Acció de responsabilitat contractual per màquina de cafè defectuosa

Antecedents

Davant les constants reclamacions dels seus treballadors, el consistori d'Altures de Dalt, província de Girona i partit judicial d'Olot, va concloure un contracte civil amb la societat anònima DEFRAUDESA mitjançant el qual aquesta duria a terme la instal·lació en els locals municipals d'una màquina de cafè. Una vegada instal·lada i després de funcionar correctament durant la primera setmana, la màquina va començar a manifestar certes deficiències, com per exemple vessar el cafè fos del got en el qual havia de servir-se, expendre un producte excessivament aigualit i en tot cas d'inferior qualitat que el contractat, etc.

Davant les contínues reclamacions i protestes, l'Ajuntament es planteja la possibilitat de dirigir una acció de responsabilitat contractual pels danys soferts contra les següents persones com a responsables solidaris: l'operari de DEFRAUDESA que havia dut a terme la instal·lació, Joseph Gotera; contra la pròpia DEFRAUDESA; i contra les companyies d'assegurances d'ambdós, KOBERTURASA i PRIMALTA.

Qüestions sobre el contracte extraviat

1. Imaginem que l'Ajuntament ha extraviat el document on consta el contracte.

a. És recomanable que interposi la demanda sense aportar-ho, deixant-ho per a un moment posterior?

No, ja que en tractar-se d'un document que serveix per fonamentar les pretensions de la demanda, ha d'aportar-se en presentar aquella (cfr.art.265.1.1º LEC). La no presentació en aquest moment determina ordinàriament la preclusió de l'oportunitat de fer-ho en un moment posterior (art.269 LEC).

b. Suposant que el referit contracte estigui en poder de DEFRAUDESA, hi ha alguna manera d'aconseguir que aquesta societat aporti al procés l'esmentat contracte si no vol fer-ho voluntàriament després de la petició extrajudicial per part de l'Ajuntament?

A part del mecanisme de l'exhibició documental, que s'estudiarà al moment d'analitzar la prova documental (Mòdul 3, arts.328 et seq. LEC), caldria plantejar-se en aquest cas si és possible acudir al mecanisme de les diligències preliminars (arts.256 et seq. LEC). Segons la doctrina i la jurisprudència es tracta d'un sistema de numerus clausus, de manera que no poden sol·licitar-se ni concedir-se mesures en casos diferents que els taxativament previstos en l'art.256 LEC i certes lleis especials. Això no exclou el recurs a l'analogia per admetre diligències preliminars en casos no expressament previstos però substancialment similars als establerts en la llei.

En el nostre cas, no obstant això, sembla difícil concloure que hi hagi un sol cas de l'art.256 LEC en el qual calgui sustentar la referida aplicació analògica.

c. Què succeeix si el Jutjat decidís que és procedent requerir l'aportació del document però l'Ajuntament posteriorment no interposa la demanda?

Aquesta eventualitat pot trobar-se en l'art.256.3 LEC: En demanar les diligències, el sol·licitant ha d'oferir caució per respondre tant d'aquestes despeses com dels danys i perjudicis que es puguin irrogar. La caució es perd, a favor del demandat o de les persones que haguessin intervingut en la pràctica de la diligència, si transcorregut un mes des de la seva terminació, el sol·licitant deixa d'interposar la demanda, sense causa justificada. La causa justificada ha de ser, a més de provada, suficient, segons el parer del tribunal.

Qüestions sobre la reconvenció

2. Imaginem ara que la demanda es va interposar davant els Jutjats de Barcelona, on DEFRAUDESA té la seva seu social i que enfront de la demanda de responsabilitat contractual, DEFRAUDESA vol oposar reconvenció reclamant a l'Ajuntament que li pagui les rendes d'un local que la societat té a Altures de Dalt i li va llogar, conforme la llei d'arrendaments urbans, per instal·lar en ell unes associacions cíviques del municipi.

a. Argumenta si i per què raons considereu que aquesta reconvenció és o no correcta.

