Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

TRASTORNS SISTÈMICS

Síndromes o trastorns neurològics que afecten als processos de comprensió i expressió de la parla i la percepció.

Discapacitat intel·lectual

No és una malaltia. Són limitacions del funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa. Els costa aprendre, comprendre i comunicar-se perquè el llenguatge també es veu afectat. La intensitat dependrà del grau de discapacitat:

• Discapacitat lleu → Retard en l’adquisició del llenguatge, adquisició de la lectoescriptura i dificultat amb estructures complexes.

• Discapacitat moderada → Emissió tardana de les primeres paraules, llenguatge elemental i dificultats en l’expressió i comprensió.

• Discapacitat severa → Nul·la o escassa intenció comunicativa, absència

Requeriments de l'Escola Inclusiva

Per fomentar un entorn educatiu veritablement inclusiu, cal considerar diversos aspectes fonamentals:

1. El currículum i les programacions: Substituir el currículum únic per un de més ampli, amb uns continguts mínims i flexibles.
2. La metodologia: Ha de ser activa, participativa i col·laboradora.
3. Els recursos: L’escola ha d’estar preparada amb espais, mobiliari i materials necessaris per incloure qualsevol nen o nena.
4. L’agrupament: Han de formar grups flexibles amb edats homogènies i necessitats diverses.
5. El professorat: Ha de dur a terme una acció formativa que els proveeixi de capacitat d’atendre els requeriments de l’escola inclusiva.
6. La participació de la família i la comunitat: Fomentar el treball

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

La funció comunicativa

Es manifesta amb l’intercanvi de missatges. Podem trobar el llenguatge oral i l’escrit.

Segons l’objectiu trobem diverses subfuncions:

-Funció instrumentral: reclamar o demanar coses als altres.

-Funció reguladora: manar o exigir.

-Funció interaccional: relacionar-se amb altres.

-Funció personal: manifestar preferencies i gustos.

-Funció heurística: preguntes sobre el que interessa.

-Funció imaginativa: per crear o jugar.

-Funció informativa: explicar o manifestar el que es vol.

La funció simbòlica

Abans de parlar o d’escriure un missatge hem de pensar-lo. És fonamental disposar d’un mínim nivell d’abstracció mental.

La funció simbòlica és la capacitat de fer servir símbols

Característiques del joc

• És una activitat agradable.
• El joc ha de ser lliure, espontani i totalment voluntari.
• El joc té una finalitat en si mateix.
• El joc implica activitat.
• El joc es desenvolupa en una realitat fictícia.
• Tots els jocs tenen una limitació espacial i temporal.
• El joc és una activitat pròpia de la infància.
• El joc és innat.
• El joc reflecteix l’etapa evolutiva de l’infant.
• El joc permet a l’infant afirmar-se.
• El joc afavoreix el seu procés socialitzador.
• El joc compleix una funció compensadora, integradora i rehabilitadora.
• En el joc els objectes no són imprescindibles.

Teories

Consum de l’energia

• Teoria de la potència supèrflua (F. V. Schiller). El joc consumeix l’energia que li sobra a l’organisme una vegada satisfetes

emissor:
És la persona que s’encarrega de transmetre el missatge.
Realitza un procés de codificació. • receptor:
La persona a la qual es dirigeix la comunicació. Fa un procés invers a l’emissor en desxifrar i interpretar els signes elegits per l’emissor. Aquest procés es coneix com a descodificació del missatge. • codi: sistema de signes i de regles per a combinar-los. És arbitrari i ha d’estar organitzat prèviament. Per a que la comunicació sigui efectiva ha de ser conegut tant per l’emissor com pel receptor. El llenguatge n’és un exemple, com ara els senyals de banderes que serveixen per a fer enlairar o aterrar un avió en un vaixell portaavions un altre. • canal: és el medi físic a través del qual “viatja”

Técnicas de Autocontrol y Resolución de Conflictos

Autoinstrucciones

Las autoinstrucciones son respuestas a los tres niveles: motórico, fisiológico y cognitivo. Son instrucciones internas que el sujeto se da a sí mismo, dirigiendo su actuación. Ejemplo: "Voy a ponerme a trabajar".

Objetivo

Enseñar correctamente un tipo general de instrucciones que puedan facilitar una rápida actuación. Se basa en la modificación de las verbalizaciones internas que el sujeto utiliza ante aquellos problemas en los que habitualmente fracasa.

¿Para qué sirven?

• Controlar conductas inadecuadas
• Controlar la ansiedad
• Controlar la agresividad
• Hacer caso omiso a insultos
• Controlar situaciones difíciles

Fases de las autoinstrucciones

1. Fase de preparación para una provocación:

Bombon de la 340 pa la porta C-7 NO COPIES IGUAL

Les malalties mentals

Són aquelles que presenten alteracions en el pensament, en les emocions i en el comportament de les persones que les pateixen.

Àrees afectades

Veuen alterades alguna o diverses de les àrees següents:

• Les relacions interpersonals
• El control dels impulsos
• La conducta
• La percepció
• La consciència
• L’orientació
• L’atenció-concentració
• La sexualitat, etc.

Tractament per a les malalties mentals

El tractament és específic en cada cas i té el seu propi abordatge:

• Tractament psiquiàtric: mitjançant psicofàrmacs (antidepressius, antipsicòtics)
• Tractament psicològic: mitjançant psicoteràpia
• Combinació de tractaments psiquiàtric i psicològic

Assistència a persones amb malalties

Familia Ikuspegi Juridikoa: Ahaidetasunaren Erlazioen Erregulazioa

Juridikoki, familia ahaidetasun eta senitartekoen arteko lotura duten pertsonen arteko sistema soziala da, baina:

• Odoleko erlazioa: Odol bera duten pertsonak.
• Afiliazio edo kidetasun erlazioa: Senarra, emaztea, koinata, aitaginarreba.
• Adopziozko erlazioak: Ahaidetasunaren lotura tramite legal baten ondorioz egiten denean.

Haurtzaroa: Kontzeptu Historiko eta Kulturala

Haurtzaroaren kontzeptua ez da naturala, kultura sortua da.

Haurtzaroa Historian Zehar

Antzinean:

• Mesopotamian: Haurrak zaintzeko higienerako tratatuak.
• India: Hammurabi kodea umezurtzentzako babesa.
• Erroman eta Grezian: Haurrak geroko helduak izateko inbertsio bezala. Patrimonio propietatea. Garai honetan baimenduta eta zabalduta

Desenvolupament Afectiu, Creixement, Maduració i Aprenentatge

• Desenvolupament afectiu: Procés pel qual cada persona va conformant el trencaclosques del món emocional.
• Creixement: Canvis físics que se succeeixen en la persona al llarg de la seva vida i que són fàcils d'observar, mesurar i quantificar. L'estatura, el pes i els perímetres toràcic i cranial en són els paràmetres principals.
• Maduració: Canvis biològics que afecten l'estructura i la funció de les cèl·lules.
• Desenvolupament: Inclou tots els canvis psicològics i la formació progressiva de les funcions pròpiament humanes; el llenguatge, la memòria, l'atenció... Permet passar d'un estat de menys capacitat a un de més.
• L'aprenentatge: És el procés d'adquisició del coneixement