Alteracions Ginecològiques i Masculines: Diagnòstic i Tractament

Alteracions Ginecològiques i Masculines

Alteracions Ginecològiques

Eix Hipotàlem-Hipòfisi-Ovari: Retroalimentació: hipotàlem (GnRH) → hipòfisi (FSH, LH) → ovari (hormones sexuals: progesterona, estrògens).

Paràmetres de Normalitat:

• Cal individualitzar els paràmetres.
• Coàguls: Si surten de l'úter, hi ha alteració en la coagulació.
• Periodicitat: 28-30 dies (límits: 26-32 dies).
• Quantitat: 30-100 ml (límit: fins a 200 ml).
• Duració: 3-5 dies (límit: 5 ± 2 dies).
• Aspecte: vermell fosc, sense coàguls (es formen al cèrvix).

Climateri

Període que precedeix i segueix la menopausa, durant el qual es perd la capacitat reproductora. Es modifica la secreció de les hormones sexuals. Sol durar aproximadament 10 anys.

Menopausa: Desaparició de la menstruació al voltant dels 47-49 anys (OMS).

Alteracions Menstruals

• Segons data d'inici/finalització.
• Per defecte.
• Per excés.
• Altres (complicacions: cistocele, rectocele, prolapse uterí).

Segons data d'inici

• Menarquia precoç: abans dels 10 anys.
• Menarquia tardana: després dels 16 anys.
• Criptomenorrea: menstruació retinguda dins de la vagina (himen imperforat) o dins l'úter (oclusió del canal cervical).

Segons data de finalització

• Menopausa precoç: abans dels 40 anys. Pot provocar alteracions físiques i emocionals. Si hi ha patologia greu, valorar i triar el millor tractament.
• Menopausa tardana: després dels 55 anys. Normalment no causa problemes.

Per Defecte

Amenorrea: absència temporal o permanent de la menstruació.

• Fisiològica: embaràs, lactància, pubertat, menopausa.
• Primària: abans dels 16 anys (himen imperforat).
• Secundària: després d'haver tingut la menstruació durant un mínim de 3 mesos, i deixa de menstruar durant 6 mesos o més.
• Sot amenorreic: períodes sense regla inferiors a 6 mesos.

A partir de 6 mesos sense regla, valorar quin problema hi ha.

Causes d'Amenorrea:

• Origen uterí: destrucció irreversible de l'endometri per raspats enèrgics, radiació o infeccions.
• Origen ovàric:
  • Insuficiència ovàrica primària per esgotament dels fol·licles abans dels 40 anys.
  • Alteracions cromosòmiques, infeccions, antecedents familiars i causes idiopàtiques.
  • Tumors ovàrics per la producció d'andrògens.
  • Síndrome d'Ovari Poliquístic (SOP): ovaris grans, amenorrea, esterilitat, hirsutisme i obesitat.
• Origen hipofisari:
  • Tumors benignes d'hipòfisi.
  • Síndrome de la cadira turca buida: Absència de la hipòfisi de l'estructura òssia de la cadira turca. Pot ser primària (augment de la pressió òssia amb aplanament i desplaçament de la hipòfisi) o secundària (lesió de la hipòfisi per cirurgia, traumatisme cranioencefàlic o radioteràpia).
• Origen hipotalàmic:
  • Amenorrea psíquica (angoixa...).
  • Desnutrició (anorèxia).
  • Obesitat (anovulació).
  • Primor (exercici extrem).

Alteracions per Excés

• Hemorràgies cícliques: coincideixen amb la menstruació i es diferencien en la duració, la intensitat o ambdós.
• Hipermenorrea o menorràgia: quantitat > 80 ml o duració > 7 dies, o ambdós (intervals normals).
• Hemorràgies acícliques:
  • Hemorràgies intermenstruals: pèrdues hemàtiques entre menstruacions, irregulars i sense relació amb la pèrdua menstrual normal. Causes: tumors malignes o benignes, traumatismes, endometriosi.
  • Metrorràgies: hemorràgia irregular o contínua d'intensitat variable.

