Anàlisi Arquitectònica de la Casa Milà de Gaudí

Casa Milà (La Pedrera)

1. Dades bàsiques

1.1. Nom:

Casa Milà (La Pedrera)

1.2. Autor:

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

1.3. Cronologia:

1906-1912

1.4. Estil:

Modernista

1.5. Tipus de construcció:

Residencial i civil

1.6. Dimensions:

La planta principal, la més gran, té 1.200 metres quadrats.

1.7. Ubicació:

Barcelona: Eixample Cerdà, Passeig de Gràcia

2. Breu biografia d'Antoni Gaudí

Antoni Gaudí (1852-1926), màxima figura de l'arquitectura catalana i reconegut internacionalment, va néixer el 25 de juny de 1852. Va estudiar a Reus i posteriorment a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. La seva carrera professional es va desenvolupar a Barcelona, coincidint amb el fort desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat i el mecenatge de la burgesia. Influenciat per Viollet-le-Duc i Ruskin, Gaudí va ser un pilar del Modernisme, tot i que la seva estètica és difícil de classificar. La seva obra està lligada a la família Güell, per a qui va construir obres com el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell. A més d'edificis residencials, Gaudí va destacar en l'arquitectura religiosa amb obres com la Sagrada Família, la Cripta de la Colònia Güell i el Col·legi de Santa Teresa de Ganduxer. La seva visió holística de l'arquitectura es reflecteix tant en les façanes com en els interiors, on va col·laborar amb nombrosos artesans. Després d'un període d'oblit, la seva obra és avui reconeguda mundialment.

3. Anàlisi formal de la Casa Milà

3.1. Materials constructius:

Pedra (de Vilafranca del Penedès i el Garraf), maó, ceràmica i ferro.

3.2. Planta i espai:

Planta rectangular aixamfranada amb parets perimetrals ondulants. Dos grans celoberts interiors. Incorporació d'ascensor i escala de veïns reduïda per maximitzar l'espai i la lluminositat.

3.3. Sistema constructiu:

Combina arquitectura arquitravada i de volta amb nous materials.

3.4. Elements de suport:

Pilars de pedra, ferro i maó que sostenen jàsseres de ferro. Estructura que allibera els murs i la façana de la funció de càrrega, precedent de la "planta lliure" de Le Corbusier.

3.5. Elements sostinguts:

Golfes amb 270 arcs catenaris de maó que sostenen el terrat esglaonat.

3.6. Il·luminació:

Façana i planta lliure que permeten grans obertures exteriors. Celoberts que contribueixen a la il·luminació interior.

3.7. Elements decoratius:

Decoració de Gaudí amb la col·laboració de Josep Maria Pujol. Exterior: Balcons ondulants amb joc de clarobscurs, baranes de ferro forjat amb formes vegetals, cornisa amb la inscripció "Ave Gratia M plena, Domnus tecum". Terrat, dipòsits d'aigua, escales i xemeneies amb formes orgàniques i recobertes de trencadís. Interior: Traçat poligonal irregular, parets irregulars i falsos sostres ondulats. Mobles dissenyats per Gaudí. Posteriorment, els interiors van ser remodelats.

4. Espai exterior

4.1. Volums:

L'edifici ocupa la parcel·la d'eixample assignada, respectant la forma predeterminada pel Pla Cerdà.

4.2. Façanes:

Façana unitària de pedra de Vilafranca del Penedès i del Garraf. Balcons ondulants i irregulars. Coronament enrajolat blanc.

4.3. Urbanisme:

Tot i respectar les normes de l'Eixample, la seva irregularitat el fa destacar. S'emmarca en el projecte de l'Eixample de Cerdà (1859).

5. Significat de la construcció

5.1. Context històric i cultural:

Barcelona a principis del segle XX: agitació política i social, Solidaritat Catalana, crisi del règim de la Restauració, lluita de la Lliga contra el centralisme i el moviment obrer, Setmana Tràgica (1909) i repressió de l'anarquisme.

5.2. Elements propis de l'estil:

El Modernisme (1890-1910) a Europa: emancipació de l'arquitectura, inspiració en la natura, reacció contra l'historicisme. Ús de línies serpentejants, motius florals i geomètrics, superfícies corbes, grans obertures, balconades asimètriques, motius decoratius amb materials de color, ferro forjat i fusta. Llibertat en el traçat de les plantes i organització rigorosa dels espais interiors.

5.3. Significat:

Últim gran edifici civil de Gaudí abans de la Sagrada Família. Encarregat per Pere Milà i Roser Segimon. Discrepàncies entre els propietaris i l'arquitecte. Possible escenificació de Les Metamorfosis d'Ovidi. Inscripció "Ave Gratia Plena Dominus Tecum", M (anagrama de Maria) i símbols religiosos. Projecte escultòric de la Mare de Déu del Roser no realitzat.

5.4. Funció:

Inicialment, casa d'habitatges. Actualment, propietat de Caixa Catalunya, centre cultural i sala d'exposicions. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1984).

6. Models i influències

Influència estètica en l'arquitectura expressionista, especialment en el caràcter estructural i el disseny orgànic. Admiració de Le Corbusier per l'estructura. Admiració dels surrealistes (Dalí, Man Ray). Reconeixement actual per la relació entre tècnica, estètica, funció i espai.