Aigües Continentals: Característiques i Tipus

Delimitació, Volum i Configuració de les Aigües Continentals

Diferències entre Aigües Marines i Continentals

Marines:

• Predomini de Na⁺/Cl^- (Clorur de sodi).
• Composició més homogènia.
• Organismes estenohalins (tolerància baixa a canvis de salinitat).

Continentals:

• Predomini de Ca²⁺(HCO₃^-) (Bicarbonat de calci).
• Composició més heterogènia.
• Organismes eurihalins (tolerància alta a canvis de salinitat).

Les aigües continentals presenten una major variació en la seva composició en comparació amb les aigües marines. Aquesta variabilitat influeix en el procés d'especiació (generació de noves espècies).

Càlcul del Cabal

Cabal (Q) = m² (àrea) x m/s (velocitat) = m³/s

El cabal màxim es relaciona amb la mida màxima dels sediments que el riu pot transportar.

Limnologia

La limnologia és la ciència que estudia els llacs i altres sistemes d'aigua dolça.

Cicle de l'Aigua: Compartiments i Temps de Renovació

• Oceans: ~300 anys.
• Aigua sòlida (glaceres): Variable, pot ser mil·lenari.
• Aigua subterrània: ~300 anys.
• Llacs (aigua dolça): ~1-100 anys.
• Llacs (aigua salada): ~10-1000 anys.

Estructura dels Rius (Xarxa Hidrogràfica)

• Grau 1: Rèpliques múltiples, aigües d'alta energia (turbulentes, oxigenades i fredes), alta velocitat. Presència de deriva. Nínxol ecològic: prats d'algues.
• Grau 2
• Grau 3
• Grau 4 (alt): Baixa velocitat, menys oxigen, temperatura més alta, pendent suau. Presència de meandres abandonats i llacunes.

Llacs: Característiques i Tipus

Els llacs són masses d'aigua temporals, a diferència dels rius, que són permanents. Un llac és més gran i profund que una bassa, amb una profunditat suficient per a la formació d'una termoclina (capa de transició tèrmica).

• Oligotròfics (estanys negres): Profunds, baixa reflexió de la llum, aigües més "pures", menor diversitat biològica.
• Eutròfics (estanys blaus): Poc profunds, alta reflexió de la llum, major diversitat biològica.

Termoclina

La termoclina és un gradient de temperatura. Successió ordenada de valors de temperatura:

• Hivern: Temperatura augmenta amb la profunditat.
• Estiu: Temperatura disminueix amb la profunditat.

Rius trenats: Rius amb canals entrellaçats.

Aigües Subterrànies

Les aigües subterrànies només circulen quan el substrat rocós és calcari (CaCO₃ - carbonat de calci, poc soluble).

Origen dels Estanys

Origen Glacial

L'acció de l'aigua sòlida (gel) causa:

• Gelivació (gelifracció): fragmentació de les roques per congelació de l'aigua.
• Erosió: blocs de granit incorporats a la glacera.

Valls esglaonades: Estany de circ (2000-3000 m).

Cubetes: Aigua estancada en zones de muntanya.

• Ressalts.
• 4 tipus de cubetes de sobreexcavació glacial: fons de vall (Benasc, Bono, Barruera, Éssera).

Morrena terminal: Estany format per l'acumulació de sediments d'una glacera.

Origen Volcànic

Estanys formats en cràters volcànics (ex: La Gadivelle).

Estanys Iuxtaglacials

El gel bloqueja el pas de l'aigua, formant estanys. Es basen en la gelivació i l'erosió de blocs de granit. L'aigua es mou al fons. La gelivació fa que l'aigua es congeli entre les roques, augmentant el seu volum (3-4 metres/any, més ràpid al centre que a les vores).

Origen Càrstic

Estanys formats per l'acció de l'aigua líquida en la dissolució de la roca calcària (fenòmens càrstics).

CaCO₃ + H₂O + CO₂ = Ca(HCO₃)₂ (Bicarbonat de calci, molt soluble).

Avaluació de la Salut dels Rius

• Índexs biològics.
• Escales d'indicadors.

Organismes Indicadors

• Ubiquistes: Capacitat de viure en diversos tipus d'aigua.
• Especialitzats: Exclusius d'aigües amb característiques específiques.

Macroinvertebrats

Insectes en formes larvàries. Les larves tenen ventoses per evitar ser arrossegades pel corrent i necessiten aigües molt oxigenades.

Estat de salut molt bo (aigües de baixa temperatura):

• Blephariceridae.
• Plecoptera.
• Ephemeroptera:
  • Ecdyonuridae: 2 cercs (cues).
  • Baetidae (molt O₂): 3 cercs (cues).
• Traqueobrànquies.

Halteri: Òrgan per mantenir l'equilibri.

Simuliidae: Color negre, viuen en colònies (requereixen molt oxigen), s'alimenten de sang, es troben sobre les roques.

Hydropsychidae: Aigües contaminants, baix contingut d'oxigen. Trichoptera amb estoig, dos ganxos.