Altres Alteracions

• Dismenorrea: dolor pèlvic o lumbar que precedeix (1-2 dies) i/o acompanya la menstruació. Pot durar hores i/o dies, i irradiar-se a les extremitats inferiors.
  • Símptomes: nàusees, diarrea, migranya, lipotímia, nerviosisme.
  • Primària: No hi ha patologia de base. L'augment de prostaglandines provoca contraccions i isquèmia uterines.
  • Secundària: Hi ha patologia associada (endometriosi, estenosi del coll uterí, DIU, infeccions).
  • Tractament: Anticonceptius hormonals orals (ACHO), inhibidors de la síntesi de prostaglandines (ibuprofè o altres) 24-48 hores abans i durant 1-2 dies de la menstruació.
• Tensió premenstrual: trastorns que apareixen abans de la menstruació (3-7 dies) i desapareixen amb aquesta.
  • Símptomes: cefalees, alteracions emocionals, quadre edematós a extremitats inferiors, tensió mamària, meteorisme abdominal dolorós.
• Endometriosi: creixement de teixit endometrial fora de l'úter.
  • Símptomes: dolor continu, flux anormal, cansament, dolor en orinar i defecar durant el període menstrual. Pot produir infertilitat.
  • Tractament: depèn de molts factors. Analgèsics, anticonceptius. Tractament quirúrgic per a endometriosis avançades i dolor pèlvic crònic.
• Malaltia Inflamatòria Pèlvica: infecció de l'endometri, trompes de Fal·lopi i ovaris.
  • Causa: bacteris, més freqüentment Chlamydia trachomatis i Neisseria gonorrhoeae.
  • Símptomes: dolor, febre, secreció vaginal anormal, nàusees, molèsties urinàries.
  • Complicacions: esterilitat/infertilitat, embaràs ectòpic, dolor pèlvic crònic.
  • Tractament: antibiòtics (individual i a la parella).
  • Prevenció: utilització de mesures preventives durant les relacions sexuals.
• Alteracions tumorals (Miomes o fibromes): tumor benigne, no cancerós, que creix a l'endometri (teixit muscular). Els estrògens afavoreixen la seva aparició i desenvolupament durant l'edat fèrtil.
  • Símptomes: metrorràgies, hipermenorrea i anèmia.
  • Diagnòstic: ecografia.
  • Tractament: miomectomia o histerectomia. Classificació: laparoscòpia i histerectomia.
• Alteracions per canvis en l'estàtica (Prolapse): descens dels òrgans pèlvics, secundari al debilitament de la musculatura de suport del sòl pèlvic. Classificació: graus d'1 a 4, segons el nivell de descens.

Alteracions Masculines

Proves diagnòstiques:

• Exploració física.
• Analítica.
• Ecografia.
• Biòpsia.
• Seminograma.

Problemes de salut més prevalents:

