Anàlisi comparativa de "Maman" de Louise Bourgeois i "Creu i R" d'Antoni Tàpies

Anàlisi comparativa de Maman de Louise Bourgeois i Creu i R d'Antoni Tàpies

Maman de Louise Bourgeois

1. Autoria

Artista: Louise Bourgeois

2. Anàlisi formal

• Textura: Rugosa i brillant.
• Ritme: Moviment, l'aranya sembla caminar amb les seves potes llargues i fràgils.
• Temps: Intemporal o amb desig d'eternitat, vol perpetuar els records materns.

3. Interpretació

3.1 Significat

Maman, "mama" en francès, és el terme afectuós que usen els nens per cridar la mare. Les aranyes simbolitzen el record de la mare per la protecció i la laboriositat contínua malgrat la seva fragilitat. Per a Bourgeois, aquest animal expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya fabrica el capoll per protegir els ous, però també fabrica la teranyina per agafar les seves víctimes. És vida i mort. Aquestes escultures són un homenatge a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, connectant amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista. L'aranya ha estat present en l'obra de l'escultora des de 1940. De petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava un nen, i va ser testimoni de la relació amorosa entre la seva institutriu i el seu pare, relació que la seva mare va ignorar. Aquesta obra es pot considerar una reconstrucció (teixit) de les emocions viscudes en el passat.

3.2 Funció

Decorativa per ser exposada a l'exterior; lúdica perquè vol implicar el públic (sensació al posar-se sota les potes de l'aranya); il·lustrativa, mantenir el record de la seva mare.

4. Valoració i conclusió

L. Bourgeois ha estat una de les escultores més importants del segle XX gràcies al seu llenguatge propi que l'ha fet connectar amb l'espectador. Les seves obres Maman són les més conegudes. El punt de vista feminista queda palès, així com la seva voluntat de superar el passat emocionalment desequilibrat. Les seves creacions s'inspiraven en diferents corrents (surrealisme, expressionisme, minimalisme,...), però sempre tenien com a motiu principal les seves emocions, vivències i sentiments. La seva obra és autobiogràfica. Frida Kahlo va ser una altra influència important, tant per la seva vida com per la seva obra. L. Bourgeois, amb el seu art, ha promogut la igualtat de gènere i ha col·laborat amb organitzacions en la lluita contra la SIDA.

Creu i R d'Antoni Tàpies

1. Autoria

Artista: Antoni Tàpies

2. Anàlisi formal

• Color: Predominen els tons ocres, el negre i el blanc, amb petites aparicions del vermell.
• Llum: Artificial.
• Textura: Aspra, rugosa i mat en els indrets on hi ha la sorra i les pedretes. Llisa, suau i brillant en la paraula "gat" i en la creu central, ja que han estat realitzades netejant la fusta de contraplacat que fa de suport a l'obra.
• Dibuix: Línies molt marcades en les lletres.
• Ritme: Repòs.
• Temps: Temporal: manifesta el desig d'experimentar en un moment concret amb nous materials i noves tècniques.
• Profunditat: Quasi inexistent.

3. Interpretació

3.1 Significat

En Creu i R, el motiu principal és la creu, un símbol que esdevé l'element definitori del seu estil. Tàpies va començar a utilitzar la creu després de la Guerra Civil, moment en què Espanya se li presentava com un gran cementiri. La creu també està connectada amb la religió, el cristianisme i amb tota una tradició que arrenca de l'art medieval i que Tàpies recupera per donar-li un sentit de contemporaneïtat. Sembla que la creu és també un record a Ramon Llull, pel qual l'artista sempre ha manifestat admiració. La "R" podria remetre al nom de la seva companya. La paraula "gat" fa referència a l'animal felí, ja que no és estranya la seva representació en les obres de l'artista.

3.2 Funció

Tàpies pretén, amb el seu art, fer-nos reflexionar, suggerir-nos. Vol obligar l'espectador a completar les seves obres amb la imaginació. També pretén experimentar amb nous materials i tècniques.

4. Models i influències

Antoni Tàpies és un dels pintors catalans més importants dels darrers temps. L'experimentació amb els nous materials i les noves tècniques l'han fet mereixedor del reconeixement artístic internacional. Se sol considerar Tàpies com a precursor de l'Arte Povera, en la seva utilització de materials pobres i de rebuig. Tàpies ha col·laborat amb molts escriptors com Brossa i Foix fent l'obra gràfica dels seus llibres i també ha escrit assaigs com ara: La pràctica de l'art (1970), L'art contra l'estètica (1974), Memòria personal (1978), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), Valor de l'art (1993) i L'art i els seus llocs (1999).