Actituds davant la Diversitat Cultural: Anàlisi i Exemples
Enviado por Eli y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,66 KB
Motius Primaris i Secundaris
| Motius Primaris | Motius Secundaris | |
|---|---|---|
| Característiques |
|
|
| Exemples |
|
|
Diversitat Cultural
La cultura constitueix un tret diferenciador de l'ésser humà. No hi ha una sola cultura, sinó moltes. La diversitat cultural implica una pluralitat de cultures.
Actituds davant la diversitat cultural:
- Etnocentrisme: Jutja i valora la cultura d'altres grups des de criteris o creences de la pròpia cultura. Així, des de la seguretat que la seva és la bona, menysprea i critica els elements culturals diferents. Aquesta actitud és la base de fenòmens com l'imperialisme o la colonització. En els darrers segles, la cultura occidental ha considerat que tenia el deure d'imposar la seva forma de vida a cultures considerades més primitives. Aquesta actitud pot degenerar en posicions més radicals, com el racisme o la xenofòbia.
- Racisme: S'anomena així a tota creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha races superiors a unes altres, és a dir, que defensa que hi ha races humanes i races subhumanes. El racisme es manifesta en qualsevol comportament que fomenti o permeti la marginació o l'aïllament d'un grup o persona en funció de la seva raça, religió, nivell cultural...
- Xenofòbia: Actitud de menyspreu i rebuig envers allò que és estranger, diferent o estrany. Sovint és una actitud emocional causada per la por i la ignorància.
- Relativisme cultural: Aquesta posició considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té valor en ella mateixa, ja que tots els elements que la formen es comprenen i s'expliquen per mitjà d'una lògica interna que a l'observador extern li és difícil de captar. El risc o inconvenient d'aquesta posició és que acostuma a servir com a excusa per a la passivitat i la inacció davant d'actes injustos i inhumans.
- Universalisme: Propugna el rebuig de les actituds etnocèntriques per tal d'evitar que unes cultures s'imposin a unes altres, basant-se en un diàleg real que faciliti la convergència d'aquells trets culturals que han demostrat la seva eficàcia. S'oposa al relativisme.
- Interculturalisme i diàleg: Aquesta posició neix del reconeixement de la pluralitat cultural com un fet enriquidor, ja que ens pot ajudar a entendre millor el món i a nosaltres mateixos. Es basa en la consideració que és possible i desitjable la convivència pacífica i harmoniosa.