L'acollida a la llar d'infants: un procés clau per a l'adaptació

L'acollida a la llar d'infants: un procés clau

La importància de l'acollida

L'escola té com a objectiu l'educació integral dels infants, però és un objectiu compartit amb la família, el primer i màxim agent educador. Per aquest motiu, és fonamental que el mestre busqui la coordinació i la complicitat de la família i que aquesta tingui plena confiança en l'escola. El temps que es dedica a acollir un infant permet establir un marc de confiança mútua que fa possible dinàmiques i relacions positives per treballar junts amb la voluntat de formar persones. L'acollida ha de ser una actitud més que un protocol d'actuació.

L'entrada a l'escola té una importància fonamental, així com la manera com s'estableixen les relacions i com experimenta l'infant la trobada amb els docents. L'infant s'ha de sentir segur i reconegut perquè pugui interessar-se pel que l'envolta i obrir-se al món. Aquest procés s'anomena acollida i familiarització, termes més amplis que adaptació.

Des de l'escola s'ha d'intentar que el procés de familiarització o d'acollida sigui viscut de forma positiva tant per part de les famílies com dels infants. S'ha de tenir en compte que les reaccions dels infants poden ser molt diverses, i fins i tot poden sortir passats uns dies. Igual passa amb les famílies: s'ha de tenir en compte que cada família ho viu d'una manera diferent. Hi ha famílies que ja han tingut experiències escolars anteriors i d'altres que no, i per tant necessiten una atenció especial. És un procés que comença abans del primer dia a l'escola (portes obertes, reunions...), i sovint l'èxit d'aquest procés depèn de l'actitud dels pares, mares o tutors, per això és important establir un canal de comunicació eficaç que doni seguretat i confiança. Cal que sigui un procés flexible i adaptable, tant al context com a la família. L'acollida és una actitud que manifesta la voluntat que tothom se senti acollit i acceptat, amb les seves diferències i particularitats. És important que les famílies trobin signes d'identitat i que demostrin que les interaccions són per establir vincles positius.

La incorporació a la llar d'infants

Cal considerar el valor educatiu de les activitats de la vida quotidiana com la higiene, el descans, l'alimentació, juntament amb el joc i l'experimentació. Les seqüències d'accions reproduïdes de manera periòdica orienten i habituen l'infant al centre. Són moments privilegiats per establir vincles afectius, estimular la comunicació, mostrar interès, anticipar activitats, explicar el que esperem que faci... Aquests moments permeten a l'adult comprendre els senyals dels infants i el seu ritme, i adaptar-s'hi. L'estructura organitzativa és molt important en totes les activitats d'atenció personal. La planificació de la seqüència correcta facilita l'acció de la persona educadora i augmenta l'autonomia dels infants.

Pel que fa a les entrades i sortides, és important comprendre els pares i mares, que tenen sentiments ambivalents. El diàleg facilitarà trobar estratègies adequades. També cal acollir les manifestacions de tristesa i plor dels infants, i mostrar interès per ells i les seves coses. Cal disposar de temps i un espai adequat per fer la separació de la família i per trobar estratègies adequades a cada infant. És important que l'infant pugui participar i preveure la separació i disposar, si cal, d'alguns objectes amb significat afectiu que li donin suport emocional.

Per altra banda, pel que fa a la higiene personal, és un procés d'autoconeixement: adonar-se dels canvis de temperatura, de les mucositats, de la brutícia, de la humitat, reconèixer les necessitats bàsiques... També implica l'exploració del seu propi cos, reconèixer sensacions plaents i diferenciar-les de les desagradables, la qual cosa influirà en la imatge positiva d'ell mateix.

En l'acte de menjar, l'infant estableix les primeres relacions voluntàries amb l'entorn i estructura les bases per a la comunicació afectiva. És un moment privilegiat per crear una relació íntima, que proporcioni plaer i satisfacció a l'infant i ajudi a la construcció del vincle afectiu, i per promoure comportaments propis de la nostra societat.

Les activitats i el descans es converteixen al llarg del dia en una seqüència vital per mantenir l'atenció i assumir tota la informació que els ofereix l'entorn pròxim. Cal respectar les necessitats de son dels infants. Durant el son, l'infant recrea els estímuls viscuts durant les hores de vigília i crea les connexions neurològiques que li permetran estructurar la seva experiència.