Els afusellaments de la moncloa Goya

EL 3 DE MAIG DE 1808 A Goya
C
1a meitat s. XIX T oli sobre tela E ROMàntic, més que neoclàssic T històric, transmet una al·legoria L
Museu del
Prado, Madrid AO 1)
auotretrats
2)
La família de Carles IV, retrat col·lectiu
3) La lletera de Burdeos, últim quadre BIO -
Goya va ser un pintor que va néixer a un poblet a prop de Saragossa, anomenat Fuendetodos. - Va néixer al 1746 i comença la seva primera etapa al 1762 fins al 1775. - Va ser fill d’una família benestant burgesa d’Aragó i va tenir com a mestre pintor, als 14 anys, José Luzán, pintor de cambra de Felip V, primer Borbó d’Espanya. - Podem diferenciar a la seva trajectòria pictòrica 4 etapes diferents:

1A -

A més d’aprendre l’ofici, intenta aprovar l’examen de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, al qual els suspenen continuadament. - Decideix doncs, anar a Itàlia, on coneixerà l’estil que es practicava en el moment i quan torna a Espanya, el rei de l’època és ja Carles III, el qual tenia com a pintor de cambra Bayeu. - Goya s’acaba casant amb la filla de Bayeu i d’aquesta manera Bayeu l’introdueix a la cort, on rebrà els seus primers encàrrecs, com una sèrie de ‘’cartons’’ per la Real Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara. - Aquests cartons estaven destinats a decorar el menjador dels prínceps i estaven decorats amb temes de cacera, cinegètic. - Un cartó és un model per un tapís, fet a la mida original del que serà el tapís. - També com que era Aragónès, al final de l’etapa decorarà una part de la Basílica del Pilar, Saragossa. - La primera etapa és completament intranscendent.

2A

 Va des del 1775 fins al 1792. - Per part de la clientela, Goya començarà a ser un pintor famós. És un període de popularitat i glòria, tot i que el que pinta no és res rellevant. Fa en aquesta etapa novament cartons per fer tapissos en el quals utilitza l’estil rococó inspirats en la societat burgesa espanyola com ara ‘’La Gallina Ciega’’, ‘’El parasol’’ - També va pintar quadres religiosos i retrats per la noblesa espanyola, en l’estil neoclàssic que va prendre a Itàlia.  - Va ser anomenat pintor de cambra de Carles III i després per al seu successor, Carles IV. - Va ser un home protegit per la Duquesa d’Osuna i el seu marit, que li encarregaran retrats de la seva família. - La segona etapa tampoc té transcendència.

3A

 De1792 a 1808, és la veritable etapa important de Goya. - Va viure la Guerra de la Independència. En aquesta etapa hi ha un canvi molt significatiu en el seu estil i en la seva vida. Va tenir una malaltia, l’ha qual s’ha dit que va ser per una malaltia venèria o d’altres vegades pel blanc de plom, que el van deixar sord, intransigent, esquerp i es va recloure de la societat. - D’aquí passa a un estil que és pot dir en general com a ROMàntic; el que farà serà un art introspectiu; no pintarà el que veu, sinó el que sent a partir del que veu. - A més a més de la obra pictòrica comença a fer gravats. La primera sèrie de gravats s’anomenarà ‘’Els capritxos’’ i seran uns 80, amb composicions fantàstiques que defuig de les normes convencionals, convencionalitats pròpies de l’època: matrimoni concertat, ensenyament a través de la por, la política, al prostitució al carrer...Etc. A cadascun els hi va posar un títol (Ex.: ‘’El sueño de la razón produce mosntruos’’ - Els gravats els va publicar, tot i que els seus amics el van avisar de que era perillós fer-ho degut a la Inquisició. A més com a burla, va regalar-los als reis, que els van acceptar sense entendre’ls. - Les obres pictòriques principals de la seva obra són els retrat de la família de Carles IV (neoclàssic) i ‘’Las Majas’’ (vestida o nua) - També va ornamentar l’ermita de Sant Antoní de la Flòrida, Madrid. En aquest cas va fer servir en la composició models a personatges de l’entorn. Aquesta familiaritat  i espontaneïtat  no era pròpia de l’època i no va agradar. - A més d’una escena religiosa, va ser una escena de gènere.

