L'Acció Racional Humana: Una Exploració Filosòfica

1. L'Acció Racional

1.1. Conductes i Accions

Perquè una conducta humana sigui considerada una acció, ha de ser realitzada conscientment i voluntàriament. Ens adonem dels nostres tics, singlots o actes reflexos, però els fem involuntàriament. Les accions, en canvi, són conductes humanes conscients, voluntàries i intencionades, com ara estudiar, anar de vacances, comprar, vendre, passejar, córrer, parlar o callar. D'aquestes accions, ens podem considerar responsables, ja que són conductes conscients i voluntàries. Els individus que realitzen aquestes accions són els agents.

Ganes i Intenciones: Les ganes són tendències conscients espontànies a fer alguna cosa. Les intencions, en canvi, són inclinacions conscients, però acceptades i assumides com a pròpies.

Accions Racionals: Una acció racional té com a causes unes creences i uns desigs, i no és un simple moviment reflex provocat per estats físics. Per això, podem preguntar-nos per què s'ha fet una acció determinada, què es volia aconseguir i fins a quin punt l'acció ha estat racional o eficaç. La característica principal de l'acció racional és l'ús de la intel·ligència. Pensar racionalment és creure només allò que tenim bones raons per creure. Actuar racionalment és utilitzar la nostra raó per dur a terme l'acció més adient possible, amb els mitjans disponibles, per obtenir els millors resultats.

1.2. L'Ésser Humà: Animal Racional?

L'ésser humà és, probablement, l'únic animal amb la capacitat de raonar i argumentar. No obstant això, que l'ésser humà sigui un animal racional no implica que totes les seves accions, creences o desigs siguin sempre racionals. La racionalitat, a més d'una facultat o capacitat, és un mètode o procediment que requereix la utilització de la raó com a capacitat de reflexió, i que l'ésser humà utilitza de vegades, però no sempre.

Els Diferents Conceptes de Racionalitat: La racionalitat aplicada a les idees, creences, opinions, concepcions del món, teories, etc., s'anomena racionalitat teòrica o cognoscitiva. Aquesta racionalitat està relacionada amb un dels dos tipus d'estats mentals que produeixen les accions. L'altre tipus d'estats mentals que també causen les nostres accions són els desigs, les intencions, etc. La racionalitat dels nostres desigs, fins, valors o intencions s'anomena racionalitat valorativa o avaluativa. Si apliquem el mètode de la racionalitat a les nostres accions, conductes, programes d'acció, etc., diem que estem utilitzant la racionalitat pràctica.

1.3. La Racionalitat Teòrica o Cognoscitiva

Creure racionalment és creure només en allò que tenim bones raons per creure, encara que no en tinguem la completa certesa. Hi ha almenys quatre tipus de raons que justifiquen una creença:

• La nostra creença és una proposició analítica. Les proposicions formals o analítiques són vertaderes en virtut de la seva estructura lògica: són veritats necessàries que només depenen de l'estructura del llenguatge en què estan formulades.
• La nostra creença pot ser comprovada directament: també tenim bones raons per creure'ns aquelles proposicions que hem observat directament.
• És una creença de la ciència actualment vigent: una de les fonts més importants de les creences racionals són les proposicions de la ciència vigent en la nostra època. Creure el que ens diu la ciència vigent, tot i que la ciència s'hagi equivocat moltes vegades, és un punt de partida raonable.
• És una creença d'autoritats o testimonis fiables: resulta racional creure'ns les proposicions afirmades per experts o autoritats en la matèria que tracten.

En resum, podem dir que per creure racionalment hem de creure i tenir bones raons per creure.

1.4. La Racionalitat Avaluativa

Les causes de les nostres accions són les nostres creences i els nostres desigs. Allò que dóna sentit a una acció humana és l'objectiu o la meta que l'agent té. Una acció sense un objectiu per obtenir uns resultats determinats és una acció sense sentit, una acció no racional. Una acció sense motivació racional pot tenir com a motiu una norma social, un sentiment o una passió. Aquesta concepció implica que les nostres preferències últimes, els nostres objectius finals, no són racionals ni irracionals. És racional estudiar si vols aprovar, perquè estudiar és un procediment eficaç per obtenir l'objectiu d'aprovar.

Consistència de les Nostres Preferències: La primera condició és que no siguin contradictòries, és a dir, que siguin consistents i físicament possibles. En una acció racional, triem entre diferents possibilitats aquella que considerem, amb bones raons, que és la millor, la més eficaç.

Transitivitat de les Nostres Preferències: Una altra condició que demanem a les nostres preferències, desigs o metes és que siguin transitives: si prefereixo A a B, i B a C, llavors també he de preferir A a C.