Agricultura a Catalunya i Espanya: Paisatges i Canvis

Distribució del Regadiu a Espanya (2005)

A continuació, s'analitza la informació representada al mapa sobre el regadiu a Espanya.

Informació del Mapa de Regadiu

El mapa mostra el percentatge de terres de regadiu respecte al total de superfície agrària utilitzada (SAU) a cada comunitat autònoma l'any 2005.

• Major presència de regadiu: Andalusia, Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó. En aquestes zones hi ha grans extensions de fruiters, hortalisses i cereals de regadiu.
• Menor presència de regadiu: Comunitats del nord-oest com Galícia, Astúries i Cantàbria, on predomina la ramaderia extensiva i els prats naturals.

Paisatge Agrari Mediterrani: Característiques

A continuació, s'expliquen les característiques principals del paisatge agrari mediterrani:

Classes de Conreus Predominants

• Cereals (blat, ordi): Predominen a les zones interiors seques.
• Oliveres: Es troben principalment a Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
• Vinyes: Destaquen zones com el Priorat, Penedès, Empordà i La Rioja.
• Fruita i hortalisses: Concentrades en àrees de regadiu com el Delta de l’Ebre, el Maresme i Lleida.

Tipus de Ramaderia Practicada

• Ramaderia extensiva: Bestiar boví i oví en zones de muntanya.
• Ramaderia intensiva: Bestiar porcí i aviram, especialment a comarques com Osona, la Segarra i Girona.

Estructura Agrària: Parcel·les i Dimensions

• Tipus de parcel·les: Predominen les petites i mitjanes explotacions. Hi ha zones amb minifundisme i altres amb grans extensions (com Lleida o Aragó).
• Dimensions: A la costa i a l’interior humit, les parcel·les solen ser petites. A les planes de Lleida i Aragó, hi ha explotacions més grans dedicades al regadiu.

Canvis Recents al Sector Primari

El sector primari ha experimentat transformacions importants:

Impacte de la Industrialització Agrària

• Augment de la mecanització.
• Introducció de productes químics (fertilitzants, pesticides).
• Producció més intensiva i especialitzada.

Objectius de la Política Agrària Comuna (PAC)

• Millorar la competitivitat del sector agrari.
• Fomentar la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.
• Donar suport econòmic als agricultors i ramaders.
• Assegurar rendes justes als agricultors.
• Garantir la seguretat alimentària.
• Promoure el desenvolupament rural.

Desenvolupament de l'Agricultura i Ramaderia Ecològiques

• Creixement de les explotacions ecològiques (especialment fruita, oli, vi).
• Reducció de l’ús de pesticides i fertilitzants químics.
• Millor control del benestar animal en la ramaderia ecològica.

El Sector Primari a Catalunya

Anàlisi del Mapa d'Ocupació Agrària

El mapa reflecteix les zones de Catalunya on el sector primari té més importància en termes d'ocupació:

• Més ocupació agrícola: Lleida (comarques com Segrià, Noguera, Urgell, Pla d'Urgell), Terres de l’Ebre i algunes zones del Pirineu.
• Més ocupació ramadera: Osona, la Segarra i Girona (principalment porcí i aviram).
• Menys ocupació agrícola: Barcelona i la seva àrea metropolitana, on predominen altres sectors econòmics.

Zones amb Més Pes del Sector Primari

Les comarques on el sector primari té més pes relatiu respecte a la indústria agroalimentària són:

• Lleida (Segrià, Pla d'Urgell, Noguera): Principalment per la producció de fruita dolça i cereals de regadiu.
• Terres de l’Ebre: Destaquen l'arròs i les oliveres.
• Pirineus (Pallars, Cerdanya, Ripollès): Important per la ramaderia extensiva i les explotacions forestals.

Causes d'aquesta distribució:

• Disponibilitat de terres agrícoles i condicions climàtiques favorables.
• Importància del regadiu i grans explotacions fruiteres a Lleida.
• Manca relativa de grans indústries transformadores en aquestes zones rurals.

