Anàlisi d'Arquitectura: Santa Sofia i Sant Vicenç

Escrito el 2 de Febrero de 2025 en catalán con un tamaño de 3,49 KB

Edifici: Santa Sofia de Constantinoble

Gran cúpula central aguantada per quatre contraforts massissos.
Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres.
El color vermell del maó aporta una visió sòbria del temple, contrast amb la brillantor dels elements interiors.

Planta basilical de tres naus.
Inicialment presentava un nàrtex (atri d'entrada) i un iconòstasi (mur on es col·locaven les icones i que separava el presbiteri de la nau principal, on hi havia els fidels).
Centre de la nau: quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el qual s'aixeca la cúpula de 31m de diàmetre i 54 d'alçada. S'aguanta sobre 4 arcs de mig punt que defineixen 4 petxines, gràcies a les quals l'espai quadrat es transforma en circular.
Per a repartir encara més l'enorme pes de la cúpula, es fan servir les semicúpules laterals aguantades per pilars i exedres.
Alçada: les naus laterals posseeixen dues arcades superposades, i a dalt els alts càrrecs seguien la litúrgia.
La llum hi entra gràcies a les 40 finestres radials del tambor i les obertures dels murs.

Any 360: Constanci mana construir la primera església de fusta per a guardar-hi un fragment del lignum crucis (creu amb què Jesús fou crucificat).
404: l'església es crema i Teodosi II mana construir un temple a la Saviesa divina (Hagia Sophia). Acaba sent destruït el 532 en una revolta.
Justinià i Teodora van decidir la construcció d'un nou temple de dimensions colossals com a desgreuge de la Saviesa divina i per a fer ostentació del seu poder suprem.
1453: Els turcs prenen Constantinoble i Santa Sofia és reconvertida en mesquita. S'hi afegiran plafons amb inscripcions de l'Alcorà i s'hi erigiran 4 minarets.

Aspecte sobri.
Decorat per parelles d'arcs cecs separats per petits contraforts (lesenes). Reforcen el pes dels arcs que sustenten les voltes.
Galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l'absis central (decoratiu).

Planta basilical de tres naus (nau central més ampla que les laterals).
Precedides per un atri amb tribuna.
Transsepte curt, que no sobresurt de l'amplada de les naus.
Capçalera amb tres absis.
Cripta on es guardaven les relíquies.
Voltes de creueria a les naus laterals.
Separació dels tres trams centrals: mitjançant l'ús de robustos pilars cruciformes, que recullen la força de la volta de canó i els arcs de mig punt.
Cobertura del cimbori al sostre, amb finestrals.

Originàriament, funcions parroquials.
Segona meitat segle XI: acull comunitat canònica agustiniana. Es mantingué amb vida monàstica fins al segle XVIII.
1562: es converteix en col·legiata secular.
Al llarg dels segles XVII i XVIII el castell va ser progressivament militaritzat, fins al 1794, en què els monjos van haver de marxar i l'església fou utilitzada com a magatzem.

Etiquetas: