Anàlisi d'arquitectura religiosa medieval

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

(Anàlisi formal) Els materials usats van ser pedra i maó per als murs, marbres de colors per a les columnes i el paviment, planxes de coure a l'interior, teules blanques i esponjoses per a la cúpula. Elements sostinguts: La cúpula (de 31 metres de diàmetre) es recolza en quatre grans petxines permeten el pas de la planta quadrada a la circular. Aquesta enorme cúpula va ser també possible perquè en la seva construcció es van fer servir tant pedra porosa com teula, per fer-la menys pesada i perquè el seu tambor es va foradar totalment amb finestres, de manera que es va alleugerir encara més. La cúpula allotja fins a quaranta finestres, que per tal d'alleugerir el seu enorme pes es van utilitzar teules blanques i esponjoses. Elements decoratius: Les parets que són de maó com els arcs i voltes, es trobaven recobertes a l'interior de daurats i meravellosos mosaics que rebien l'impacte de la llum i produïen un efecte i un ambient sobrenatural. Planta: La seva planta conjuga magistralment dues tipologies conegudes, la basilical i la de creu grega coberta per una gran cúpula. De la basílica pren les tres naus (la central més ampla que les laterals) i l'absis i de la segona, la creu grega inscrita en un rectangle que gairebé és un quadrat. Alçat: L'alçat és el més prodigiós de Santa Sofia, a causa del seu enginyós sistema de contrarest d'empenyiments. La nau central, de 33 metres d'amplada, es cobreix amb una colossal cúpula de més de 30 metres de diàmetre i 55 metres d'alçada que descansa sobre petxines i arcs, que traslladen el seu pes a quatre grans pilars que es recolzen en immensos contraforts exteriors.

(Interpretació) Encàrrec i funció.- Ordenada aixecar per Justinià (527-565) com a temple cristià però també com a espai per a cerimònies imperials. Aquesta església no es concep com una basílica per al poble, sinó com una gran basílica de l’emperador Justinià, construïda al costat del seu palau i amb tota la magnificència cortesana, factor aquest que influirà en la seva esplendor. Marc històric es tracta d'un edifici que connecta clarament amb el model cesaropapista (poder imperial + poder eclesiàstic) de Bizanci, doncs és a la vegada una basílica cristiana, destinada a glorificar l'esplendor i poder d'aquesta religió, però també era una església de l'estat bizantí, en la qual es realitzaven cerimònies imperials i religioses.

MOSAICS DE L’ABSIS DE LA CATEDRAL DE MONREALE

(Anàlisi formal) La composició d’aquesta decoració musivària s’adapta al marc arquitectònic i es basa en la disposició per registres a diferents nivells, amb una clara jerarquització espacial dels temes d’acord amb la seva importància i transcendència teològica. La tercera dimensió està parcialment treballada ja que, per una part pràcticament no s’ha volgut representar la sensació de perspectiva, de profunditat, atès que el fons daurat elimina l’aparició de paisatges o arquitectures que podrien suggerir la sensació de perspectiva. Tanmateix, el volum de les figures sí que se suggereix mitjançant les ombres en els plecs de les túniques o un lleuger modelat en els rostres per crear la sensació de volum. Pel que fa referència al tractament de les figures destacarem que es comença a perdre el naturalisme ja que no hi ha un afany de mimesi clar i així per exemple no hi ha una proporció realista entre les figures, té un dibuix molt cuidat que marca amb precisió el contorn de les figures, clarament destacades sobre el fons daurat intens i una àmplia gamma cromàtica que potencia l’elegància i luxe dels personatges. En quant al moviment hem de destacar que malgrat que hi hagi algun gest de moviment en braços o en algun cos, predomina la sensació de repòs, com es pot comprovar en el rostre de la Mare de Déu, amb uns llavis tancats i ulls apagats. Aquesta manca d’expressivitat queda compensada tanmateix per l’espectacularitat del conjunt iconogràfic i el marc arquitectònic reforçats per les tonalitats daurades es tracta d’un perfecte exemple d’art bizantí, vinculat al període bizantí que es correspon amb la dinastia Commena (1081-1185).

