Activitats en el medi terrestre: escalada, espeleologia i més

ACTIVITATS EN EL MEDI TERRESTRE

L’escalada:

Escalar és l’acció de pujar per un indret vertical o molt inclinat, utilitzant braços i cames per progressar.

Característiques del medi:

• Escalada en roca: És l’especialitat en què es progressa sobre la roca d’un massís o d’una paret d’una muntanya.
• Escalada en neu o gel: Es desenvolupa en muntanyes on hi ha glaceres, parets o corredors de gel, etc.
• Escalada urbana: Es realitza en parets d’edificis o construccions, amb les preses instal·lades de forma artificial.

Es parla d’escalada lliure quan s’escala una paret rocosa de la manera més natural possible, és a dir, exclusivament amb les mans, els peus i amb el material de seguretat.

Es parla d’escalada artificial quan s’utilitzen mitjans mecànics per progressar (pitons, fissures).

Equipament i material de seguretat.

• Casc: Pot tenir una il·luminació frontal.
• El talabard: és un conjunt de corretges per lligar la corda al cos de l’escalador, que en cas de caiguda permet repartir l’energia del sotrac entre les parts més resistents del cos.
• Peus de gat: Sabates lleugeres i amb una gran adherència, específiques per practicar l’escalada.
• Grampons i raquetes: Serveixen per fer escalada en neu i gel, en el cas dels grampons, i per progressar en neu verge, en el cas de les raquetes.
• El Piolet: Serveix per progressar en el gel i en la neu.
• Pols de magnesi: Serveix per evitar la suor de les mans, és a dir, les relliscades.

La corda serveix com a mesura de seguretat, com a mitjà per baixar de manera ràpida (ràpel) i per construir certes instal·lacions. Generalment s’utilitzen dues cordes de 9 a 11 mm de diàmetre i 60-70 m de llargada.

Els ancoratges: són punts de subjecció que serveixen per assegurar l’escalador. Intervenen diversos materials que són:

• Tascons: Petites falques metàl·liques, unides amb un cable que s’introdueixen a les fissures.
• L’espit: És un tac autoperforant que s’expandeix i es bloca dins el forat fet a la roca.
• Els Pitons: Són claus que es claven en les esquerdes de la roca i on s’enganchen els mosquetons.
• Els mosquetons: Són unes anelles per poder-hi fer passar la corda.

Tècniques bàsiques de progressió

• Tècniques d’ascensió: El progrés es fa amb les mans i els peus, recolzat en un accident del terreny, anomenat presa, la forma del qual permet subjectar-se bé.
• Tècniques de descens: El ràpel és una tècnica de descens ràpida i segura per indrets on altres mitjans no podrien.

Nusos d’escalada

• Per lligar la corda a l’arnès: el vuit doble
• Per assegurar-se a la reunió: el vuit doble, segur; la ballestrinca, pràctic.
• Per fer cintes: el de baga plana.
• Per unir cordes de ràpel: el vuit doble i el pescador doble.
• Per pujar per les cordes: el maixard o prúsic.
• Per autoassegurar-se en el ràpel: el maixard o prúsic.

L’espeleologia

Estudi de les cavitats subterrànies, amb l’objectiu d’estudiar i conèixer millor els fenòmens del subsòl que es realitza en avencs i coves.

Característiques del medi

• Avencs: Són cavitats d’accés vertical.
• Coves: Cavitats vastes i profundes, que tenen una projecció més o menys horitzontal.

Dins d’aquests podem trobar:

• Pous: Cavitats verticals amb un pendent extrem, la successió de pous propers entre ells formen un avenc.
• Galeries: Conductes subterrànies horitzontals que s’obren a l’exterior.
• Sales: Són espais de grans dimensions on hi poden haver estalactites i estalagmites.

L’esquí de muntanya

L’esquí de muntanya consisteix en pujar cims o fer travessades per indrets amb neu.

Característiques del medi

-La climatologia

• Temperatura: acostuma a ser molt baixa, amb el risc de patir congelacions o hipotèrmia.
• El sol: les radiacions solars sobre la neu multipliquen els seus efectes sobre l’organisme.
• El Vent: en presència de neu, el vent pot provocar el torb, fenomen que dificulta la visibilitat i multiplica la sensació de fred.

-La neu: la neu ha de ser natural, és a dir, verge.

Material d’equipament

• Esquís: acostumen a ser amples.
• Fixacions: permeten subjectar el calçat a l’esquí, sense limitar el moviment del taló.
• Les botes: Són lleugeres i flexibles.
• Els grampons d’esquí: Permeten progressar gràcies a les gavinetes que hi porten incorporades.
• Pells de foca: Serveix per pujar pendents, sense lliscar en sentit contrari.
• Equipament personal: Roba d’abric, motxilla, ulleres de sol, etc.

El descens de barrancs: és una pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu per un barranc per on circula aigua, a través dels obstacles que l’erosió ha anat produint en el seu recorregut.

El senderisme de gran recorregut: Són senders senyalitzats i catalogats amb unes sigles que en determinen el tipus i una numeració que els identifica, que recorren distàncies molt llargues i eviten tant com poden les carreteres.

El ciclisme de muntanya: Es practica amb una bicicleta de muntanya que permet recórrer gran part de les pistes i camins de muntanya gràcies a la seva adaptabilitat i resistència.

La marxa a cavall: activitat que es practica per camins i itineraris de muntanya a cavall. Per muntar de manera sincronitzada amb el cavall, s’ha de tenir coordinació i equilibri.

Material:

• Casc, Guants, Pantalons sense costures, botes i el fuet, a més de la sella de muntar i una brida.

Els moviments del cavall

• El pas: és el moviment més tranquil del cavall.
• El trot: és un moviment de dos temps, entre el pas i el galop.
• El Galop: és la marxa més ràpida del cavall i s’efectua en tres temps.
• El salt: és un moviment que serveix per superar obstacles i s’efectua en quatre fases: aproximació, batuda, suspensió i contacte amb el terra.