La reconvenció és inadmissible per dos motius:

• No té cap connexió amb la demanda principal (art.406.1 LEC).
• L'acció arrendatícia que DEFRAUDESA vol exercitar mitjançant la reconvenció té associat un fur de competència territorial indisponible o de ius cogens: el dels jutjats del lloc on radiqui la finca (art.52.1.7º LEC), és a dir, el partit judicial d'Olot. En conseqüència, podria pensar-se que no és vàlida l'acumulació de processos que comportaria la reconvenció. Aquesta afirmació, no obstant això, és discutible: l'art.406.2 LEC diu expressament que no ha d'admetre la reconvenció quan el jutjat no tingui competència objectiva per raó de la matèria o de la quantia o quan l'acció que s'exerceixi s'hagi de tractar en un judici de diferent tipus o naturalesa. No cita, no obstant això, la competència territorial atribuïda mitjançant furs indisponibles, encara que sembla difícil admetre que a través de la reconvenció calgui burlar-se o obviar-se una norma de naturalesa imperativa. No obstant això, en la jurisprudència de les Audiències Provincials sembla que triomfa la tesi que defensa la interpretació literal i admet la reconvenció malgrat que l'acció reconvencional tingui assignat un fòrum de competència territorial imperatiu que no coincideixi amb el tribunal davant el qual es formula la reconvenció.

b. Donant per descomptat que la reconvenció fos admissible, n'hi ha prou amb interposar-la dintre del termini i en la forma escaient perquè hagi de ser admesa o en aquest cas es precisa algun requisit addicional?

Tractant-se de demandar una persona de Dret públic (reconvenció equival a demandar), sembla que en aquest cas caldria formular l'oportuna reclamació administrativa prèvia (article 120.1 de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú), l'absència de la qual podria ser excepcionada per l'entitat local reconvinguda (també anomenada demandada reconvencional).

Qüestions sobre la contestació a la demanda

3. Imaginem que transcorre el termini per contestar la demanda sense que DEFRAUDESA l'hagi fet.

a. Se li ha de permetre, encara així, comparèixer a l'audiència prèvia?

Sí. El demandat posa fi a la rebel·lia en el mateix moment en què decideixi comparèixer. El que no podrà fer és utilitzar oportunitats defensives ja precloses que no va aprofitar en el temps oportú (art.499 LEC).

b. Se li han d'admetre els documents amb els quals pretén dur a terme la seva oposició a la demanda?

No. Com ja s'ha dit abans, aquells documents haurien d'haver-se presentat amb l'escrit de contestació a la demanda (art.265 LEC) i al no haver-ho fet, queda preclusa la possibilitat de fer-ho després. A més, com també s'ha dit ja, la rebel·lia comporta que, si la part decideix incorporar-se a les actuacions, només podrà fer-ho respecte d'aquelles oportunitats i actes que encara no hagin preclòs.

c. I els dictàmens pericials encaminats a demostrar que la qualitat de la màquina llogada és màxima?

Per les mateixes raons, la resposta és negativa.

d. Pot denunciar i fer que es resolgui sobre la falta del degut litisconsorci, ja que segons ella- també haurien d'haver estat demandats Joseph Gotera i les companyies d'assegurances KOBERTURASA i PRIMALTA?

Tampoc ho pot fer. L'art.420.1 LEC disposa que quan el demandat hagi al·legat en la contestació la falta del degut litisconsorci, l'actor pot presentar en l'audiència, amb les còpies corresponents, un escrit en què dirigeixi la demanda als subjectes que el demandat consideri que han de ser els seus litisconsorts.

Ara bé: hi ha autors i jurisprudència que sostenen que, en ser la falta del degut litisconsorci una qüestió d'ordre públic, ja que comporta dictar una sentència que pot afectar a persones no demandades i per tant vulnera el seu dret de defensa (art.24.2 CE), el jutge podria apreciar d'ofici aquest defecte processal.

Oposició a la demanda per nul·litat de clàusules

4. Imaginem que DEFRAUDESA pretén oposar a la demanda la nul·litat absoluta de certes clàusules del contracte. La tramitació d'aquest motiu d'oposició a la demanda, presenta algun tipus de peculiaritat?

No. No estem davant el que disposa l'art.408.2 LEC, que s'aplica només si la nul·litat absoluta afecta al negoci jurídic en si mateix, en la seva integritat, no a alguna de les seves clàusules. Es tracta d'una excepció material completament normal, sobre la qual el jutge ha de resoldre en el moment de dictar sentència.

