Anàlisi de l'Art Renaixentista i Barroc: Pietat, Arquitectura i Pintura

La Pietat del Vaticà de Miquel Àngel

Anàlisi

Cronologia: 1499, Renaixement (Cinquecento). Escultura exempta feta mitjançant la talla d'un bloc de marbre.

Anàlisi formal: La verge, que es veu molt jove, té el cap inclinat i no mira al seu fill mort. Sembla que accepti la seva mort. Aquesta obra es caracteritza per l'art de treure i no d'afegir, és a dir, d'anar tallant el marbre i donant forma sense afegir absolutament res. El conjunt de Crist i la Verge formen un triangle. És una escultura molt treballada en què es veu cada detall, com ara els plecs del mantell de la Verge. Aquest acurat detall fa semblar que, si els poguéssim tocar, tindríem la sensació que fossin de veritat. El cos mort de Crist jeu damunt de la Verge; això sí, no s'arriben a tocar realment, ja que la túnica o mantell fa de separació entre els dos cossos.

Estil: La Verge, en aquesta escultura, es veu com una dona jove, fins i tot semblant més jove que el seu propi fill, per donar la sensació de virginitat. En canvi, el seu fill apareix com si fos un home qualsevol despullat. Aquesta obra ens dona una sensació de tranquil·litat.

Interpretació: Tot i que a Alemanya i a França fossin habituals aquesta temàtica, encara no hi havia precedents en l'escultura italiana. La Pietat del Vaticà és l'única escultura signada per Miquel Àngel, cosa que demostra que va estar-ne orgullós. La seva firma va ser escrita en la cinta que creua el pit de la Verge. Miquel Àngel era un home molt poc sociable i difícil de tractar, cosa que es reflectia en la seva personalitat exigent davant d'ell mateix, ja que mai quedava satisfet amb les obres que feia. Miquel Àngel va firmar el contracte per fer aquesta escultura quan tenia vint-i-tres anys i l'havia d'acabar en un any.

Funció: Va ser una escultura religiosa que va ser traslladada a una església on hi havia enterrat qui la va encarregar.

El Renaixement

Períodes

• Quattrocento: Florència, segle XV. Família Mèdici (família de mecenes).
• Cinquecento: Roma, segle XVI. Papat (Església).
• Manierisme: A partir de 1525, decadència renaixentista.

Característiques

Generals

• Diferenciació entre arts majors (arquitectura, escultura, pintura) i arts menors (orfebreria, ceràmica, tapís, mosaics...).
• La figura humana esdevé el centre d'atenció, en detriment de la figura religiosa.
• S'introdueixen nous descobriments: perspectiva, pintura a l'oli, tirants metàl·lics...
• L'art es converteix en una activitat intel·lectual.
• L'artista fa estudis previs i signa les seves obres.

Arquitectura

• Plantes basilicals, creus gregues, circulars.
• Columnes, arcs de mig punt, arquitravats i cúpules sobre petxines.
• Decoració sòbria.
• Escala humana, perspectiva lineal, simetria, proporció, espais tancats.

Escultura

• Independència respecte l'arquitectura.
• Interès per l'home i la seva anatomia.
• Naturalisme, rostres realistes, expressivitat.
• Proporció, harmonia, moviment instantani.
• Evolució cap a figures monumentals i dramàtiques.

Pintura

• L'home i el seu entorn com a tema central.
• Ús de la perspectiva.
• Realisme i naturalisme.
• Noves tècniques: fresc, tremp, oli...
• Predomini del dibuix.
• Ús d'esquemes geomètrics simples.
• Manierisme: figures allargades, colors arbitraris, rebuig de l'equilibri.
• Compositions complexes i dinàmiques.

Arquitectura renaixentista

Quattrocento

Filippo Brunelleschi: Busca inspiració en l'art romà. Obres: Capella Pazzi, Palau Pitti.

Cinquecento

Donato Bramante: Sobrietat i robustesa romana. Obres: San Pietro in Montorio, Església de Sant Pere (acabada per Miquel Àngel).

Andrea Palladio: Proporcions perfectes. Obres: Vila Capra (o Rotonda).

Escultura renaixentista

Quattrocento

Donatello: Realisme i anàlisi psicològic. Obres: David, Sant Jordi, Il Condottiero Gattamelata.

Cinquecento

Miquel Àngel: Bellesa idealitzada. Obres: Pietat, Moisès.

Pintura renaixentista

Quattrocento

Fra Angelico: Serenitat i innovació. Obres: L'Anunciació.

Sandro Botticelli: Harmonia, colors freds, temàtica mitològica. Obres: El naixement de Venus, La Primavera.

Cinquecento

Leonardo da Vinci: Composició triangular, clarobscur, somriure enigmàtic. Obres: La Gioconda, L'Últim Sopar.

Rafael: Concepció de l'espai i perspectiva. Obres: L'escola d'Atenes, Les noces de la Verge.

Miquel Àngel: Dinamisme, colors forts. Obres: El Judici Final (Capella Sixtina).

L'Escola Veneciana

Èmfasi en el color i els temes secundaris.

Ticià: Retrats i colors pastosos. Obres: La Bacanal.

Paolo Veronese: Luxe i detalls anecdòtics. Obres: Les noces de Canà.

Tintoretto: Crisi renaixentista, clarobscur violent. Obres: Sant Marc alliberant un esclau.

L'Art Barroc

Reacció contra el Renaixement. Iconografia directa i teatral.

Arquitectura barroca

Des de principis del segle XVII fins a dos terços del segle XVIII.

Escultura barroca

Temàtica religiosa, realisme dramàtic. Gian Lorenzo Bernini: Influència hel·lenística. Obres: L'èxtasi de Santa Teresa.

Pintura barroca

Estil sofisticat i emocional. Classicisme francès vs. estils més espontanis.

Artistes destacats: Bernini, Borromini, Pietro da Cortona, Rubens, Rembrandt, Vermeer.

L'Escola Holandesa

Influenciada per la burgesia. Temes: natures mortes, paisatges, retrats.

Rembrandt: Clarobscur i realisme.

Vermeer: Interiors burgesos i serenitat.

L'Escola Flamenca

Naturalisme i observació de la natura.

Rubens: Ric colorit i línies corbes.

Van Dyck: Retrats coloristes i elegants.