4A

De 1808 fins 1828 - En aquest moment la seva pintura és personalista, més atípica, no és pot anomenar dins de cap estil que s’acordi a ell; s’avança al seu món de l’art contemporani, arribant a generar obres expressionistes i surrealistes, més pròpies del Segle XX. - Històricament, viu la Guerra de la Independència a Espanya, es ocupada pels exèrcits francesos i governada per José Bonaparte I - Com viu a Madrid, assisteix en directe a la formació de la guerra, de la qual realitzara 88 gravats anomenats ‘’Els desastres de la Guerra’’. En aquests plasmarà les atrocitats i horros que van fer tant espanyols com francesos a la guerra. - És una obra expressionista, on es veu el pensament del pintor respecte la política. - A més dels desastres farà un conjunt de 40 gravats, titulats ‘’La tauromàquia’’, una visió més amable dels costums espanyols, que tracta de les curses de braus.  - També va fer una sèrie de 22 gravats, anomenada ‘’Els disbarats’’, que és la sèrie més inintel·ligible de Goya, la seva pròpia realitat interna, els seus sentiments, els seus somnis són el que plasma, apropant-se temàticament i estilísticament al surrealistes. - Va pintar en aquesta època el quadre ‘’El 3 de maig de 1808’’ i algun quadre religiós. - Finalment, entre l’any 21-22, és un home desanimant, a perdut la il·lusió per l’Espanya que ell volia i es tanca a la seva casa - Viurà allà amb la seva criada i pintarà les parets i portes amb tota una sèrie de pintures anomenades ‘’Les pintures negres’’ degut a la seva temàtica i la predominança de colors foscos.

- Les pintures van ser arrencades i posades sobre llenços, que es conserven avui dia al Museu del Prado de Madrid. - Plasma en les pintures les costums fosques d’Espanya: la bruixeria, Saturn menjant el seu fill... Una sèrie fora del context de l’època i de caire expressionista. - Al 1824, Goya s’autoexiliarà a Burdeos i  allà pintarà retrats d’altres exiliats i la ‘’Lletera de Burdeos’’, un any abans de morir

DF -

S’estructura en 2 meitats, dreta i esquerra. - A la dreta està ocupada per un pelotó de soldats amb fusells apuntant el grup de l’esquerra, en que apareixen diferents personatges, tots anònims, menys el frare, que representa a Francisco Gallego. Representen les víctimes dels afusellaments. - Hi ha una dona i un grup d’homes, alguns morts. - L’home del centre, amb els braços alçats, duu una camisa blanca i un pantaló groc. - Al fons hi ha un edifici que correspon a una caserna, edifici protegit militar, que pertanyia al primer ministre del rei. - L’acció es situa en un entorn natural, a la muntanya ‘’del príncep Pió’’, on històricament es van localitzar aquests fets. - És de nit i al mig hi ha una capsa/llanterna que il·lumina els personatges que són afusellats, deixant gairebé a les fosques als soldats.

T -

Goya va pintar el quadre al 1824, encara que els fets reals van succeir al 1808, quan la població al 2 i 3 de mig es va exaltar en contra del règim establert. Goya va ser-hi present. - Anys després dels fets, Goya va demanar permís al Cardenal Borbó per retratar aquesta història en quadres; com vol tractar un tema de francesos contra espanyols, ha de demanar permís als francesos per aquesta raó. - ‘’El 3 de maig de 1808’’ tracta l’episodi del dia següent al dia que representa el quadre de ‘’La càrrega dels mamelucs’’. El 3 de maig, a la nit van ser afusellats. - Com que en l’exaltació van participar tots, Goya va disposar en el quadre una dona i un frare també. - Al grup dels afusellats tenen expressions de por, de destrucció i alguns de valentia, com és el cas de l’home del centre. - El pelotó de soldats, en canvi, no mostra cap expressió, Goya els va representar com màquines de matar, insensibles. - Alguns historiadors han vist el personatge central, la representació de Crist mort a la creu i altres, pels colors de la seva indumentària, els colors de l’església catòlica. Però això sempre improbable ja que Goya era anticlericalista. - Tampoc es coneix la raó per la qual pintar aquests quadres perquè no van ser cap encàrrec. - Per les expressions dels personatges, s’ha de qualificar com un quadre ROMàntic ( expressions de por, resignació, horror...)

M 1)

pintura ROMàntica (‘’Llibertat guiant al poble’’) 
2) pintura del rococó (sobretot amb els seus cartons)
3) Però amb aquests dos estils, Goya hi posava la seva pròpia mà per generar un estil diferent.

I 1)

 Manet – ‘’L’afusellament de Maximilià’’ (tema de soldats i afusellats)