Activitats per Potenciar el Llenguatge Infantil: Bagul del Buf i Jocs

Activitats que potencien l'adquisició del llenguatge

1. El bagul del buf

Conjunt d'activitats de respiració i relacionades amb el buf: ajuden a millorar la quantitat i qualitat respiratòria, contribueixen a evitar trastorns de la parla i són útils per potenciar l'emissió d'enunciats orals.

Per a posar-lo en pràctica: especificar el material necessari, especificar la metodologia a emprar i descriure les activitats.

Materials: bagul o caixa on hi posarem canyetes, espelmes, molinets de vent, xiulets...

Metodologia: exercicis de respiració abdominal prèviament, dirigit a nens a partir de 2 anys, es desenvolupa individualment i després en grup, 4 minuts per sessió, activitats de les més senzilles a les més complexes, distingir entre aspirar, espirar i bufar i controlar la intensitat i el sentit. Es recomana la realització d'aquestes activitats dret.

Possibles activitats: bufar papers, bufar espelma, fer sonar xiulet, fer bombolles, bufar el serrell...

2. Jocs de llenguatge

Serveixen per: introduir els infants en aspectes propis de la llengua, afavorir l'ús del llenguatge oral, potenciar el sentit del ritme, memòria i iniciativa creadora.

Aspectes previs: preparació prèvia dels jocs i familiaritzar-se amb ells, determinar l'edat i adaptació a les possibilitats del grup, anunciar el joc.

Possibles activitats: encadenar paraules, correspondència, embarbussaments, endevinalles, paraules que tenen el mateix so que...?

El trastorn del llenguatge (categories)

1. Regressions

Reaparició de comportaments que pertanyen a estadis anteriors de desenvolupament.

Valorar: la importància de la regressió, el seu caràcter transitori o permanent, circumstàncies en què es produeix, l'actitud del medi, si està circumscrit o no a les activitats del llenguatge.

Són representatius casos com l'existència d'un trauma (maltractament...), naixement d'un germà, una malaltia, etc.

2. Retards

No adquisició de determinats aspectes del llenguatge a una edat cronològica donada. Cal diferenciar si és un retard simple o un retard persistent. Quan es tracta d'un retard persistent caldrà la intervenció d'un especialista (psicòleg, pedagog...).

3. Trastorns adquirits

Aparició més o menys sobtada de conductes verbals anormals que no es poden assimilar a una regressió o a un retard. Indiquen la presència d'una situació patològica subjacent. Examinar el conjunt de la història mèdica, psicològica o social de l'infant.

4. La intervenció precoç

Detectar un trastorn des de l'inici té moltes conseqüències positives. Les teràpies preventives poden aconseguir èxits importants. En el procés d'intervenció precoç podrem valorar si es tracta de trastorns orgànics, neurològics o físics que retarden el desenvolupament del llenguatge. Exemples: autisme, sordesa, paràlisi cerebral, retard mental...