Anàlisi comparativa d'obres d'art modernes

Louise Bourgeois: Maman

Biografia i context

Louise Bourgeois, una de les artistes franceses més importants del segle XX, va néixer el 1911. Va estudiar geometria i matemàtiques a La Sorbone, disciplines que van influenciar el seu estil cubista inicial. Després d'estudiar art a París i treballar amb Fernand Léger, es va traslladar a Nova York el 1938, on va transicionar de la pintura a l'escultura, desenvolupant un estil personal i psicològic amb diversos materials. El reconeixement internacional li va arribar el 1982 amb una retrospectiva al MoMA de Nova York, convertint-se en la primera dona a aconseguir aquesta fita.

Descripció formal

Maman, una imponent escultura d'aranya de bronze, s'alça sobre vuit potes a l'exterior del Guggenheim Bilbao. Les potes, que recorden els arcbotants gòtics, tenen una estructura tensa però alhora reprodueixen la mobilitat d'una aranya. La seva superfície rugosa, formada per plaques que semblen trossos de tela, crea una sensació de moviment. Sota el cos central, una bossa de tela metàl·lica conté ous de marbre blanc. L'obra conjuga la fragilitat de la bossa amb la protecció que ofereixen les potes.

Temàtica

Maman, part de la sèrie Spider, és un homenatge a la mare de Bourgeois, qui treballava en el negoci de tapisseria familiar. L'artista veia la seva mare, com les aranyes, com a intel·ligent, pacient i indispensable. L'escultura també connecta amb els traumes infantils de Bourgeois, relacionats amb el menyspreu del seu pare i la relació d'aquest amb la seva institutriu. L'aranya simbolitza la dualitat materna: la creació i la protecció (la seda i el capoll) versus la caça (la teranyina). Aquesta dualitat es reflecteix en el contrast entre la monumentalitat de l'escultura i la fragilitat de les potes.

Models i Influències

L'obra de Bourgeois, que abasta més de sis dècades, oscil·la entre l'abstracció i la representació d'estats psíquics. Va ser influenciada pel surrealisme, l'expressionisme abstracte i l'art tribal. La seva infància traumàtica també va tenir un paper important en la seva obra, similar a Frida Kahlo.

Jackson Pollock: Number 1, 1950 (Lavender Mist)

Context i biografia

Jackson Pollock, figura clau de l'expressionisme abstracte, va estudiar a l'Art Students League de Nova York amb Thomas H. Benton. Va treballar per al Work Progress Administration, creant escenes realistes de la vida americana. A partir de 1943, influenciat pels muralistes mexicans, el surrealisme, Picasso i l'art dels indis Navajo, va desenvolupar el dripping el 1947. Aquesta tècnica, consistent en degotar pintura sobre la tela, va definir el seu estil fins a la seva mort.

Descripció formal

Number 1, 1950 utilitza la tècnica all-over painting, ocupant tota la superfície de la tela. Pollock creava les seves obres com un ritual, degotant pintura amb bastons, ganivets o directament del pot sobre la tela col·locada a terra. Els entramats lineals de colors creen ritmes dinàmics, abandonant la composició tradicional. El color no segueix les lleis tradicionals, sinó el desig de pintar en estat pur. La profunditat s'aconsegueix per la superposició de capes de pintura.

Temàtica

L'obra, un dens entramat de línies i taques, és completament abstracta. El títol numèric reforça aquest caràcter. L'obra ha estat comparada amb els ritmes de la natura i amb la coreografia d'una dansa. El procés creatiu de Pollock està documentat en fotografies i pel·lícules de Hans Namuth.

Models i Influències

El dripping de Pollock sorgeix de diverses influències, com les teories de Kandinsky, els muralistes mexicans, els rituals dels indis Navajo i l'automatisme surrealista de Miró i Masson. La intensitat rítmica de les seves obres es relaciona amb Miquel Àngel, El Greco i Rubens. L'obra tardana de Monet, amb la seva pinzellada solta, també va influenciar Pollock. El seu estil es considera un precedent dels happenings i del Body Art.

Andy Warhol: Sopa Campbell's

Biografia

Andy Warhol, figura influent del Pop Art, va estudiar al Carnegie Institute of Technology. Es va traslladar a Nova York, on va treballar com a il·lustrador per a revistes com Vogue. A principis dels 60, va començar a reproduir personatges de còmics, objectes quotidians i retrats de famosos, temàtiques recurrents fins a la seva mort el 1987. Utilitzava la serigrafia per repetir imatges, afegint pinzellades acríliques.

Descripció formal

L'obra representa una llauna de sopa Campbell's centrada sobre un fons neutre. Una línia negra defineix el contorn, creant profunditat. La llauna es presenta frontalment, destacant el nom del producte, amb una lleugera perspectiva. Warhol modifica els colors originals, utilitzant tons llampants com ataronjat, verd i blau turquesa, aplicats de forma plana, sense clarobscurs, connectant amb l'estètica publicitària.

Temàtica

La llauna de sopa, un objecte quotidià, esdevé una icona de l'art del segle XX gràcies a Warhol. L'obra apropa l'art a la classe popular i qüestiona la definició d'art. La reproducció seriada trenca amb el concepte d'obra única, reflectint les teories de Walter Benjamin sobre la reproductibilitat tècnica.

Models i Influències

Warhol va ser influenciat per la seva experiència com a il·lustrador, l'obra de Robert Rauschenberg i Jasper Johns, i l'art figuratiu americà. La seva obra es considera un punt de referència per a l'hiperrealisme.