• Malalties de transmissió sexual (MTS).
• Infertilitat masculina.
• Penis:
  • Disfunció sexual: disfunció erèctil i ejaculació precoç (problema sexual més comú en els homes; sovint no es comunica per vergonya, amb conseqüències personals i familiars).
  • Malaltia de La Peyronie: induració plàstica del penis.
  • Càncer de penis: poc freqüent. Factors de risc: higiene deficient, tabaquisme, relacions sexuals múltiples sense protecció i VPH 16 i 18 (relació etiològica del 40-50%). Difícil diagnòstic precoç. Tractament: el 80% dels malalts es curen.
• Testicles:
  • Orquitis: inflamació d'un o dels dos testicles. Causes: virus de la galteres, MTS, infecció de pròstata, infeccions urinàries recurrents. Factors de risc: antecedents personals de gonorrea o altres MTS, comportaments sexuals d'alt risc, parella sexual diagnosticada d'MTS. Símptomes: sang al semen, secreció, dolor (testicular, inguinal, durant l'ejaculació, disúria), inflamació de l'escrot, sensibilitat testicular, febre. Diagnòstic: anàlisi d'orina, urinocultiu, ecografia, frotis uretral (gonorrea/clamídia). Tractament: AINE, antibiòtics, repòs.
  • Torsió testicular: obstrucció venosa o arterial que pot conduir a necrosi. Prou freqüent. Factors de risc: anomalia congènita, activitat física brusca, traumatismes. Símptomes: dolor agut, tumefacció, eritema. Diagnòstic: símptomes, ecodoppler. Tractament: quirúrgic per desfer la torsió; si no funciona, orquiectomia.
  • Càncer de testicles: Factors de risc: antecedents familiars, criptorquídia, alteracions genètiques. Símptomes: nòduls, dolor, envermelliment. Diagnòstic: ecografia, biòpsia. Tractament: quirúrgic, quimioteràpia, radioteràpia.
• Pròstata:
  • Hiperplàsia benigna de pròstata (HBP): Augment de la mida a partir dels 40-50 anys. Signes: alteracions de la micció.
  • Prostatitis crònica/aguda.
  • Tumors.
  • Càncer de pròstata: Factors de risc: antecedents familiars, edat > 50 anys (75% dels casos en > 65 anys). Símptomes: disúria, poliúria, hematúria, urgència miccional, impotència. Diagnòstic: detecció de PSA, tacte rectal, ecografia i biòpsia. Tractament: cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia prostàtica.

Disfunció Erèctil

Incapacitat perdurable o reiterada per aconseguir la suficient rigidesa del penis i mantenir-la el temps necessari per a una relació sexual satisfactòria. Fenomen neurovascular sotmès a control hormonal.

Etiologia:

• Orgànica: secundària a lesions vasculars (la més freqüent, 60-80%), neurològiques (10-20%), hormonals (5-10%) o locals.
• Psicògena: disfunció del mecanisme erèctil sense lesions físiques. Causes:
  • Por a l'embaràs no desitjat.
  • Possibilitat de contraure una MTS.
  • Preocupació per la mida del penis.
  • Estar pendent d'aconseguir una erecció satisfactòria.
  • Estrès.
  • Relacions destructives en la parella.
  • Sentiments d'inferioritat.
  • Sentir-se pressionat per l'expectativa de l'acte sexual.
• Mixta: combinació de factors orgànics i psíquics.

Signes i Símptomes:

• Incapacitat per tenir una erecció.
• L'erecció no és completa.
• Incapacitat de mantenir l'erecció durant l'acte sexual.
• Aconseguir una erecció requereix més temps de l'habitual.
• Es perd l'erecció segons la posició.

Diagnòstic:

• Història mèdica i sexual: condicions o malalties que causen impotència; ajuda a distingir entre problemes d'erecció, ejaculació, orgasme o desig sexual.
• Examen físic: buscar evidència de problemes sistèmics.
• Examen de laboratori: sang i orina, perfil lipídic, creatinina, enzims hepàtics i testosterona.
• Examen psicosocial: personal, parella, família, entorn social.

Tractament:

• Modificacions dels hàbits de vida.
• Fàrmacs, dispositius de buit, teràpia transuretral i pròtesi de penis.
• Psicoteràpia.
• Hipnoteràpia.
• Acupuntura.
• No té curació, excepcionalment.

Mites:

• És conseqüència de l'edat.
• Equival a pèrdua d'interès sexual.
• La masturbació, la fimosi, la circumcisió o la vasectomia provoquen disfunció erèctil (DE).
• És el mateix que l'ejaculació precoç.
• És més freqüent quan el penis és petit.
• Més freqüent entre homosexuals.
• L'abús de sexe pot produir, a llarg termini, DE.
• La diabetis pot ser causa de DE.
• Indica que no es desitja la parella.
• És un problema que "està al cap".
• És un tema del qual no s'ha de parlar mai i s'ha de viure amb el problema.

