Altar de Zeus a Pèrgam: Escultura i arquitectura hel·lenística

L'Altar de Zeus a Pèrgam

L'altar de Zeus data del segle II aC. Es tracta d'un exemple d'escultura arquitectònica d'època hel·lenística. Aquest altar va ser construït per ordre del rei atàlida Èumenes II per commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitínia (enllaç).

Escola de Pèrgam

S'atribueix a l'escola de Pèrgam, taller que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions. Èumenes II: rei de Pergam i membre de la dinastia atàlida. La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 aC va fragmentar l'imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega s'atomitza i es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Atenes deixa de ser la capital cultural. Durant el període hel·lenístic hi ha diferents escoles que trenquen l'unitat clàssica. En molts casos els diferents regnes es corresponen amb escoles artístiques, entre les quals hi ha la de Pèrgam.

Característiques de l'estil hel·lenístic

L'estil hel·lenístic té la seva màxima visualització en l'escultura. Entre les seves característiques destaca:

• La dinamització de les composicions trencant els canons de serenitat i equilibri clàssics.
• Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos).
• Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en què l'idealisme deixa pas al gust pel realisme.

En l'arquitectura s'abandona la proporcionalitat, l'harmonia, la proporció i l'antropocentrisme de l'època anterior en favor d'un major eclecticisme i una major monumentalitat en les construccions. Creant-se també noves tipologies com l'altar.

Arquitectura de l'Altar de Zeus

En l'Altar de Zeus a Pèrgam domina la línia recta, que es correspon amb el sistema arquitravat. L'altar de Zeus constava d'un podi de planta rectangular, d'uns 7 metres d'alt, sobre el qual s'erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana (decorada amb animals fantàstics i mitològics) que a la façana oest adquiria forma de U i deixava al mig una escalinata impressionant.

Detalls escultòrics

Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d'alt relleu de més de 120 metres de llargada, i el pati interior, amb un fris esculpit de temàtica mitològica. De tot el conjunt només n'ha arribat als nostres dies la façana amb parts del fris exterior amb escenes de la Gigantomàquia dins la manera expressiva i dinàmica de la estatuària hel·lenística.

Significat de l'Altar de Zeus

L'elecció temàtica té la finalitat d'associar la victòria del poble atàlida sobre els bàrbars gàlates. Zeus, que és agafat com a model del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, són els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.

Repercussió històrica

L'altar de Zeus va ser el més gran de l'Antiguitat i, en línies generals, segueix l'esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. No obstant això, s'hi aprecia una particularitat: presenta un podi enorme, que eleva el fris escultòric, i una escalinata monumental que, en certa manera, va prendre com a model l'altar de Zeus a Olímpia. Va tenir repercussió en època romana. August s'hi va inspirar pel seu Altar de la Pau; l'Ara Pacis.