Anàlisi de Contes de Pere Calders: Desert, Ratlla, Consciència i Gràcia

Anàlisi de Contes de Pere Calders

El desert: Calders explica la singular història de l'Espol, un personatge al qual uns dolors intensos li canviaran la vida. L'autor primerament fa una descripció psicològica del personatge i el presenta al lector. A continuació comença la història. L'Espol es lleva com qualsevol altre dia, però ràpidament nota uns dolors forts a la part dreta del cos i un ofec lleuger. Retorçant-se de dolor aconsegueix arribar al llit, el personatge s'estira i per casualitat agafa un objecte, que l'autor no descriu, el qual li liquida el dolor per complet. L'Espol, al no voler que li tornés el dolor, es fa una bena que li cobreix el puny que té tancat amb el misteriós objecte i decideix trencar amb la seva rutina diària. El primer que fa és anar a parlar amb el gerent de l'empresa on treballa per tal de comunicar-li que, al tenir una mà inutilitzable, no podria seguir treballant. Així mateix, durant tot el dia l'Espol va explicant a tothom a qui coneix la seva situació, que és acceptada com a una cosa ben normal. Després d'un llarg dia que li ha resultat agotador, el protagonista decideix anar a casa la seva tia per explicar-li la situació. Aquesta decideix treure-li la vena que porta posada l'Espol perquè la considera molt lletja. De tornada a casa seva decideix posar-se a descansar en un banc del carrer i veure passar la desfilada d'un circ. En un moment determinat, una espectacular trapezista rossa que munta sobre un cavall el saluda. Ell, sense pensar-s'ho, li torna el gest aixecant el braç dret i obrint la mà. L'Espol, estupefacte, veu com de cop i volta l'objecte que havia estat sostenint amb la mà i que li havia estat calmant el dolor, surt poc a poc volant per davant seu. Finalment acabem veient una volva que vola suaument per davant del protagonista.

La ratlla i el desig: Explica la història d'un home que viatja perdut i sense rumb per trobar resposta a un problema que el turmenta. La història es remunta un temps enrere, quan el protagonista acaba de treballar i es dirigia a casa seva després d'un dur dia de feina. Però, amb les ànsies i presses per arribar a casa i a causa de la rapidesa amb la qual anava amb el cavall, aquest va patir una relliscada i va caure per un barranc. Així doncs, el protagonista es trobava a mig camí de casa, sol i entre els últims raigs de llum abans que fes presència la nit. Caminant, el protagonista arriba a un moment en què imagina que en acabar la corba per la qual està caminant trobarà casa seva, i així és. Un cop feta la corba, veu la casa amb la seva dona a fora esperant-lo, i ell la saluda com sempre, rebent per part d'ella el mateix senyal de sempre. Però un cop arribat a la casa, l'home sap perfectament que no està situada on realment hauria d'estar i decideix marxar per anar a trobar la que creu que és realment la seva llar. Així doncs, abans de marxar la seva muller li entrega un petit record perquè pensi en ella i torni aviat. Després d'una estona de caminar, l'home arriba a un punt on, enfilat i mirant més endavant, veu la que creu que és realment la seva residència. Confós per la misteriosa situació que ha viscut, decideix deixar córrer la seva empresa i fugir per no haver d'afrontar aquella sobtada realitat.

La consciència, visitadora social: Narra la història d'un assassí, però amb una normalitat i lleugeresa admirables. La història comença un bon matí en què Depa Carel·lí està ultimant els detalls per al seu proper assassinat. Així doncs, després de llevar-se fa una ullada al seu material i decideix que la seva pròxima víctima serà morta amb una arma blanca. Però al moment en què es disposava a empunyar l'arma a casa seva, li apareix un àngel que li fa unes quantes reflexions referents a la seva propera acció i que porta un maletí vermell on hi ha totes les conseqüències de la seva futura acció. Finalment, l'àngel no aconsegueix convèncer-lo i Depa decideix dur a terme la seva acció. Un cop ha arribat al lloc on es produirà el crim, es torna a trobar l'àngel que intenta parlar amb ell un altre cop, però li resulta impossible. Depa acompleix els seus objectius i torna tranquil·lament cap a casa seva.

L'any de la meva gràcia: Calders explica la història d'un personatge que des del seu naixement ha tingut una marca divina al seu cos, concretament una creu al paladar. Però anaven passant els anys i no es mostrava res de diví en la seva vida. Un bon dia pels volts de Nadal, quan l'home havia arribat gairebé a l'equador de la seva vida, es dirigia a casa quan va veure en un aparador una preciosa nina que el va atraure. El seu baix preu el va interessar per regalar-la a la seva filla. Un cop amb el regal a la mà i apunt d'entrar a casa, l'home va descobrir finalment i després de molta espera la seva divinitat. Va tocar la nina i aquesta va prendre uns colors totalment especials i bonics, sense que ell hagués de fer res de res per aconseguir-los, simplement tocar la nina. En arribar a casa va presentar l'esdeveniment a la seva família i els va deixar totalment sorpresos. Després de cavil·lar-ho molt, i gràcies a la idea de la seva dona que era d'esperit emprenedor, van decidir muntar una fàbrica de nines. El negoci va engegar prou bé, i van aconseguir passar pròsperament algun temps, fins que es va acabar la sort. El llançament al mercat d'unes nines austríaques més boniques i barates que les seves els va portar a la ruïna. Ell, desesperat, va intentar demanar protecció al govern contra la importació de les nines austríaques o, si més no, una protecció de les seves nines, apel·lant a la protecció que abans oferia l'Estat. La resposta, però, va ser molt clara: l'Estat abans no us hauria pogut ajudar, haguéssiu estat cremat per bruixot.