Aedes i Rapsodes a l'antiga Grècia

Aedes i Rapsodes

L'aede són els poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia. Componia poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs mitològics. Vivia a les corts dels basileus, els quals a més de l'allotjament a la cort li pagaven uns honoraris. Acostumava a cantar juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va néixer com a professió per substituir qualitativament els nobles aficionats.

La seva obra no era de caràcter popular perquè estava ben elaborada i descrivia enormes lluites, gestes èpiques, les interferències dels déus en la vida de les persones... Satisfeia el constant desig dels grecs d'assolir la glòria immortal i eterna, ja que havia de servir perquè el record dels herois romangués en la societat.

El Rapsode era un recitador professional de la Grècia Antiga que recitava oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment, o les cançons populars. El terme va sorgir al segle V aC per diferenciar-lo de l'aede, que componia i cantava les seves pròpies obres.

La diferència dels aedes i rapsodes és que els aedes no componien els seus propis versos.

Qüestió Homèrica

Enfront de les dades que ofereix la tradició, hi hagué crítics que van posar en dubte l'existència d'Homer, sobretot a partir dels treballs de l'abat d'Aubignac i del filòleg alemany Wolf que sostenien que no havia existit un Homer autor de la Ilíada i l'Odissea, que els dos poemes no podien ser escrits pel mateix autor ni eren de la mateixa època, que els poemes no eren obra d'un autor personal i únic, sinó un conglomerat de cants originàriament independents que, després de successives refoses de compiladors anònims, van donar lloc a poemes més extensos.

La polèmica coneguda amb el nom de qüestió homèrica ha dividit els crítics en dos grans grups: l'escola unitària, que defensa la unitat d'autor, i l'escola analítica, que nega l'existència d'un autor personal.

Avui les posicions s'han apropat bastant. Ningú no sosté que Homer sigui el creador de tot el poema, ja que enfonsa les seves arrels en la tradició oral, però ha d'haver existit una ment organitzadora que hagi elaborat tot aquest material segons un pla promeditat.

La Ilíada

La Ilíada és un poema de gènere èpic que tracta el setge de la ciutat de Troia pels aqueus, per a rescatar a Helena, esposa del rei Menelao, la qual va ser raptada per Paris, príncep troià. Després d'aquest fet, s'origina una guerra entre aqueus i troians.

Està compost per un total de 24 cants en els quals es narren diferents successos esdevinguts durant l'últim any de la guerra de Troia, la qual es va dilatar durant un període de 10 anys.

Especialment, atén la còlera d'Aquil·les, guerrer grec que decideix mantenir-se al marge del conflicte després d'enfadar-se amb Agamèmnon, líder de l'exèrcit aqueu que li arrabassa a la seva esclava Briseida.

Estructura

És un poema dividit en 24 cants amb 15693 versos hexàmetres, forma mètrica pròpia de la literatura clàssica grega i llatina.

Narració omniscient

En la Ilíada el narrador és de tipus omniscient perquè, relata fets aliens a ell de manera objectiva, és a dir, es redueix a descriure el que succeeix en tercera persona.

L'Odissea

L'Odissea explica l'aventura i la peregrinació d'Ulisses, rei d'Ítaca, per arribar a la seva pàtria un cop acabada la guerra de Troia. L'obra consta de vint-i-quatre rapsòdies, i l'argument presenta salts en el temps i en l'espai.

• La Telemàquia (cants I-IV). Explica les aventures de Telèmac a la recerca del seu pare per les illes properes a Ítaca. També es parla del patiment de Penèlope, esposa d'Ulisses, a causa de l'absències del seu marit.
• Les aventures d'Ulisses (cants V-XII). L'heroi narra en primera persona les seves gestes des de la sortida de Troia fins a l'arribada a l'illa de Calipso.
• El retorn d'Ulisses a Ítaca i la venjança contra els pretendents de Penèlope amb l'ajuda del seu fill i dels criats fidels (cants XIII-XXIV).

Llengua Homèrica

La llengua d'Homer, mostra les característiques de la poesia oral. La transmissió d'aquest gènere a través dels segles i per les diferents regions de Grècia, des del seu possible origen en època micènica, va poder donar lloc a una mena de llengua pròpia de l'èpica, mescla d'elements dels principals dialectes grecs a excepció del dòric.

D'altra banda es tracta d'una llengua artificial amb alguns arcaismes i altres alteracions degudes a la mètrica, ja que la Ilíada i l'Odissea estan escrites en hexàmetres dactílics, versos de sis peus, espondeus o dàctils, generalment alternant entre si.

Trobem, també, recursos per a recordar, propis d'aquesta mena de poesia, com els epítets i fórmules fixes, que es repeteixen en les mateixes situacions i, amb freqüència, en els mateixos llocs del vers.

La Teogonia

La Teogonia és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega. És discutit si ha de ser datada en el segle VII aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per mitjans orals.

Els Treballs i els dies

Els treballs i els dies és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC. L'obra està composta a partir de gèneres poètics preexistents que la tradició oral grega havia incorporat del món oriental.

El poema gira al voltant de dues veritats generals: el treball és el destí universal de l'ésser humà, però solament qui estigui disposat a treballar podrà amb aquest.