(Interpretació) Mosaics de tema religiós cristià amb una iconografia que narra episodis de l’Antic i el Nou Testament, des de la Creació del Món fins la Passió de Crist. Respecte a la iconologia destaquem que es tracta d’una manifestació de tota la cort celestial encarnada en la figura del Pantocràtor, Crist rei i jutge que ha creat el món i ens jutjarà en el judici final, acompanyat dels sants, la Mare de Déu com a models de comportament a imitar, i per tant personatges que ens mostren el camí a seguir per arribar a la salvació de les nostres ànimes. Marc històric, es manifesta que ens trobem davant d’una obra medieval que destaca el missatge religiós i destaca la bellesa de les formes o les proporcions anatòmiques.

LA MESQUITA DE CÒRDOVA

(Anàlisi formal)

Exterior: fet amb un aparell regular i carreus disposats de (soga) llarg i través, és molt sobri i només uns contraforts i una sèrie de portes (18) trenquen la monotonia (set portes donen a la part oriental de la mesquita, cinc a la part occidental de la mesquita i sis al pati, dos a cada costat), mentre que a la part superior hi ha uns merlets esglaonats que tenen aparença mesopotàmica. Les portades consisteixen en una porta allindada relativament petita amb dovelles, totinscrit en un gran arc de ferradura amb dovelles que alternen el maó vermell amb la pedra blanca decorada; a sobre de l'arrabà descansa un segon cos amb arcs de ferradura entrecreuats, mentre que als laterals trobem unes finestres cegues amb dovelles i una gelosia amb arc lobulat.

Interior: Sahn: ampli pati (120x58 m), Haram: Bosc de columnes i pilars que sostenen un sostre de no massa alçada, Kibla: Mur del fons (orientat al sud no a La Meca, Minbar o púlpit des d'on l'imam realitza la pregària, situat prop del mihrab.Maksura: Espai més luxós (tancat i reservat al príncep: honor o temor a ser assassinat?) (35,30 x 11 m) situat davant del mihrab on destaquen els arcs entrecreuats, Míhrab: Nínxol per amplificar l'oració de l'imam, part més sagrada de la mesquita, profusament rica i decorada. Elements decoratius i estructurals es fonen, ja que les obres realitzades a la mesquita són importants tant des del punt de vista estructural com el decoratiu. Estil: Pel que hem vist fins ara és evident que ens trobem davant de l'exemple d'arquitectura religiosa islàmica més important de l'Al-Andalus. L’art islàmic és un art eclèctic que assimilà les aportacions hel·lenístiques, romanes, bizantines, sirianes i perses.L’arquitectura és la manifestació artística més important de l’art islàmic que integra les altres arts. Es tracta d’un art al servei del poder civil i religiós en un estat teocràtic. La mesquita és l’edifici emblemàtic, sense oblidar els palaus. Interès pels espais interiors més que no pas pel caire monumental de l’aspecte extern dels edificis que generalment presenten poc desenvolupament en alçada.

(Interpretació) Mesquita construïda amb diners públics, encarregada pels sobirans d'Al Andalus que s'identifiquen amb la seva construcció. Símbol de la pregària musulmana. Funció: Temple, expressió de la concepció religiosa de l'Islam. Sahn: necessitat de purificar-se per a l'oració. Haram: s'hi ha d'entrar descalç per no profanar el sòl cobert d'estores. Mihrab;: part més sagrada de la mesquita. El marc històric: És l'expressió de la concepció espacial arquitectònica de l'Islam. Espai tancat, reservat als musulmans, que va creixent (a la vegada que la ciutat) però que no perd les seves proporcions i equilibri. Símbol de l’esplendor artístic i cultural del Califat cordovès.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CARDONA

(Anàlisi formal) Espai interior: presenta una planta basilical amb tres naus i transsepte curt, cobert amb una cúpula, capçalera amb tres absis, i un atri o nàrtex als peus de l'església. La llargada total de l'edifici és de 49 m. Orientació simbòlica W-E. L'atri o nàrtex (façana oest) fa 4 x 15,2 m, està format per 5 trams coberts amb volta d'aresta, ials extrems les escales que portaven a les torres avui desaparegudes. Les tres naus tenen una llargada de 24,5 m., la central més ampla (7,4 m) i les laterals fan 2,9 m cadascuna. Les naus estan separades per 3 pilars cruciformes de 2,65 m d'amplada, Les diferències d'altura entre les naus permeten l'obertura de finestres per il·luminar l'interior de l'església, amb més intensitat que altres esglésies coetànies. Interior clar i ben il·luminat.El transsepte (17,6x6,25) presenta dues particularitats: per una part la presencia d'una cúpula sobre el creuer, aixecada sobre trompes i amb finestres petites rectangulars a la part baixa, la cripta sota el presbiteri i l'absis central, on s'hi exhibien les relíquies de l'església. Els absis tenen una profunditat de 6,4 m el central i 1,25 m els laterals. Espai exterior la façana. Estil: Considerada l’obra mestra del romànic català inicial o romànic llombard.

