Anàlisi de "Crist Mort" de Giotto: Profunditat i Emoció a la Capella Scrovegni

Giotto: Crist Mort

Fitxa Tècnica

• Títol: Lamentació sobre Crist Mort
• Autor: Giotto di Bondone (1266-1337)
• Cronologia: 1304-1306
• Localització: Capella dels Scrovegni, Pàdua, Itàlia
• Estil: Italogòtic (1250-1400). Escola de Florència
• Tècnica: Al fresc
• Tema: Mort de Crist
• Dimensions: 200 x 185 cm

Biografia de l'autor

Giotto va ser amic del poeta italià Dante. És considerat el mestre de l'escola florentina i el veritable promotor de la pintura moderna gràcies a la seva investigació sobre l'espai tridimensional, l'anatomia i la llum. Gràcies a aquestes investigacions, Giotto crea una il·lusió de profunditat partint d'una superfície plana i trenca amb les tradicions anteriors, donant volum a les seves figures. Representa les seves obres inspirant-se en la naturalesa. La seva carrera artística està relacionada amb la rica burgesia. Les seves obres segueixen un sentit racionalista influenciat per Pietro Cavallini i Arnolfo di Cambio. També trobem antecedents bizantins quant a la desproporció de les figures i les aurèoles en els personatges sants. Intenta donar una major claredat compositiva a les seves pintures i intenta expressar fonamentalment composicions en diagonal, figures agitades violentament i gestos apassionats i expressius.

Context Històric

Ens trobem a inicis del segle XIV, a l'alta edat mitjana. Durant aquest període sorgeixen noves invencions en el sector agrari que provoquen:

• Millores econòmiques
• Augment de la producció
• Augment de la població

Per altra banda, comença a agafar força la burgesia amb el comerç. Les monarquies també agafaran més força amb l'imperialisme. En l'àmbit cultural sorgeix l'humanisme, en el qual l'home passa a ser el centre de l'univers. Un dels grans promotors d'aquesta ideologia fou Sant Francesc d'Assís. Pel que fa a la Capella dels Scrovegni, tota ella està decorada amb nombroses pintures de Giotto. Qui va ordenar la seva edificació i ornamentació fou Enrico Scrovegni, senyor de Pàdua, i tots els seus frescos formen un conjunt de trenta-vuit escenes, entre les quals destaquen els moments de la vida de Sant Joaquim, Santa Anna, la Verge, Jesucrist i una representació del Judici Final.

Anàlisi Formal

Es tracta d'una pintura mural al fresc. En la part inferior de la pintura podem veure com el cos mort de Crist és rebut pels braços de la Verge Maria, la qual l'abraça amorosament. La Verge està acompanyada per les tres Maries (Salomé, Cleofàs i Magdalena), aquesta darrera es troba besant els peus a Jesús. En la pintura també trobem figures com la de Sant Joan, el deixeble amat, que es troba amb els braços plenament oberts fent una reverència; Sant Josep d'Arimatea i Nicodem. En l'escena també apareix una espècie de roca en pendent, que es perd de vista per la presència de dones que acompanyen a la Verge Maria. Aquesta roca reforça el centre d'atenció. Al fons s'intenta reflectir una mena de paisatge, però destaca l'arbre sec que es troba damunt d'aquest monticle (pedra). En el fons blau, a la part superior de la pintura, deu àngels es troben lamentant la mort de Jesucrist.

Quant als elements plàstics:

• Hi ha absència de pinzellades visibles.
• Són figures ben definides a partir de línies nítides i precises.
• Hi ha una policromia en la qual predominen els colors freds i càlids. El blau, com a color fred, a part de donar-li una certa lluminositat, també li dona una sensació de profunditat i realisme. Els altres colors càlids, com el vermell, ajuden a donar una espècie de volum a les figures, i també li donen una gamma cromàtica càlida amb la qual aconsegueix una perspectiva. Gràcies a aquesta barreja de colors, Giotto aconsegueix una claredat compositiva en les figures, que provoca un to realista i naturalista.

Quant a la composició:

• Tot i que les figures no són simètriques, té una composició original, ja que es desplaça l'escena principal lleugerament cap a l'esquerra.
• La composició és dinàmica, ja que dona una sensació tridimensional gràcies a les diagonals, el clarobscur i la perspectiva.
• Es distingeix el volum del cos humà en relació amb l'espai.
• El tema està representat dins d'un paisatge; d'aquesta manera culmina amb el fons d'or utilitzat fins ara en la pintura.
• La profunditat també l'aconsegueix mitjançant línies diagonals i situant figures d'esquena en primer pla.

Interpretació

En aquest fresc de la Capella Scrovegni, es representa un tema religiós, concretament la mort de Crist. Davant d'aquest fet, Giotto aconsegueix mostrar amb èxit el sentimentalisme que reflecteixen els personatges, com ara les seves expressions de patiment i de tristesa davant la pèrdua de Crist. A partir d'aquí, podem afirmar que Giotto intenta humanitzar les figures religioses, és a dir, fer-les vulnerables davant el dolor i el patiment, com si es tractés de persones. Per altra banda, el paisatge acompanya aquesta melancòlica escena, i això ho podem veure amb l'arbre sec, el qual simbolitza el dol de la natura per la mort de Crist.

Models i Influències

• Antecedents: Bizantins (aurèola dels personatges sants i desproporció de les figures)
• Influenciarà: Renaixement (Masaccio i Miquel Àngel). Influència a Masaccio amb l'obra de l'Adoració dels Reis Mags.
• Altra obra de Giotto: Resurrecció de Llàtzer.