Reproducció Humana Assistida

Infertilitat: Possibilitat de concebre un embaràs, però aquest no s'aconsegueix.

Esterilitat: En edat fèrtil, amb coits regulars durant 1 o 2 anys, sense utilitzar anticonceptius, però sense aconseguir un fetus.

Causes (Dones): 50-55% del total dels casos estudiats.

• Trastorns d'ovulació (40%).
• Patologia peritoneal i tubàrica (50%).
• Altres.

Causes (Homes): 20% del total dels casos.

• Compartides (30-40% dels casos).
• Percentatge elevat d'alteracions seminals.
• 30-40% de les alteracions seminals són d'origen desconegut.

Proves Diagnòstiques:

• Producció d'espermatozoides.
• Producció d'ovòcits.
• Possibilitat d'unió dels gàmetes.
• Possibilitat d'implantació del blastòcit.
• Temperatura basal.
• Ecografia endometrial.
• Estudi d'anticossos antiespermàtics.
• DONA: Biòpsia endometrial, laparoscòpia, histerosalpingografia, exploracions andrològiques.
• HOME: Valoració ecogràfica, seminograma.
• HOMES I DONES: Anamnesi, determinacions endocrines i test postcoital.

Tractament:

Intent de gestació sense èxit → consells, suggeriments, medicaments (sense manipulació directa dels gàmetes; fecundació de forma natural) → tècniques (manipulació de gàmetes propis o donats; fecundació a partir de mètodes artificials).

Criteris d'Exclusió de l'Estudi:

• Edat de la dona ≥ 40 anys.
• Edat de l'home ≥ 55 anys.
• Causes mèdiques que desaconsellen l'embaràs.
• Problemes de salut mental greus, amb trastorns de la conducta que puguin afectar negativament el desenvolupament de l'infant.
• Problemes d'addicció a l'alcohol i/o altres substàncies, amb trastorns de la conducta que puguin afectar negativament el desenvolupament de l'infant.
• Antecedents penals de maltractament.
• Esterilitat voluntària d'un dels membres de la parella.

Criteris d'Exclusió del Tractament:

• A més de les causes descrites a l'estudi:
• Trastorns induïts per dependències de substàncies tòxiques, de la dona, que puguin interferir en el desenvolupament de l'embaràs.
• Incapacitat per complir el tractament per motius relacionats amb la salut, motius familiars o de l'entorn social.
• Fracassos reiteratius, de tres tractaments previs, d'alguna de les tècniques de reproducció humana assistida, realitzades tant en la xarxa pública com en la privada.
• Evidència de baixa reserva ovàrica.
• Fill previ viu i sa de la mateixa parella.

Inseminació Artificial Conjugal (IAC):

Indicacions:

• Patologies seminals.
• Esterilitat d'origen desconegut.
• Disfunció ovàrica.
• Factor uterí.
• Endometriosi lleu.
• Incapacitat de dipositar semen a la vagina.

Mètode: Introducció artificial d'una alta concentració d'espermatozoides a la trompa de Fal·lopi en el moment de l'ovulació.

Inseminació Artificial amb Donant (IAD):

Indicacions:

• Possibilitat de malalties hereditàries.
• Incapacitat total dels espermatozoides de fecundar.
• Absència d'espermatozoides.
• Dones sense parella.

Fecundació In Vitro (FIV):

• Factor tubo-peritoneal.
• Esterilitat masculina.
• Esterilitat d'origen desconegut.
• Esterilitat per causes immunològiques.

Indicacions:

• En dones sense funció ovàrica: fallida ovàrica primària i menopausa.
• Dones amb funció ovàrica: fallides repetides de la IAC/IAD i alteracions genètiques.

Tècnica: S'extreu el gàmeta femení i s'uneix artificialment amb espermatozoides en el laboratori. Després es cultiven i s'introdueixen a l'úter.