Frank Lloyd Wright: Casa Cascada

Elements tècnics i estructurals

• Materials: Formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.
• Suport: Sistema constructiu amb materials industrials, aprofitant les roques del lloc.
• Coberta: Majoritàriament terrasses.

Anàlisi formal

• Espais interiors: Articulats al voltant d'una xemeneia de pedra. Nivells esglaonats adaptats al terreny. Concepció centrífuga de l'espai. Disposició lliure i adaptable. Gran quantitat de finestrals.
• Espais exteriors: Tres plantes esglaonades. Primera planta sobre la roca, amb terrassa sobre la cascada. Terrassa superior que fa de sostre parcial a la inferior. Murs de formigó, pedra i arrebossat, amb fusteria d'alumini i grans finestrals. Integració amb la natura.

Antecedents i influències

Influència del racionalisme en els volums ortogonals. Principis de Wright: harmonia amb l'entorn, soterranis elevats, absència d'ornamentació, mobiliari senzill. Influència de l'arquitectura japonesa en la simplicitat i l'ús de materials naturals.

Relacions amb altres obres

Altres cases unifamiliars, com la Casa Robbie. El Museu Guggenheim de Nova York, amb la seva forma orgànica en espiral.

Diferències amb altres solucions coetànies

L'arquitectura orgànica de Wright, amb la seva concepció centrífuga, contrasta amb la"caix" del racionalisme (Gropius, Le Corbusier), tot i que hi ha excepcions com el Pavelló alemany de Mies van der Rohe. Diferència notable amb els gratacels de Mies, com el Seagram.

Funció

Casa unifamiliar encarregada per E. Kaufmann el 1936. Exploració de nous materials. Crítiques dels racionalistes europeus, que posteriorment van assimilar alguns dels seus postulats.

Significació i simbolisme

Símbol de l'organicisme: integració amb la natura, materials naturals, expansió centrífuga dels espais.

Context històric

Industrialització, massificació de les ciutats i independència de l'artista. Primera Guerra Mundial i rebuig de la cultura occidental. Ascens dels Estats Units com a potència mundial. Construcció d'edificis moderns com els gratacels. Influència de l'Escola de Chicago.

Frida Kahlo: El marxisme sanarà els malalts

Descripció formal

Autoretrat de Frida Kahlo al centre de l'escena, dividint el paisatge en cel i terra. Figures dins d'un triangle format per les crosses. Simetria amb crosses i mans gegants a banda i banda. Explosió nuclear contraposada a la Terra. Colors blanc i vermell utilitzats simètricament. Estil figuratiu amb colors vius. Mides simbòliques.

Antecedents i influències

Obra vinculada al surrealisme, tot i que Frida Kahlo representava la seva pròpia realitat, no els seus somnis. Influència de Diego Rivera i Adolfo Best Maugard, que promovia l'art popular mexicà i les arrels indígenes.

Relacions amb altres obres

Autoretrats on expressa el seu sofriment i la seva ideologia: Autoretrat amb colibrí, Autoretrat amb mico, Les dues Frides, Autoretrat com a cérvola ferida. En aquest quadre, el comunisme sembla alleugerir el seu patiment.

Diferències amb altres solucions coetànies

Figuració en contrast amb l'informalisme (Tàpies) i l'expressionisme abstracte (Pollock) de la postguerra.

Funció

Refugi en el marxisme i la pintura per alleugerir el patiment. Voluntat de contribuir al moviment comunista.

Interpretació

• Iconografia: Frida amb cotilla de pell, paisatge dividit, rius blaus, països vermells, colom de la pau, explosió nuclear, àguila americana amb el cap de l'oncle Sam, braç de Marx agafant l'oncle Sam, mans gegants curant Frida.
• Significat: Cotilla simbolitza el dolor. Braç de Marx agafant l'oncle Sam simbolitza l'alliberament de l'imperialisme. Mans gegants representen el comunisme.

Context històric i artístic

Primera Guerra Mundial, rebuig de la cultura occidental i sorgiment de les avantguardes. Surrealisme de Breton. Frida Kahlo i la seva relació amb el comunisme. Guerra Freda.

Antoni Tàpies: Creu i R

Biografia

Antoni Tàpies, figura clau de l'art català del segle XX, va ser cofundador del grup Dau al Set. Influenciat pel surrealisme, va evolucionar cap a l'informalisme, utilitzant materials de rebuig. A partir dels 70, la seva obra va adquirir un caràcter reivindicatiu i va començar a treballar amb escultura. En els seus darrers anys, es va centrar en el tema del dolor. També va destacar en l'obra gràfica.

Descripció formal

Signes i lletres sobre un fons matèric de pintura i terra. Creu blanca al centre, amb una"" blanca i una"" negra coronada per pinzellades vermelles. A l'esquerra, una "T" inclinada i la paraula "Gat". A la dreta, una"" blanca i una petita creu blanca.

Temàtica

Llenguatge ocult de signes i lletres. "A" i "T" com a inicials del nom de l'artista i la seva esposa. Creu simbolitza la lluita de forces oposades. "R" possiblement al·ludeix a Ramon Llull. Reflexió sobre la pintura com a reflexió filosòfica. Ús de materials no pictòrics com la sorra.

Models i Influències

Influència del surrealisme i la tècnica automatista. Influència dels informalistes Fautrier, Dubuffet i Wols en l'ús de materials no pictòrics, el collage i el grattage.