L'Àmbit Teòric i Metafísic del Coneixement

L'Àmbit Teòric: La Recerca de la Veritat

Els Interessos de la Raó

Gran diversitat de qüestions filosòfiques resumides en tres àmbits de problemes:

• Àmbit teòric: Engloba tots aquells problemes relacionats amb la veritat i el coneixement.
• Àmbit pràctic: Reflexiona sobre l'acció humana, la moral i la vida de les societats.
• Àmbit metafísic: S'ocupa de les anomenades qüestions últimes, que afecten l'ésser humà, en el sentit de la mort.

La Pregunta del Coneixement

La filosofia és el desig o la recerca de la veritat. L'actitud d'un filòsof es caracteritza per la seva prudència, el dubte metòdic, abans de fer afirmacions i analitzar-les.

Veritat i Realitat

Aristòtil va ser el primer en treure una teoria sobre la veritat. La veritat consisteix en la correspondència o adequació entre el llenguatge o el pensament i la realitat.

El Realisme

Mostra una realitat objectiva, que podem captar amb els nostres sentits i expressar-la amb el nostre llenguatge.

L'Idealisme

No hi ha una existència independent del pensament. Segons l'idealisme, la veritat ja no consisteix en la correspondència entre el pensament i la realitat exterior, sinó en la coherència de les nostres idees.

Pensadors

• Kant: Defensa d'una federació mundial de pobles o estats subjectes al dret internacional.
• Sèneca: Conseller de l'emperador Neró.
• Maquiavel: Va participar activament en la vida política del Renaixement.
• Rousseau: Va inspirar la Revolució Francesa.
• Marx: Moviment obrer i la revolució comunista.

L'Àmbit Metafísic

La pregunta és: què puc esperar? Els humans mai ens hem parat de fer-nos preguntes sobre el sentit de la vida?

Per nosaltres, viure no només és existir, sinó tenir un cert coneixement de per què vivim. La nostra vida no pot ser bona si no trobem un sentit en ella i quina finalitat té. La religió és un dels sentits de viure, perquè té creus i et porta pel bon camí i això fa que trobis un bon sentit.

La vida humana: té sentit // no té sentit.

Evolució i Humanització

L'acumulació i conservació de petits canvis al llarg de moltes generacions explicaria la transformació d'unes espècies en altres. Darwin va descobrir el veritable funcionament de l'evolució natural. No són els individus els que s'adapten al medi en virtut dels seus esforços, sinó que és el medi el que tria cadascun dels individus més ben adaptats. L'evolució s'explica com el resultat de l'acumulació successiva de petits canvis durant llargs períodes. Teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme (descobriment de l'ADN i el concepte mutació). Les mutacions són còpies infidels en la transcripció de material genètic que determinen modificacions en l'anatomia o fisiologia dels seus portadors. L'evolució és bàsicament el resultat de la interacció entre mutacions i selecció natural.

Hominització: Conjunt de canvis anatòmics i fisiològics que van permetre l'evolució gradual dels primers homínids fins a l'homo sapiens.

Humanització: Transformacions psicològiques, conductuals i socials.

Cultura: La cultura és allò que aprenem socialment per mitjà del llenguatge i, alhora, allò que ens permet aprendre i socialitzar-nos.

Conductisme i Funcionalisme

• En línia amb les tesis reduccionistes, la psicologia conductista afirma que la ment és com una caixa negra a la qual no tenim accés.
• El funcionalisme nega que la ment sigui una cosa o substància per reduir-la a una funció o a un conjunt de funcions que duu a terme el cervell. D'acord amb aquesta tesi, la ment s'assemblaria molt a un programa informàtic que rep, processa i transmet informació.

Lamarckisme

Segons Lamarck, les espècies actuals provenen per evolució d'altres espècies anteriors. Aquesta evolució s'explicaria a partir de dues lleis: la primera és la llei de l'ús i el desús i afirma que els esforços continuats dels individus per adaptar-se al medi poden provocar petits canvis en el seu organisme. La segona llei, anomenada de l'herència dels caràcters adquirits, diu que aquestes modificacions són transmeses als descendents. Així l'acumulació i conservació de petits canvis al llarg de moltes generacions explicaria la transformació d'unes espècies en unes altres.

La Revolució Darwiniana

Va ser el biòleg i naturalista anglès Darwin (1809-1882) qui va descobrir el veritable funcionament de l'evolució natural. No són els individus els que s'adapten al medi en virtut dels seus esforços, sinó que és el medi el que tria en cada cas els individus més ben adaptats. D'aquest mecanisme en diem selecció natural i es pot definir com la supervivència dels individus més aptes.

El Procés d'Hominització

Avui podem explicar de manera bastant aproximada el procés evolutiu que ha conduït a l'aparició de la nostra espècie. Sabem que la vida es va originar a la Terra fa uns 3.500 milions d'anys; que els primers animals vertebrats van sorgir fa uns 500 milions d'anys i els primers mamífers fa uns 200 milions d'anys.

Hominització i Humanització

El conjunt d'aquests canvis anatòmics i fisiològics que van permetre l'evolució gradual dels primers homínids fins a l'homo sapiens és el que coneixem com a procés d'hominització. Ara bé, hem de tenir present que de manera paral·lela a aquests canvis biològics s'anaven produint en els primers humans grans transformacions psicològiques, conductuals i socials. D'aquesta progressiva adquisició de les capacitats i habilitats que ens són pròpies en diem procés d'humanització.

Creacionisme, Fixisme, Evolucionisme

• Creacionisme: Concep l'ésser humà com a resultat d'una creació divina.
• Fixisme: Teoria imperant des d'Aristòtil fins al segle XIX. Defensava el caràcter fix de les espècies i negava l'evolució.
• Evolucionisme: Explica la vida com un procés gradual de les espècies basat en el mecanisme de selecció natural de mutacions favorables.

Pensament Mític i Pensament Científic

La filosofia tradicionalment ha considerat l'ésser humà com:

• Un compost de cos i ànima (dualisme psicofísic).
• Una única substància o realitat (monisme psicofísic):
  • Formada només per un cos material (materialisme).
  • Formada només per una ànima espiritual (espiritualisme).

Fixisme (Aristòtil)

Les espècies no han estat creades per ningú, sinó que són eternes, fixes i inalterables. Cada espècie respon a una forma perfecta que li és pròpia i que no pot ser modificada. Els individus neixen i moren, però l'espècie subsisteix. Els individus poden variar els uns dels altres, però l'espècie resta sempre inalterada. El fixisme coincideix amb el creacionisme en la negació de tota evolució en l'espècie humana.

Lamarckisme

Les espècies provenen per l'evolució d'espècies anteriors.

• Llei d'ús i desús: els esforços continuats dels individus per adaptar-se al medi poden provocar petits canvis en el seu organisme.
• Llei de l'herència dels caràcters adquirits: les modificacions són transmeses als descendents.