Contraindicacions: Edat avançada i obesitat (major índex de malformació congènita).

Cures d'Infermeria:

• Oferir suport emocional i facilitar la comunicació.
• Relació emocional amb la parella.
• Afrontament de l'esterilitat.
• Facilitar informació adient.
• Sentiments de culpabilitat.
• Relacions sexuals (afectades).
• Animar a buscar suport en el seu entorn.
• Ajudar-los a trobar interessos diferents al tractament.
• Mantenir la confiança i la tranquil·litat.

Càncer d'Ovari

És el càncer genital més difícil de diagnosticar precoçment, a causa de la manca d'accessibilitat directa als òrgans. Representa un problema de salut important per la seva elevada mortalitat, a causa del diagnòstic de la malaltia en fases avançades.

Incidència: Sol ser més freqüent en dones joves, en edat fèrtil. El 90% dels càncers d'ovari són tumors epitelials i el 10% restant són tumors de cèl·lules germinals i de l'estroma gonadal.

Etiologia: El càncer d'ovari pot ser causat per diferents factors. És més freqüent en dones nul·lípares, per l'ovulació incessant. El càncer d'ovari es forma a partir de la transformació maligna de l'epiteli a la superfície de l'ovari.

Factors de Risc:

• L'esterilitat.
• L'ús de fàrmacs per al tractament de l'esterilitat.
• Tenir més de 50 anys.
• Tenir antecedents familiars de càncer.
• Haver patit un càncer de mama abans dels 50 anys.
• No haver-se quedat mai embarassada ni haver utilitzat anticonceptius hormonals orals (ACHO).
• Utilització perllongada (més de 10 anys) d'un tractament substitutiu amb estrògens.

Factors que disminueixen el risc:

• La paritat (haver tingut fills).
• L'ús d'anticonceptius.
• Lligadura tubària.
• Histerectomia.

Factors en els quals no s'ha observat influència:

• L'exposició al tabac i a l'asbest.
• Tractament hormonal substitutiu.

Simptomatologia:

• Dolor abdominal sever, principalment a l'àrea pèlvica.
• Ascites.
• Nàusees, vòmits, fatiga.
• Pèrdua de pes.
• Sagnat vaginal.

Diagnòstic:

• Ecografia Doppler dels vasos ovaris: els tumors malignes es decanten per vasos de gran calibre.
• Determinació de marcadors tumorals en sèrum. L'antigen CA-125 augmenta aproximadament en el 80% dels càncers epitelials; no obstant això, els falsos positius són nombrosos, per la qual cosa no és un test de detecció sensible.
• TAC.
• Laparoscòpia.
• Palpació abdominal.
• Tacte vaginoabdominal.

Prevenció: Es recomana a les dones d'alt risc que visitin periòdicament el ginecòleg anualment per a un examen pèlvic. La palpació d'un ovari de mida normal en una dona postmenopàusica és suficient per a una avaluació més detallada.

Cribratge: El mètode de cribratge en les dones d'alt risc de carcinoma d'ovari és l'ecografia vaginal periòdica.

Detecció: La major part dels casos de càncer ovàric en estadi inicial són asimptomàtics.

Tractament: Depèn de l'etapa del càncer i de la salut general de la pacient. Generalment, es requereix cirurgia per extirpar el càncer. En pacients que volen tenir fills, només s'extirpa l'ovari i la trompa afectada. Quimioteràpia, generalment després de la cirurgia, per eliminar totes les cèl·lules canceroses restants. Radioteràpia, que consisteix en l'ús de raigs d'alta energia per eliminar les cèl·lules canceroses en el teixit afectat. Teràpies alternatives.