Qüestions sobre la litispendència

5. Imaginem que la demanda s'interposa davant els Jutjats de Primera Instància d'Olot, però que, pocs dies després, s'interposa una altra, també contra DEFRAUDESA, basada en els mateixos fets però amb una qualificació jurídica diferent davant els Jutjats de Primera Instància de Figueres. Concretament, en aquest segon cas, es demana també una indemnització que munta el doble de la quantia sol·licitada en l'anterior procés, però no en virtut d'incompliment d'un contracte de serveis, com en el primer cas, sinó considerant el contracte entre l'Ajuntament i DEFRAUDESA com a contracte d'arrendament de màquina, al·legant que DEFRAUDESA havia incomplit l'obligació de l'arrendador de cedir en condicions l'ús de la màquina.

Argumenta perquè és o no admissible aquest segon procés, qui pugues, si escau, posar de manifest el seu il·licitud, i com hauria de tramitar aquesta denúncia.

Aquest segon procés és inadmissible i podria impedir-se exercitant l'excepció de litispendència o apreciant-se d'ofici. Es tracta de dos processos amb el mateix objecte, la qual cosa és clar quant als subjectes i al petitum (encara que en el segon cas la quantificació sigui diferent). Passa el mateix amb la causa de demanar. És cert que aquesta té dos elements, un de jurídic i l'altre fàctic. En el nostre cas, respecte del segon hi ha coincidència, respecte del primer no. Però cal recordar aquí el que es va estudiar en el Mòdul anterior sobre l'objecte virtual del procés, que és l'enfocament que cal aplicar en els casos de litispendència. En aquest cas, la causa de demanar són els fets i fonaments jurídics no només al·legats sinó també els al·legables en el moment de presentar la demanda. Ho diu ben clarament l'art.400.2 LEC.

L'excepció de litispendència ha de ser al·legada en la contestació de la demanda i resolta en l'audiència prèvia (art.421LEC).

Petició de danys morals en l'audiència prèvia

6. L'Ajuntament demandant ha oblidat incloure en el petitum de la seva demanda la indemnització per una partida de danys (els danys morals produïts pel fet del desprestigi que va suposar no haver tingut la màquina en condicions el dia en què el consistori rebia una convenció d'alcaldes de la comarca). Pot formular aquesta petició en l'audiència prèvia?; i se li pot admetre un dictamen pericial que pretén usar per provar aquests danys?

En l'audiència prèvia poden plantejar-se peticions complementàries, accessòries a les ja formulades a la demanda (art.426.1 LEC). Sembla dubtós que tota una partida de danys sigui una petició complementària: no és igual, per exemple, que una reclamació d'interessos preterida o un augment de la quantitat inicialment sol·licitada a causa d'un error de còmput. Sembla un objecte de debat de major entitat. De tota manera, si s'argumenta adequadament, podria admetre's la resposta considerant que es tracta d'una conseqüència o apèndix de l'episodi processal globalment considerat i, per tant, cal admetre en aquest moment la petició.

Qüestió sobre la legitimació activa

7. DEFRAUDESA al·lega en la seva demanda que l'Ajuntament no pot demandar-ho, ja que realment ell va contractar el servei amb la Mancomunitat d'Ajuntaments de la Comarca d'Altures de Dalt (MACOAA), i que conseqüentment, en tot cas, hauria de ser MACOAA qui interposés la demanda. En quin moment processal s'ha de resoldre's sobre aquesta excepció?

DEFRAUDESA està denunciant la falta de legitimació activa de l'actor. Es tracta d'una qüestió (d'una excepció) relativa al fons. S'ha d'al·legar en la contestació de la demanda i ser resolta en la sentència. No es tracta d'una qüestió de capacitat o de representació i, per tant, no pot ser resolta en l'audiència prèvia.

Petició d'embargament preventiu

8. En quin lloc, dins de l'estructura formal de la demanda, situaries una petició sol·licitant del jutjat que s'embargui preventivament a DEFRAUDESA els seus locals amb la finalitat d'assegurar el pagament del deute, cas que efectivament sigui condemnada?

Es tracta d'una mesura cautelar i, en tot cas, d'una petició accessòria, diferent del petitum de la demanda. Per tant s'hauria de situar als otrosíes de la demanda.