(Interpretació) Encàrrec.- Iniciada la construcció per impuls del vescomte Bremond d’Osona-Cardona poc abans de la seva mort, l'any 1029, va ser realitzada pràcticament en la seva totalitat sota l'impuls del seu germà el vescomte Eriball, sense saber si es van seguir els plànols inicials o si es van introduir modificacions. El 1592 va esdevenir col·legiata secular regida per un abat. La comunitat es va traslladar a la vila de Cardona el segle XVIII i el monestir i l’església van ser convertits en caserna (1794). Restaurada recentment. Funció religiosa com a església del castell comtal i per acollir als fidels propers. Significat. Relació amb el marc històric i cultural.- Reflecteix clarament algunes de les característiques de la societat catalana i occidental del segle XI: una societat rural, feudal i cristiana.

PORTADA DE STA. MARIA DE RIPOLL

(Anàlisi formal) Composició.- Concebuda com a arc de triomf, cobreix tot el front del mur en el qual s'obre la porta amb arc de mig punt (arquivoltes), distribuïda en 7 zones o registres horitzontals (6 + sòcol) emmarcades per unes petites columnes.

Aspectes plàstics.- No oblidem que l'art romànic és un art simbòlic, cristià, que busca la transcendència, el missatge religiós i no la recerca de la bellesa a partir de les formes exteriors, això comportarà unes característiques molt clares en els relleus romànics que es poden aplicar també a aquesta obra: Es tracta d'una escultura senzilla en la composició i antinaturalista en les formes. El tamany de les figures segons criteris jeràrquics. Figures aïllades, sense comunicació, i distribuïdes de forma simètrica habitualment amb el personatge principal al centre, i els altres disposats en pisos o espais simètrics. Predomina el relleu pla que anirà evolucionant cap a l'alt relleu. No hi ha profunditat, es fa servir el "principi del primer terme", però amb figures situades darrera que es veuen parcialment, en una mena de perspectiva cavallera. El volum no és molt accentuat i predomina la rigidesa, tant en els membres com en la roba. Es pot parlar doncs de quietud, hieratisme i inexpressivitat, encara que aquestes característiques aniran evolucionant. Estil- Per les característiques formals i la seva concepció plàstica i iconogràfica és plenament romànica, per tant amb afany didàctic i simbòlic, i formes antinaturalistes. Subordinació a l’arquitectura. Arc de triomf: pervivència del món clàssic a l’Europa medieval. Joaquin Yarza considera que les figures grans resulten una mica pesades i que és més interessant per la concepció general que no pas pels detalls de l’execució. Conjunt monumental d’escultura romànica més important de Catalunya.

