la investigació de la tècnica pictòrica i la creació d'una nova concepció de la pintura basada en l'atmosfera.

Anàlisi de "Jugadors de Cartes" de Paul Cézanne

Descripció de l'obra

El quadre representa dos homes asseguts un davant de l'altre, jugant a cartes en un ambient quotidià.

Elements plàstics

• Color: Predomina el color. Cézanne no utilitza el dibuix tradicional, però aconsegueix transmetre una gran solidesa a les figures. Fa servir una gamma cromàtica sòbria (vermell, ocre, marró, blanc, groc), però amb moltes tonalitats de cada color, creant una sensació de riquesa cromàtica. Els colors modelen els cossos i s'utilitzen de forma contraposada.
• Composició: La figura de l'esquerra és més fosca que la de la dreta, creant una tensió cromàtica. Els dos jugadors tenen actituds contraposades: la figura de l'esquerra és rígida i geomètrica, mentre que la de la dreta és més tranquil·la i viva. La composició és lleugerament asimètrica. L'ampolla actua com a eix central, però els homes estan contraposats.
• Ritme: L'obra és estàtica i harmoniosa.

Temps i expressió

És una escena quotidiana, però la tensió dels jugadors es reflecteix en els colors, la composició i els seus rostres concentrats.

Estil

Jugadors de Cartes és una obra postimpressionista. Cézanne desenvolupa un estil únic, on li interessa representar l'estructura subjacent i permanent dels objectes. Mostra la realitat amb formes geomètriques, clares i harmòniques, com en el cubisme.

Interpretació

• Contingut i significat: El tema és realista. A Cézanne li interessa experimentar amb la pintura, buscant l'essència de les coses. No li interessa la captació fugissera de les diferents realitats de l'impressionisme. Volia evitar que les formes perdessin solidesa, claredat i profunditat. De l'impressionisme, però, aprèn el modelatge i la llum.
• Funció: Estètica. Cézanne investiga la tècnica pictòrica i la composició.
• Context històric: Cézanne no va ser un artista convencional i la seva obra va trigar a ser compresa i valorada. Va treballar a Provença amb gran rigor estètic i moral, allunyat de les tendències del mercat. Finalment, la seva obra va ser reconeguda i va tenir una gran influència en l'art posterior.