Anàlisi Completa del Discòbol de Miró: Tècnica, Composició i Interpretació

Anàlisi Formal del Discòbol de Miró

Elements tècnics i formals: L'escultura està realitzada en bronze mitjançant la tècnica de la fosa a la cera perduda. Aquesta tècnica consisteix a crear una estàtua de fang, recobrir-la amb cera i, posteriorment, amb un material que resisteixi la calor. En aplicar calor, la cera es fon, deixant un espai buit entre les capes de fang i el material refractari. Aquest espai s'omple amb bronze fos, que es deixa refredar. Un cop fred, es desmotlla l'estàtua, es tanquen els canals d'abocament i es poleix. El Discòbol és una estàtua monocroma, exempta o de volum rodó, i representa una figura dempeus.

Elements Compositius

Presenta un punt de vista unifacial, amb una composició tancada que convida l'espectador a moure's al voltant de la figura per descobrir-la. La postura és forçada i inclinada cap endavant, amb el braç enrere per llançar el disc amb més força. El moviment implica un gir per alliberar el disc, impulsant el llançament amb tot el cos. Les línies compositives predominants són corbes i diagonals, que donen a l'obra una sensació de moviment equilibrat. Els braços estesos descriuen un gran arc. Pel que fa a la proporció, tot i que no segueix estrictament el cànon de Policlet, l'estàtua està completament proporcionada. El moviment és totalment dinàmic, intentant plasmar el moment precís del llançament del disc. Aquest moviment és lleugerament desequilibrat. El temps representat és la captació d'un instant, amb el cos contraient-se i recolzant-se en el peu dret, ferm a terra, enroscant-se com una espiral. El volum és més lleuger que massís: el tors muscular li dona robustesa, però la sensació de moviment aporta lleugeresa.

Elements Plàstics

L'expressió de l'anatomia és realista, marcant les costelles i tots els músculs en tensió, típic de la perfecció grega. Presenta trets arcaics característics, com un cabell homogeni i un rostre inexpressiu. La cara no reflecteix l'esforç del moviment. L'atleta és representat seguint el model grec. La textura d'acabat és epidèrmica. La part que més reflecteix la llum és el tors. El tronc està representat en visió frontal, mentre que les cames i els braços estan de perfil. L'autor ha creat la imatge del cos humà a partir dels aspectes més característics de les seves parts, un recurs que prové dels antics egipcis. Però, a diferència d'ells, Miró va adaptar el cos de manera que semblés una representació versemblant d'un cos en moviment.

Interpretació

L'escultura representa la figura d'un jove atleta a punt de llançar un disc. El significat s'ha de buscar en les proves que realitzaven els antics grecs durant els Jocs Olímpics, que se celebraven cada quatre anys a Olímpia en honor a Zeus. Hi havia sis modalitats, i l'última prova, la més important, era una cursa a l'estadi. Els participants competien nus i untats amb oli d'oliva. Els guanyadors rebien una corona de branques i eren considerats herois de la seva ciutat. La funció de l'estàtua és commemorativa, per rendir homenatge al discòbol Jacint, que va morir en uns jocs dedicats a Apol·lo. Està relacionada amb el mite d'Apol·lo i Jacint. L'autor, deixeble d'Agelades d'Argos, va aconseguir fama per les seves obres de bronze. Va treballar a Atenes sota el comandament de Pèricles i es va convertir en l'artista del moviment clàssic grec per excel·lència. Els antecedents del Discòbol es troben en les estàtues arcaiques i egípcies, el Renaixement, les estàtues hel·lenístiques, el Barroc i el Neoclassicisme.