Anàlisi d'Antígona d'Espriu: Paral·lelisme amb la Guerra Civil

Antígona de Salvador Espriu

Una tragèdia grega amb un paral·lelisme a la Guerra Civil Espanyola

Antígona, obra dramàtica de Salvador Espriu, es basa en el mite grec homònim i la tragèdia de Sòfocles. Espriu, però, estableix un paral·lelisme amb la Guerra Civil Espanyola, especialment en la versió escrita el 1939, després de la caiguda de Barcelona. Aquesta obra compara la lluita fratricida entre les dues Espanyes amb la dels germans Polínices i Etèocles. La censura franquista va impedir la seva publicació fins al 1955.

La Guerra Civil com a motor creatiu

La Guerra Civil, vista per Espriu com una desastrosa batalla entre germans, va inspirar l'obra. Els seus coneixements literaris li van permetre relacionar el conflicte amb la guerra contra Tebes, utilitzant el mite de Sòfocles com a metàfora de la situació espanyola.

Representació simbòlica dels personatges

Antígona simbolitza els republicans catalans que desobeeixen les lleis imposades per Franco, representat per Creont. Com Antígona, els republicans actuen segons la seva moral, rebutjant la llei de Creont que prohibeix enterrar Polínices. Espriu expressa el seu desig de pau i amnistia a través d'Eumolp (1955) i del Lúcid conseller (1969), qui critica el règim de Creont, que s'assembla al de Franco.

Anàlisi dels personatges principals

• Creont: Simbolitza la tirania i Franco. Actua pels seus interessos, aconsella Etèocles indirectament i imposa la llei civil sobre la divina, sense considerar l'amnistia.
• Antígona: Representa la llei divina, enfrontant-se a Creont. Valenta, decidida i justa, el seu sacrifici busca l'equilibri i la pau a Tebes.

Subtema: la contradicció entre lleis divines i humanes

L'obra explora el conflicte entre la llei divina i la humana, un tema recurrent en la tragèdia grega.

El teatre de la postguerra i les influències

Antígona no és l'única obra basada en el mite tebà. Jean Anouilh (1946) i Bertolt Brecht (1948) també van publicar les seves versions. Espriu nega la influència d'Anouilh, ja que va escriure la seva versió abans. En la revisió de 1963, però, podria haver incorporat elements de Brecht.

Els Labdàcides i el mite d'Antígona

Antígona pertany a la saga dels Labdàcides, governants de Tebes. Els Set contra Tebes d'Èsquil és la primera font escrita del mite, però les obres de Sòfocles són la principal referència. Espriu trasllada el mite a la Guerra Civil i la postguerra.

Estructura de l'obra

• Primera part: Interior del palau, mort de Polínices i Etèocles, Creont es proclama rei i prohibeix l'enterrament de Polínices.
• Segona part: Voltants de Tebes, cos de Polínices, Antígona i Eumolp l'enterren i es confessen a Creont.
• Tercera part: Palau de Tebes, Antígona confessa el seu delicte, discurs irònic del Lúcid conseller sobre el sacrifici d'Antígona.