Afrodita, Guerres Mèdiques i el Segle d'Or d'Atenes

Afrodita, Deessa de l'Amor

Afrodita és la deessa de l'amor. Nasqué de l'escuma del mar i fou transportada primer a Citera (sud del Peloponès) i després a Xipre, on l'acolliren les Hores, filles de Zeus, que la conduïren al casal dels olímpics. Es casà amb Hefest, el déu de la forja i el foc, però ella estava enamorada d'Ares, el déu de la guerra. Homer ens diu que el sol va veure els amants i ho explicà a Hefest. Eros, símbol del desig amorós, acompanya Afrodita (Cupido).

L'Època Clàssica i les Reformes de Clístenes

A final del segle VI aC, Clístenes, elegit arcont l'any 508 aC, va recrear deu noves tribus amb caràcter territorial basades en el naixement. Va dividir l'Àtica en tres zones: ciutat, costa i interior, cada una de les quals es dividia al seu torn en deu districtes, tríties, amb un nombre determinat de dems o municipis.

Clístenes també va formar el consell de cinc-cents membres, cinquanta dels quals eren escollits per sorteig dins de cada tribu. Els projectes del Consell es debatien en l'assemblea popular, l'ekklesia. El sistema democràtic atenès va haver d'afrontar una gran convulsió: les guerres mèdiques, conflicte bèl·lic entre perses i grecs. Atenes en va sortir enfortida políticament i econòmicament.

Les Guerres Mèdiques

Les guerres mèdiques van tenir lloc durant la primera meitat del segle V aC. Les va iniciar el rei persa Darios amb la finalitat de castigar la revolta de Milet, una ciutat jònica. Els atenesos van derrotar els perses a la badia de Marató (490 aC) sota el general Milcíades. En morir Darios, el seu fill Xerxes guanyà la batalla de les Termòpiles, on lluitaren perses i espartans. A Salamina, el general atenès Temístocles va aconseguir una victòria per a Grècia. A Beòcia, sota el comandament del rei espartà Pausànies, van derrotar l'últim reducte de l'exèrcit persa en la batalla de Platea. Les guerres mèdiques estan narrades a les Històries d'Heròdot. Les causes de la victòria grega van ser la lluita per la llibertat.

El Segle d'Or d'Atenes i les Reformes de Pèricles

Els artistes que van viure a Atenes inclouen: Fídies, escultor del Partenó; Heròdot, el pare de la història; l'historiador Tucídides; els tràgics Sòfocles i Eurípides; i Sòcrates, que va influir en el pensament occidental. Creació d'una coalició de ciutats: la Lliga de Delos (o Àtica), de les quals Atenes era el cap. Rivalitat entre Esparta i Atenes.

La Guerra del Peloponès

La primera part d'aquesta guerra es desenvolupà a l'Àtica, dirigida per Pèricles, que va morir l'any 429 aC víctima de la pesta, una epidèmia que va causar moltes baixes entre la població atenesa. Un cop mort Pèricles, l'escenari de guerra es va traslladar a Sicília, on el general atenès Alcibíades va fracassar en la seva estratègia militar. Esparta va ser-ne la gran vencedora i, sota el comandament del general Lisandre, van obligar Atenes a rendir-se sense condicions. A Atenes es va instal·lar un govern oligàrquic anomenat dels Trenta Tirans, que va fracassar per la seva duresa, i després, el 403 aC, la democràcia s'hi va restaurar.