Indústria Agroalimentària a l'Àrea de Barcelona

L'elevat nombre de persones ocupades en la indústria agroalimentària a l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'explica per:

• Presència de grans empreses d’alimentació i distribució (com Bonpreu, Casa Tarradellas, etc.).
• Proximitat als mercats de consum: Barcelona concentra una gran demanda.
• Infraestructures de transport i logística avançades (Port de Barcelona, xarxa viària i ferroviària) que faciliten la distribució i exportació.

Transformacions Recents de l'Agricultura Catalana

Adaptació a la Política Agrària Comuna (PAC)

La PAC ha influït en l’agricultura catalana mitjançant subvencions, ajudes a la modernització i regulacions ambientals. Ha afavorit la reconversió de conreus, la introducció de tècniques més sostenibles i la diversificació productiva per millorar la competitivitat.

Aparició de l'Agricultura i Ramaderia Ecològiques

L’agricultura ecològica ha crescut notablement a Catalunya (Terres de l’Ebre, Penedès, Empordà), evitant químics sintètics i promovent tècniques sostenibles. La ramaderia ecològica també s'ha impulsat, millorant les condicions de cria i utilitzant aliments orgànics.

Productes Agrícoles Clau i Geografia Agrària Catalana

Principals Productes Agrícoles i la seva Localització

• Fruita dolça (pomes, peres, préssecs): Lleida (Segrià, Noguera, Pla d'Urgell).
• Vinyes (vi i cava): Penedès, Priorat, Empordà.
• Oliveres (oli d’oliva): Garrigues, Terra Alta, Baix Ebre, Urgell.
• Cereals (blat, ordi): Plana de Lleida, Segarra, Osona.
• Arròs: Delta de l’Ebre.
• Hortalisses: Baix Llobregat, Maresme, Girona.

El Segrià: Líder en Ocupació Agrícola

El Segrià és la comarca amb més ocupació agrícola perquè és una de les principals zones productores de fruita dolça de Catalunya. L'existència de regadiu (gràcies al canal d’Urgell) i un clima adequat permeten una alta productivitat i demanda de mà d'obra.

Característiques Generals de l'Agricultura a Catalunya

Superfície de les Explotacions

A Catalunya predominen les explotacions de mida mitjana o petita. No obstant això, a zones de Lleida existeixen grans extensions dedicades a la producció intensiva.

Relació entre Agricultura i Ramaderia

Ambdós sectors estan molt vinculats, especialment pel cultiu de farratges i cereals destinats a l'alimentació animal. Catalunya destaca per la seva ramaderia intensiva, sobretot la porcina (Osona, Segarra).

Problemes Ambientals Derivats

• Contaminació per nitrats (purins).
• Desforestació i erosió del sòl per l'ús intensiu.
• Ús excessiu d’aigua en regadius.
• Impacte de pesticides i fertilitzants químics en la biodiversitat.

Agricultura Intensiva o de Mercat

Territoris amb Agricultura Intensiva

• A Catalunya: Comarques de Lleida (Segrià, Pla d'Urgell) i el Maresme (horticultura).
• A Espanya: Almeria (hivernacles), Múrcia (hortofructicultura) i València (cítrics).

Característiques de l'Agricultura Intensiva

• Alt rendiment per hectàrea.
• Elevat consum d’aigua i fertilitzants.
• Producció orientada al mercat (venda).
• Ús de tecnologia avançada (reg per degoteig, hivernacles).

Productes Principals de l'Agricultura Intensiva

• Fruita dolça (Lleida, Múrcia).
• Hortalisses (Maresme, Almeria).
• Cítrics (València, Castelló).
• Arròs (Delta de l’Ebre).

Transformacions Recents de l'Activitat Agrària Catalana

La Superfície Conreada i el Tipus de Conreu

• La superfície agrària útil (SAU) ha disminuït, sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per l'expansió urbana i industrial.
• Ha augmentat el regadiu (Lleida, Delta de l’Ebre), afavorint conreus intensius.
• S’ha diversificat la producció, potenciant conreus de més valor afegit (vinya, fruita, hortalisses ecològiques).

