Anàlisi Completa de la Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va durar des del 1939 fins al 1945. Va involucrar un gran nombre de països d'arreu del planeta i es considera la més gran i mortífera guerra de la història de la humanitat, amb càlculs que parlen de més de 70 milions de persones mortes.

Els Bèndols Enfrontats

Els països involucrats estaven dividits en dos bàndols: els Aliats i les Potències de l'Eix.

Els Aliats

Inicialment, els Aliats principals eren el Regne Unit, França i Polònia. Posteriorment, s'hi van sumar la Unió Soviètica (juny de 1941), els Estats Units d'Amèrica (desembre de 1941) i molts altres països.

Les Potències de l'Eix

Les Potències de l'Eix eren principalment Alemanya, Itàlia i, a partir de desembre de 1941, també el Japó.

1939: Inici de la Guerra a Europa

Invasió de Polònia

La guerra va començar la matinada de l'1 de setembre de 1939 quan Alemanya va envair Polònia. Aquesta agressió estava motivada per l'ànsia de Hitler d'obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat.

El dia 3, Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya, però, excepte alguns escaramusses a la frontera franco-alemanya, cap dels dos països va emprendre cap acció militar contra Alemanya. Aquí va ser on l'exèrcit alemany va posar en pràctica la blitzkrieg o "guerra llampec", que consistia a envoltar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avançant cap a l'interior del país ocupant les ciutats i els punts estratègics. Les tropes encerclades podien resistir durant un temps, però, aïllades de la resta de l'exèrcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se.

L'exèrcit alemany, amb el suport dels bombardejos de la Luftwaffe, va superar fàcilment les defenses poloneses i el 8 de setembre ja havia arribat als afores de la capital, Varsòvia. El dia 17, l'exèrcit soviètic va envair Polònia des de l'est, amb el pretext de protegir la població bielorussa i ucraïnesa de la zona. En realitat, la repartició de Polònia entre Alemanya i la Unió Soviètica ja havia estat prèviament acordada en el Pacte Mólotov-Ribbentrop d'agost de 1939. Varsòvia va caure el 27 de setembre i les últimes tropes poloneses van rendir-se el 6 d'octubre.

Antecedents

Després de la Primera Guerra Mundial, els països vencedors van imposar grans sancions econòmiques i polítiques als països derrotats. Entre aquests últims hi havia Alemanya, que, a més de perdre gran part del seu territori, va patir una gravíssima crisi econòmica que va fer que la inflació es disparés fins a quedar totalment fora de control. Per a molta gent, la derrota, les sancions i la crisi van ser com una gran humiliació per al seu país.

Hi havia el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més coneguts pel nom de "nazis", liderats per Adolf Hitler, que eren, segons la gent, els culpables d'això.

El tret de sortida per a la retallada de drets i llibertats fou l'incendi del Reichstag.

Els dirigents comunistes van començar a ser internats a camps de concentració, com Dachau, el primer que es va obrir, a prop de Munic.

Hitler i els nazis van anar il·legalitzant la resta de formacions polítiques, àdhuc les de la dreta. Al final, només el NSDAP i les seves organitzacions van romandre legals al nou sistema. Hindenburg anava signant totes les lleis i decrets que destruïen la feble república i forjaven la dictadura nazi, com la Llei de Capacitació, que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament. A l'abril de 1933 va signar la llei per a la restauració del servei civil professional, que excloïa els jueus de tot càrrec de l'administració de l'estat.

Entre el 1933 i el 1939, la política de Hitler va estar centrada en:

1. Enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits.
2. Rearmament i modernització de l'exèrcit alemany.
3. Reunificació de l'Imperi Alemany (Tercer Reich).

Per aconseguir aquest tercer objectiu Hitler va utilitzar una eficaç combinació d'oratòria i intimidació que va aconseguir:

• a) La militarització de Renània (març de 1936).
• b) L'annexió d'Àustria (Anschluss) (març de 1938).
• c) L'ocupació dels Sudets (octubre de 1938).
• d) Repartiment i ocupació de Txecoslovàquia (març de 1939).
• e) Ocupació de la ciutat de Memel (març de 1939).

I tot això sense ni una protesta de França i Gran Bretanya i fins i tot a vegades (annexió dels Sudets) amb el seu exprés vist-i-plau.

Però Hitler no en tenia prou amb haver aconseguit tot això i reclamava a Polònia l'ocupació de la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre Alemanya i la Prússia Oriental. El 23 d'agost de 1939, Alemanya i l'URSS van signar el Pacte Mólotov-Ribbentrop que, a més de ser un tractat de no-agressió entre els dos països, tenia unes clàusules secretes entre les quals s'acordava el repartiment de l'est europeu en dues zones d'influència, una per cada una de les dues potències. Hitler, en virtut d'aquest acord, va decidir envair Polònia, convençut que ni França ni Gran Bretanya reaccionarien, pels seus èxits anteriors.

Expansió Japonesa

De forma simultània a l'atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques de Hong Kong i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'Oceà Pacífic.

Bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki i Rendició del Japó

El mes de juliol de 1945, el Projecte Manhattan va finalitzar la construcció de la primera bomba atòmica. El President dels Estats Units, Harry S. Truman, va decidir utilitzar aquesta nova arma

per obligar el Japó a rendir-se immediatament. El 6 d'agost de 1945, la primera bomba atòmica amb finalitats bèl·liques va explotar sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima, destruint-la per complet i provocant uns 75.000 morts i un nombre encara més gran de ferits. Com que el govern japonès no es va rendir immediatament, el 9 d'agost una altra bomba va ser llançada sobre Nagasaki, provocant una mortaldat i una destrucció semblants.El 8 d'agost, exactament 3 mesos després de la fi de la guerra a Europa i complint el pacte acordat amb els aliats a la Conferència de Jalta, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria.El 15 d'agost, l'Emperador del Japó Hirohito va prendre la decisió d'anunciar per ràdio la rendició del país, tot i que una part del govern japonès estava decidit a continuar lluitant. La rendició oficial del Japó es va firmar el 2 de setembre. Això va significar el final de la Segona Guerra Mundial, tot i que algunes unitats japoneses aïllades van continuar lluitant algunes setmanes més.