Aspectes Psicosocials

:Cada persona és única i afronta la malaltia d'una manera diferent.Apatia i actitud d'abandonament_Ansietat_Baixa autoestima_Culpa_Por a la mort_Esperança i actitud positiva.Objectius de l'equip multidisciplinar: (EXAMEN):Ajudar a la dona a identificar les necessitats de recolzament i les persones disponibles per a aquesta finalitat_Ajudar a la família a aprendre a sol·licitar ajuda i a proporcionar-la_Ajudar a la família a utilitzar les xarxes de recolzament naturals i socials.Tasques de l'equip multidisciplinar: (EXAMEN)_procurar la contenció emocional_Utilitzar elements per superar la crisi_Aconseguir l'acceptació de la malaltia_treballar la resistència inicial_Facilitar la construcció d'un sistema positiu de creences.Tècniques: (EXAMEN) Escolta activa i assessorament_Assaig cognoscitiu_Relaxació_Visualització_Hipnoteràpia

CÀNCER DE COLL UTERÍ:displàsia de cèl que comença a la part inferior de l'úter.càncer poc freq, causat pel VPH.Hº natural del VPH:inf per VPH és molt freq en dones joves sexualment actives_A mesura q augm l'edat de les dones, la prevalença del VPH declina_Les inf per VPH en dones de mitjana edat són menys freqüents però comporten un major risc de progressió a càncer de coll uterí.Factors de risc:_Inici precoç relacions sexuals_Haver tingut múltiples companys sexuals_Parelles sexuals que hagin tingut múltiples relacions sexuals_Rel sex sense protección_ACHO > 5anys._Immunodepresió_Herpes genital o inf cròniques pel chlamidies_Distòcies socials que no permeten realitzar controls citològics_Tabaquisme_Multiparidad > 5 embarassos_EL PRINCIPAL FACTOR DE RISC ÉS EL VPH: la presència de les variants del VPH considerades d'alt risc (16 i 18) és el factor més important per al càncer de coll d'úter.Prevencio:_Dones de 25-65 anys: iniciar el cribatge amb 2 citologíes anuals i després cada 3 anys_Dones Citologia o test papanicolau:tècnica +utilitzada x a la detecció precoç de càncer de coll úter i de lesions precanceroses._dism la mortalitat.Proporcionar:privaciotas,informacio,confort fisic:dism ansietat.Tecnic citología:_Recollida de la mostra: triple toma_Extensió de la mostra_Fixació de la mostra_Identificació i transport.Fer en aquest ordre.D’on es recull la mostra:-1ºfons del sac_2ºexocervix_3ºendocervix.Dx erroni si no es fa en este ordre.Condicions imprescindibles:_Abstenir-se de relacions sexuals 48 hores abans de la prova_Fer el cribatge 4-5 dies després de la regla_No haver utilitzat ttm vaginals 5-7 dies abans de la prova_Buidat previ de la bufeta i intestins_Posició litotomia: decúbit dorsal amb cames i genolls flexionats, peus situats als estreps.DX:dx definitiu s'estableix a través de la biòpsia q ha de realitzar-se amb colposcopia prèvia.Colposcopia:Exploració del coll uterí mitjançant la visualització a través d'una lent d'augment. S'amplia la imatge del coll per poder estudiar bé l'epiteli, la vascularització i detectar lesions.El colposcopi, a més d'un llum, té una lent, a la que s'hi pot adaptar una cámara_necessària davant de: citología anormal, coitorràgies, aspecte anormal del coll uterí i en el seguiment i control de les lesions precursoresCÀNCER DE MAMA:PATOLOGIA BENIGNA:8/10 dones_Malformacions congènites i alteracions del desenvolupament_Dolor mamari_Mastopaties funcionals_Processos infamatoris_Tumoracions.DX:_1ºInspecció i 2ºpalpació:_Radiodiagnòstic: mamagrafia, ecografia, biòpsia: PAAF/BAV/ABBI/RMN i PET/ PET-TAC.Factors de risc:_Càncer unilateral anterior_Patologia de displàsia fribroquística_Herència genètica: BRCA1 