Anàlisi de l'Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) i l'Hermes amb Dionís Infant

Escrito el 9 de Octubre de 2024 en catalán con un tamaño de 4,7 KB

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Segle I aC. (Probablement entre 24-22 aC, durant l'estada d'Octavi a Tàrraco)

La societat urbana romana feia un elevat consum d'aigua.
A banda de les necessitats vitals (cuina, beguda), estava socialitzat el costum dels banys (termes), a banda d'altres necessitats (reg de jardins sagrats).
El segle I aC veu la plena romanització de Tàrraco, elevada a la categoria de colònia (= ciutat romana) per Juli Cèsar.
Octavi, des de Tàrraco, dirigeix la conquesta-pacificació definitiva d'Hispània.
Tarragona estarà assortida per tres aqüeductes. El Pont del Diable és un d'ells, possiblement el més antic que rep les aigües del riu Francolí.

Dimensions: 26 metres d'alçada x 249 metres de llargada
Pedra local, tallada en aparell rústic isòdom (pilars).
Originalment recoberta parcialment d'estuc.
El canal d'aigua (specus) de 80 cm d'ample transcorria per la part superior, possiblement entubat.
L'obra s'estructura en dos nivells d'arcs de mig punt, tots de la mateixa llum, per bé que d'alçada diferent en adaptació de la topografia.
El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, sense utilitzar cap mena d'argamassa o de material aglutinant.
Els carreus presenten forma d'encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises.
L'aigua es depurava al castellum aquae (torre de l'aigua) i després es distribuïa per la ciutat per mitjà de canonades de plom.
Funcionalitat, monumentalitat.

L'obra manifesta el poder i l'eficàcia de Roma. Manifesta als autòctons la importància i els beneficis d'acceptar aquest poder. Als romans els recorda la grandesa de Roma.

Obra eminentment pràctica. Salva una vall mitjançant un pont gran i elegant, permetent que el llarg canal estalviï una complicació topogràfica (drecera), sense alterar el pendent necessari per mantenir la pressió d'aigua.
Abastir d'aigua la capital de la Tarraconense.

S'admetrà estil romà tardorepublicà i estil romà altimperial.

350-330 aC (Mitjan segle IV aC).

Unificació de totes les polis gregues i conquesta de Pèrsia per Alexandre el Gran.
En Filosofia: Plató, Aristòtil i Diògenes.
Els pilars fonamentals de l'art grec són: l'home, la natura, la raó, l'harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: "l'home és la mesura de totes les coses".
Període dels grans noms de l'estatuària grega: Praxíteles, Escopes i Lisip.

Grec postclàssic (s'accepta Grec clàssic).

Còpia romana. Original en bronze.
Cànon anatòmic de set caps.
Embalum rodó.
Un sol bloc de marbre.
Hermes presenta l'aspecte característic de les figures de Praxíteles: esvelt, refinat, elegant i amb una musculatura evident però gens voluminosa.
Com la major part de les figures de marbre antigues, l'obra estava policromada.
De cara a donar consistència a la figura de l'adult, aquesta es recolza sobre un tronc d'arbre parcialment cobert per la capa del déu.
Visió unifacial.

Hermes, fill de Zeus i Maia, va ser encarregat de protegir Dionís, fill de Zeus i Sèmele, de la venjança d'Hera, esposa del rei dels déus i eternament enfurismada per les infidelitats del seu espòs. Hermes dugué d'incògnit al jove mig germà seu a Tebes, on el rei Atamant i la seva esposa varen criar al futur déu de la joia de viure i el vi.

Temple, circ, teatre, amfiteatre, basílica, termes, ponts, aqüeductes...

Etiquetas: