Altar de Zeus a Pèrgam i Erectèon: Anàlisi Arquitectònica

Altar de Zeus a Pèrgam

A) Documentació General

Nom de l'edifici: Altar de Zeus o Pèrgam
Lloc: Pergamonmuseum, Berlín (original de Pèrgam, Turquia)
Arquitecte: Escola de Pèrgam (desconegut)
Cronologia: 188 aC (regnat d'Èumenes II)
Material: Marbre
Sistema Constructiu: Arquivoltat
Dimensions: 36,44m (est i oest), 34,29m (nord i sud)
Comitent: Àtal I, rei de Pèrgam

B) Anàlisi Formal

Elements de Suport: Pòdium de 7m, murs de càrrega, columnes jòniques en U, escalinata de 20 graons.
Elements Suportats: Entaulament pla amb figures als extrems.
Espai Exterior: Façana amb escultures, planta quasi quadrada, altar de sacrificis al pati interior. Fris amb la lluita de déus i gegants, i la vida de Tèlef.
Urbanisme: Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d'Atenea.
Espai Interior: Pati amb altar de sacrificis (perdut).
Estil: Hel·lenístic, monumental, segona escola pèrgamica.

Escultura: Frisos de l'Altar

Dades Externes

Dimensions: 2,30m (alçada), 120m (llarg)
Material: Marbre, alt relleu
Tipologia: Grup de déus i gegants
Ubicació: Pergamonmuseum, Berlín

Anàlisi Formal

Volum i Espai: Discontinu, massís
Figures: Realistes, expressives, tensió en gegants, serenitat en déus, vestits amb plecs ondulants.
Composició: Tancada, asimètrica, equilibrada, línies corbes.
Ritme: Dinàmic, diagonals i curvilínies.
Lloc de l'Espectador: Visió frontal
Temps: Voluntat d'eternitat
Llum: Arrodonida
Color: Neutres, carnacions
Relació amb l'Espai: Originalment a l'Acròpolis de Pèrgam, ara al Pergamonmuseum.
Relleu: Fons bidimensional, fris paral·lel, punt de vista frontal, escorç.
Estil: Hel·lenístic, barroc, segona escola pergamènica.

B) Interpretació

Caràcter de l'Edifici: Religiós i històric, dedicat a Zeus o Atenea.
Símbols: Figures retorçades, violentes, musculatura tensa, expressions de dolor. Alcioneu i Atenea, Nike.
Interpretació: Teogonia d'Hesíode, Biblioteca d'Apol·lodor, lluita entre déus i gegants.
Història: Moda dels grans altars hel·lenístics, culte municipal, altar a l'aire lliure. Descobriment alemany (1878-1883).
Funció: Commemorativa de victòries, culte a Zeus.
Altres Obres: Didimeon, Artemision, Gàlata moribund, Laocoont, Venus de Milo, Victòria de Samotràcia.

Comentari de l'Erectèon

A) Documentació General

Nom de l'Edifici: Erectèon
Arquitecte: Mnèsicles, Filocles o Cal·lícrates
Comitent: Govern d'Atenes
Lloc: Acròpolis d'Atenes
Cronologia: 421-407 aC
Dimensions: 11,63m x 22,76m, columnes de 6,58m
Material: Marbre del Pentèlic
Tractament del Mur: Isòdom
Sistema Constructiu: Arquitravat

B) Anàlisi Formal

Elements de Suport: Columnes jòniques, murs, cariàtides.
Elements Suportats: Fris continu, arquitrau, cornisa, frontó.
Espai Exterior: Penya-segat, terreny irregular, antic temple destruït. Volums variats, pòrtics, tribuna de les cariàtides.
Espai Interior: Sala central amb altar d'Atenea, espais per a Posidó i Erecteu, Cècrops. Pòrtic nord amb olivera d'Atena, tribuna de les cariàtides.
Estil: Jònic, màxim exponent, evolució del Nike Àptera, ornamentació refinada.
Context Social: Democràcia atenesa, recerca de la bellesa, antropocentrisme, malaltia de la salmonel·la.

C) Interpretació

Dedicació: Atenea, Posidó, Erecteu, Cècrops, Pàndrosos.
Llegenda: Competició entre Atenea i Posidó, olivera, dones de Cària.
Història: Vells cultes, església cristiana, residència turca, destrucció i reconstrucció.