i BRCA2_Antecedents familiars: mare, germanes_Edat superior 40 anys_Nuliparitat_Menarquia precoç i menopausa tardana_Teràpies hormonals_Radiacions repetides_Factors ambientals i/o dietètics.TTM:_Tumerectomia:Gangli Sentinella (GS): Gangli de la cadena limfàtica més pròxim al tumor. o GS positiu buidament axil·lar:Mastectomia / Linfadenectomia_Reconstrucció mamaria_Quimioteràpia. Radioteràpia. Hormonoteràpia.PQ:_Informació_Suport psicològic:ansietat,por_Control de constants vitals i dolor_Control del drenatges_Cura de la ferida_Exercicis (rehabilitació i prevenció de linfedema)_Cures a l'alta.CÀNCER DE MAMA MASCULÍ:generalment, les masses es poden palpar.La supervivència es similar a la de les dones amb càncer de la mama.Factors de risc:_Exposicions a radiacions_Tenir antecedents familiars femenins de càncer de mama, especialment dones amb alteració del gen BRCA2_Patir alguna malaltia relacionada amb concentracions altes d'estrògen en el cos:-Cirrosi-Síndrome de Klinefelter.AUTOEXPLORACIÓ MAMÀRIA:Tècnica basada en la palpació i la observació. Per a poder detectar precoçment, qualsevol alteració en la forma i tamany dels pits_És convenient, que aquesta pràctica, s'iniciï  en la joventut per adquirir el hàbit per al llarg de la vida.Qn s’ha de realizar:-Mensualment. Sempre 1 setmana després de la menstruació-Durant la menopausa, és fixarà un dia al mes al calendari-Com s’ha de fer:-S'ha de buscar un ambient tranquil i relaxat-Primer, s'ha de fer una observació dels pits enfront l'espill i de perfil-Segon s'ha de fer la palpació.Tecnica observacio:1. Col·locar-se enfront l'espill amb els braços en forma de gerra. S'observarà si les mames tenen la mateixa forma i tamany, si la pell està llisa o no, si té rugositats, pell de taronja.2. Igual que en l'anterior pas però amb els braços enlairats, observant les mames i les aixelles 3. Unir les mans a l'altura del coll, fent força per a tensar els pectorals i poder observar millor si hi han anomalies 4. Observar el mugró i l'arèola, fent una lleugera pressió per observar la presència o no de secrecions.Signes alerta:_Una de les mames té dif tamany o duresa_Pell taronja, arrugues, plecs o taques_Secrecions pel mugró_Mugró retret o amb lesions_Tumoració al pit o l'aixella_Canvi en alguna cicatriu o tumoració ja coneguda.Tecnica de palpacio:1. Per a iniciar la palpació, es dividirà la mama en 4 quadrants. Els dits han d'estar estirats i s'ha de palpar amb la mà plana cadascun dels quadrants. 2. Estirada sobre el llit, amb un coixí sota l'espatlla esquerra i el braç esquerre baix el cap, s'iniciarà la palpació quadrant a quadrant de la mama esquerra. Després farem el mateix amb la mama dreta 3. Alertarem a la dona, de que és normal notar petits nòduls. Amb les palpacions anirà coneixent-los com a propis i podrà diferenciar-los en el cas de que apareguin d'altres.Recomanacions:_Població diana: 50 a 64 anys_Grups d'alt risc: antecedent familiar de primer grau i herència genètica +_Freqüència:  o binual   o anual (grup de risc > 40 anys).Cures enf:_Motivar i animar a les dones per a que es facin revisions periòdiques, sempre que existeixi l'oferta sanitària_Fomentar l'autoexploració mamària de forma regular i animar a notificar, el més aviat possible, qualsevol troballa_Informar periòdicament dels programes de prevenció del càncer, incidint en que el diagnòstic precoç afavoreix la cura i la efectivitat del tractament_Reconèixer i tenir cura integralment de les respostes davant la malaltia, tant a nivell individual com a nivell de l'àmbit familiar