(interpretació)Encàrrec.- Encarregada per la comunitat monàstica per magnificar el seu edifici i per mostrar als fidels preceptes religiosos bàsics Funció.- Religiosa. Il·lustrativa i didàctica. No hem d'oblidar que es tracta d'un art que basa la bellesa en el simbolisme de les imatges i en el seu missatge, i no pas en la proporció o el realisme de les figures. De fet com ja sabem aquesta escultura romànica té una clara funció didàctica Significat / Relació amb el marc històric i cultural.- De fet tota la concepció estètica que domina el romànic i el gòtic està impregnada per una nova concepció, allunyada del món clàssic, i lligada al cristianisme com a concepció metafísica del món. Aquesta nova concepció estètica que incorpora el cristianisme la trobem ja explicitada en autors com Plotí, del s. III dC, segons el qual l'home ha de buscar la mirada interior i abandonar la mirada exterior, és a dir, que l'art ha de donar supremacia a l'esfera espiritual per sobre dels sentits o el món sensible. Aquest pressupòsit serà recollit per Sant Agustí i convertit en el nou principi estètic: l'art ha d'estar al servei de la idea transcendent que suposa la religió, i per tant l'objecte artístic no té valor en si mateix sinó en la mesura que permet apropar l'espectador a Déu. Això no significa que es renunciï a la bellesa, sinó que l'art ha de buscar la bellesa espiritual, superar la bellesa sensible pròpia del món clàssic. Es pot dir que s'assoleix la bellesa si es compleix la finalitat religiosa d'apropar l'espectador a Déu i al seu missatge.. El romànic és l'estil més fidel als principis de Sant Agustí i Plotí i per tant es tracta d'un estil acusadament antinaturalista i simbòlic, on no hi ha cap temporalitat, profunditat, perspectiva o elements que recordin la realitat, predominant la solemnitat, el hieratisme, la frontalitat, la rigidesa i un missatge clar: el poder de l'església i la religió com a únic camí per a la salvació. Es tracta d'un producte monàstic i feudal, força rígid i ortodox, propi d'una època d'afirmació de la religió cristiana, en un món disgregat, dividit i violent. El gòtic comparteix amb el romànic la mateixa concepció artística i el mateix simbolisme cristià, però amb una altra espiritualitat, més pròpia d'una societat burgesa i urbana, menys a la defensiva i més segura del seu triomf, ja aconseguit. Per tant es tractarà d'un art cristià però que vol més que suggerir a Déu per transmetre un missatge didàctic, el que vol és arribar a Déu, i en aquest sentit és més arriscat: l'art cristià comença a humanitzar-se, torna a redescobrir, lentament, el naturalisme, la realitat, els sentits.

CONJUNT ICONOGRÀFIC DE SANT CLIMENT DE TAÜLL 

(anàlisi formal) La composició es basa en la simetria i la geometria, juntament amb la subordinació al marc arquitectònic (adaptació a la curvatura de l’absis). La cintura del Crist actua com a eix horitzontal, i a dalt i a baix es creen dos triangles, mentre que aquesta simetria també es manifesta en sentit longitudinal, a nivell general i en el rostre. El braç dret alçat queda compensat amb el fons blanc del llibre. Línia gruixuda per delimitar les figures i objectes. Precisa, rotunda, vigorosa. Colors: Normalment colors plans, sense barreja. Destaquen el blau i el blanc juntament amb els grisos, punts vermells i verds i color ocre amb pinzellades blanques per a la pell. En realitat hi ha una certa gradació cromàtic. Llum: no és un efecte molt treballat al romànic però trobem certs indicis d'ombra en les túniques o en els colls per aconseguir un cert volum de les figures, sempre una mica ingenu. el tractament de les figures és força antinaturalista, Es tracta d’una perspectiva jeràrquica (Crist més gran). De la mateixa manera predomina la rigidesa en les figures. Tampoc es tracta de figures molt expressives encara que els ulls penetrants del Crist en majestat transmeten una sensació de poder, Estil romànic d’influència bizantina a través de pintors italians.

(interpretació) Descripció iconogràfica. Tot el conjunt es basa en l’Apocal·lipsi de Sant Joan (per això aquest sant té l’arc més gran en el 2n registre). Es tracta de la Teofania (visió de Crist a la fi dels temps). A la part superior trobem la figura del Crist en majestat, Pantocràtor, En el nivell central o primer registre de l'hemicicle trobem a banda i banda de l'estreta finestra els apòstols i la mare de Déu. Descripció iconològica:  Es tracta d’una visió apocalíptica en la qual Déu figura amb tot el seu poder i la seva glòria per jutjar la humanitat. Encàrrec.- El finançament d'aquests pintors i altres artistes d'aquest edifici, cal relacionar-lo amb els èxits militars d'Alfons I davant els musulmans per aquestes dates i els diners aconseguits en aquestes victòries (Saragossa, 1118). Funció.- Religiosa. Il·lustrativa, didàctica i moralitzant. Significat/Relació amb el marc històric.-De fet tota la concepció estètica que domina el romànic i el gòtic està impregnada per una nova concepció, allunyada del món clàssic, i lligada al cristianisme com a concepció metafísica del món.