Les Aigües Salvatges i el Modelatge del Relleu

Les aigües salvatges

Es produeixen quan la terra està entollada per l'aigua i aquesta comença a discórrer per la superfície. Són aigües salvatges les que no estan canalitzades, és a dir, les aigües que no transcorren per una vall.

El torrent

És un curs d'aigua amb llit fix, poca longitud, molt pendent i cabal irregular. S'entén com a cabal la quantitat d'aigua que circula per una unitat de temps. Normalment, passen d'estar secs a tenir un cabal important.

3 trams del torrent:

• La conca de recepció: Zona alta en la qual es recullen i es canalitzen les aigües salvatges.
• El canal de desguàs: Barranc on surt l'aigua recollida a la conca de recepció i els materials erosionats.
• El con de dejecció: Ventall format pel dipòsit dels materials erosionats a la zona baixa.

El riu transporta materials

Els fragments de roques i altres materials són desplaçats avall per les aigües. El copejament dels fragments de roques contra el fons i les parets de la llera del riu incrementa l'erosió originada per les aigües, i els materials es van desgastant i arrodonint.

• En dissolució: viatgen alguns materials solubles com sals.
• En estat sòlid: segons les dimensions dels materials i la velocitat del corrent, poden viatjar en suspensió, si són petits, i per rodament si són grans.

Les aigües subterrànies

S'anomena aqüífer la roca porosa del subsòl que emmagatzema aigua i permet que circuli. L'aigua va circulant pels porus i les esquerdes de les roques fins a arribar a una roca impermeable que li impedeixi el pas. Llavors s'acumula i ocupa tots els porus de la roca. El nivell superior de la zona saturada d'un aqüífer rep el nom de nivell freàtic.

Quan les aigües subterrànies surten a la superfície originen fonts i llacunes, això passa perquè el nivell freàtic és tallat pel relleu. Un pou no és res més que una perforació que arriba fins a l'aqüífer. La sobreexplotació fa que el nivell freàtic baixi any rere any, i pot tenir conseqüències greus.

Les glaceres

Anomenem glacera una massa gruixuda de gel que es desplaça per la superfície terrestre.

Formació d'una glacera (2 modes):

• Compactació: Els flocs de neu estan formats per petits cristalls de gel amb molt aire a l'interior. La pressió exercida per capes noves de neu fa que es compacti fins a formar gel glacial.
• Fusió i nova congelació: Si la temperatura puja, la neu superficial es comença a fondre. L'aigua que en resulta es filtra a través de les capes inferiors de neu. Com que aquestes capes es troben a -0 °C, l'aigua es congela de nou i es transforma en gel.

La glacera alpina:

Es troben a les zones d'alta muntanya.

3 zones:

• El circ: Zona més alta amb forma de bol en la qual la neu s'acumula i es transforma en gel.
• La llengua: Massa de gel que descendeix per la vall.
• La zona terminal: En la qual el gel es fon i diposita els materials que transporta.

El vent

És un agent d'erosió i de transport. El vent aixeca i remou materials solts de mida petita o mitjana; aquest procés s'anomena deflació. Gràcies als materials que transporta, el vent pot actuar com a paper de vidre i desgastar la superfície de les roques, aquest procés s'anomena abrasió eòlica.

Sediments eòlics

El vent selecciona bé la mida dels materials que transporta i forma dipòsits caracteritzats pel seu aspecte homogeni.

2 tipus:

• Dunes: Són acumulacions de sorres.
• Loess: Dipòsits extensos de materials fins.

L'acció del mar

Està sotmesa a 3 tipus de moviments:

• Les ones: Són moviments ondulatoris originats per l'acció del vent sobre la superfície de l'aigua.
• Les marees: Són moviments d'elevació i descens del nivell del mar causats per l'atracció de la Lluna i del Sol.
• Els corrents: Són grans "rius" d'aigua marina que es desplacen pels oceans, s'originen per les diferències de temperatura, l'acció del vent i també per la rotació terrestre.

Formes litorals (imatge):

• Albufera: Són llacunes costaneres separades del mar totalment o parcialment per una barra de sorra.
• Barra: Són dipòsits paral·lels a la costa de sorra.
• Fletxa: Són barres amb un dels extrems connectat a la costa.
• Illot costaner: Són restes de promontoris antics que han perdut la connexió amb el continent.
• Arc natural: Són cavitats que travessen els promontoris.
• Promontori.
• Plataforma d'abrasió.
• Penya-segat.
• Tómbol: Són dipòsits que connecten un illot amb el continent.
• Platja: Són dipòsits de sorra o grava.

Factors que condicionen la forma del relleu

El procés mitjançant el qual la superfície terrestre adquireix una determinada forma s'anomena modelatge del relleu.

Diferències entre el relleu d'unes zones i d'unes altres:

• Tipus de roca: Cada roca té unes característiques diferents.
• El clima: El tipus d'agent geològic extern que predomina en una zona és determinat pel clima.
• L'estructura dels materials: Sovint les roques han estat plegades o fracturades i això els proporciona una forma inicial que condicionarà el modelatge que experimentin.
• L'antiguitat del relleu: Els agents geològics externs retiren materials d'un lloc i els dipositen en un altre, això fa que el relleu de qualsevol zona canviï al llarg del temps.

Formes càrstiques:

Les aigües de la pluja dissolen tant a la superfície com a l'interior de les roques calcàries. Aquest fet origina en aquestes roques unes formes particulars anomenades formes càrstiques.

Imatge:

Gorja, dolines, cova, rascler, diàclasis, sumider, panells d'estratificació, capa impermeable, estalactites, columna, galeries, estalagmites, riu subterrani, avenc, riu.

Imatge:

Lliscament, desplaçament dels materials en blocs que llisquen damunt d'una superfície. Els materials mai no perden el contacte amb la superfície i mantenen la seva forma durant el desplaçament.

Formes d'erosió:

• Valls en U: Les glaceres alpines excaven valls que tenen un perfil transversal en forma d'U.
• Valls penjades: Són valls d'antigues glaceres tributàries, en què el fons queda molt per sobre del nivell de la vall principal on desemboca.
• Llacunes: La glacera sobreexcava en els seus cabals, la qual cosa fa que el fons del circ quedi més profund que l'inici de la vall.

G1:

Circ, llengua, morrena lateral, morrenes centrals.

G2:

Llacuna, vall en U, vall penjada.