La Població Activa Agrària

• Ha disminuït significativament (menys del 2% de la població activa actual).
• L’envelliment de la població agrària i la manca de relleu generacional són problemes greus.
• Molts agricultors combinen l’agricultura amb altres activitats (agricultura a temps parcial).

Les Característiques de les Explotacions Agràries

• Predomini d’explotacions petites i mitjanes (costa). A Lleida i l’Ebre hi ha grans explotacions especialitzades (monocultius de regadiu).
• La modernització ha reduït la necessitat de mà d’obra i ha incrementat la mecanització.

Vins de Catalunya: DOP i Conreu de la Vinya

Mapa de les Denominacions d'Origen Protegida (DOP)

El mapa mostra les diferents DOP de vi a Catalunya. Algunes destacades són:

• DO Penedès: Important productora de vins blancs i cava.
• DOQ Priorat: Coneguda per vins negres de gran qualitat amb reconeixement internacional.
• DO Empordà: Vins amb marcada influència mediterrània.
• Altres DOP: Terra Alta, Montsant, Costers del Segre, Alella, etc.

Característiques del Paisatge Agrari de la Vinya

• Relleu sovint ondulat, amb terrasses o feixes per evitar l’erosió.
• Clima mediterrani, amb variacions continentals en algunes zones.
• Sòls pobres i ben drenats, ideals per a la vinya (llicorella al Priorat).

Productes Obtinguts i Comercialització

• S'obtenen vins (blancs, negres, rosats) i cava de diverses qualitats.
• Una gran part de la producció, especialment el cava del Penedès, s'exporta a Europa, Amèrica i altres mercats.

Què és l'Enoturisme?

L’enoturisme és una modalitat de turisme centrada en la cultura del vi. Inclou:

• Visites a cellers i vinyes.
• Degustacions de vi i maridatges gastronòmics.
• Experiències culturals i rutes per les regions vinícoles.
• Suposa un impuls econòmic important per a les zones rurals productores.

Tipus de Treball Agrari a Espanya

Diferències entre Models de Treball Agrari

• Agricultura familiar: Explotacions generalment petites o mitjanes, gestionades principalment pel nucli familiar.
• Agricultura a temps parcial: L'agricultor/a combina l'activitat agrària amb altres feines o fonts d'ingressos.
• Treball agrícola assalariat: Treballadors contractats per compte d'altri, habitual en grans explotacions o per a tasques estacionals.

Localització Geogràfica dels Tipus de Treball

• Agricultura familiar: Predomina al nord d’Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc), associada al minifundisme històric.
• Agricultura a temps parcial: Freqüent a Catalunya, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i altres zones amb diversificació econòmica rural.
• Treball agrícola assalariat: Molt present a Andalusia, Múrcia, Extremadura i zones amb grans latifundis o agricultura intensiva que requereixen mà d'obra temporal.

Causes d'aquesta distribució:

La distribució respon a factors històrics, estructurals i econòmics:

• Al nord, la tradició de petites propietats familiars afavoreix l'agricultura familiar.
• A l'est i centre, la combinació d'explotacions familiars amb altres activitats econòmiques impulsa el treball a temps parcial.
• Al sud, l'herència de grans latifundis i l'agricultura intensiva moderna demanden mà d'obra assalariada, sovint estacional.

Glossari de Termes Agraris

Bestiar boví:

Especialitzat en la producció de carn i/o llet.

Bestiar oví:

La producció de llana és residual; interessa principalment per la carn i la llet.

Bestiar porcí:

Destinat al consum de carn fresca i a la fabricació d’embotits.

Avicultura:

Producció d’aus (pollastres, galls dindis) i d’ous.

Població rural:

Aquella que viu en una zona rural (municipis petits), independentment del sector on treballi.

Població agrària:

Part de la població activa que treballa en el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura).

Latifundis:

Explotacions agràries de gran extensió (tradicionalment, més de 100 ha), sovint associades a una agricultura extensiva.

Explotacions mitjanes:

Explotacions amb una superfície intermèdia (orientativament, entre 30 ha i 100 ha).

Minifundis:

Explotacions agràries de petita extensió (tradicionalment, menys de 10 ha o 30 ha, segons la definició), sovint associades a l'agricultura familiar o a temps parcial.