Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

La psicomotricitat és «la primera àrea de coneixement que s’ocupa de l’estudi i comprensió dels fenòmens relacionats amb el moviment corporal i el seu desenvolupament».

Què és la psicomotricitat o educació psicomotriu?

• Considera que la persona es desenvolupa de forma global.
• La psique és el resultat de l’entrecreuament entre allò biològic i allò social.

L’esquema corporal consisteix en la representació mental del propi cos, dels seus segments, de les seves possibilitats de moviment i de les seves limitacions espacials.

Etapes segons P. Vayer:

• Període maternal: de 0 a 2 anys.
• Període global d’aprenentatge i de l’ús de si mateix: de 5 a 7 anys.
• Període de transició: de 5 a 7 anys.
• Elaboració definitiva de l’esquema corporal:

Malalties mentals

MALALTIES MENTALS: presenten alteracions en el pensament, en les emocions i en el comportament. Presenten angoixa i patiment psicològic. Àrees alterades: Les relacions interpersonals. El control dels impulsos. La conducta. La percepció. La consciència. L’orientació. L’atenció‐concentració. La sexualitat, etc. Tractament psiquiàtric: Mitjançant psicofàrmacs (antidepressius, antipsicòtics, etc ). Tractament psicològic: Mitjançant psicoteràpia. Combinació: tractament psiquiàtric i psicològic. ASSISTÈNCIA A PERSONES AMB PROBLEMES MENTALS. Recursos i programes d’atenció: Centres de dia. Programes d’hospitalització parcial d’estada curta. En règim d’internament voluntari o obligatori.Altres recursos:

Interseccionalitat

Societat de la informació per a tothom. Àfrica: Tot i que Internet no es menja, aviat sense una economia basada en internet no es podrà menjar. Àfrica VS Silicon Valleys. Kimberlé Grenshaw. Interseccionalitat: Les persones no estan discriminades només pel gènere i l'origen, sinó també pel que es transmet en la interacció i des de les diferents i diverses formes que ho viuen les persones oprimides. Totes les importacions són importants per les reivindicacions. Nira Yuval Davis. Estratificació social + Interseccionalitat = Comprensió de la formació de les estructures socials. Gènere, ètnia i classe històricament sempre estan presents en les desigualtats. Eixos de desigualtat.

Interseccionalitat

Nous reptes a la... Continuar leyendo "Interseccionalitat: una visió crítica de les desigualtats socials" »

Unitat 5. L'avaluació del projecte d'intervenció social

Objectius de l'avaluació. Per què s'avalua?

En el moment de planificar l'avaluació s'han de formular uns objectius, de manera concreta, sobre el que es vol obtenir amb el procés d'avaluació.

Cada projecte disposarà dels seus propis objectius d'avaluació, encara que en general tots miraran:

• Mesurar el grau d'adequació, eficàcia i eficiència d'un projecte o programa.
• Determinar l'existència de conseqüències no previstes i el grau en el qual s'han produït.
• Orientar la presa de decisions en la millora de la intervenció.
• Facilitar l'anàlisi prospectiu de futures intervencions.

Variables i indicadors

Les variables són les característiques o propietats que són susceptibles de variació... Continuar leyendo "Avaluació, Perspectiva de Gènere i Qualitat en Projectes Socials" »

TRASTORNS SISTÈMICS

Síndromes o trastorns neurològics que afecten als processos de comprensió i expressió de la parla i la percepció.

Discapacitat intel·lectual

No és una malaltia. Són limitacions del funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa. Els costa aprendre, comprendre i comunicar-se perquè el llenguatge també es veu afectat. La intensitat dependrà del grau de discapacitat:

• Discapacitat lleu → Retard en l’adquisició del llenguatge, adquisició de la lectoescriptura i dificultat amb estructures complexes.

• Discapacitat moderada → Emissió tardana de les primeres paraules, llenguatge elemental i dificultats en l’expressió i comprensió.

• Discapacitat severa → Nul·la o escassa intenció comunicativa, absència

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

La funció comunicativa

Es manifesta amb l’intercanvi de missatges. Podem trobar el llenguatge oral i l’escrit.

Segons l’objectiu trobem diverses subfuncions:

-Funció instrumentral: reclamar o demanar coses als altres.

-Funció reguladora: manar o exigir.

-Funció interaccional: relacionar-se amb altres.

-Funció personal: manifestar preferencies i gustos.

-Funció heurística: preguntes sobre el que interessa.

-Funció imaginativa: per crear o jugar.

-Funció informativa: explicar o manifestar el que es vol.

La funció simbòlica

Abans de parlar o d’escriure un missatge hem de pensar-lo. És fonamental disposar d’un mínim nivell d’abstracció mental.

La funció simbòlica és la capacitat de fer servir símbols

Característiques del joc

• És una activitat agradable.
• El joc ha de ser lliure, espontani i totalment voluntari.
• El joc té una finalitat en si mateix.
• El joc implica activitat.
• El joc es desenvolupa en una realitat fictícia.
• Tots els jocs tenen una limitació espacial i temporal.
• El joc és una activitat pròpia de la infància.
• El joc és innat.
• El joc reflecteix l’etapa evolutiva de l’infant.
• El joc permet a l’infant afirmar-se.
• El joc afavoreix el seu procés socialitzador.
• El joc compleix una funció compensadora, integradora i rehabilitadora.
• En el joc els objectes no són imprescindibles.

Teories

Consum de l’energia

• Teoria de la potència supèrflua (F. V. Schiller). El joc consumeix l’energia que li sobra a l’organisme una vegada satisfetes

emissor:
És la persona que s’encarrega de transmetre el missatge.
Realitza un procés de codificació. • receptor:
La persona a la qual es dirigeix la comunicació. Fa un procés invers a l’emissor en desxifrar i interpretar els signes elegits per l’emissor. Aquest procés es coneix com a descodificació del missatge. • codi: sistema de signes i de regles per a combinar-los. És arbitrari i ha d’estar organitzat prèviament. Per a que la comunicació sigui efectiva ha de ser conegut tant per l’emissor com pel receptor. El llenguatge n’és un exemple, com ara els senyals de banderes que serveixen per a fer enlairar o aterrar un avió en un vaixell portaavions un altre. • canal: és el medi físic a través del qual “viatja”

Técnicas de Autocontrol y Resolución de Conflictos

Autoinstrucciones

Las autoinstrucciones son respuestas a los tres niveles: motórico, fisiológico y cognitivo. Son instrucciones internas que el sujeto se da a sí mismo, dirigiendo su actuación. Ejemplo: "Voy a ponerme a trabajar".

Objetivo

Enseñar correctamente un tipo general de instrucciones que puedan facilitar una rápida actuación. Se basa en la modificación de las verbalizaciones internas que el sujeto utiliza ante aquellos problemas en los que habitualmente fracasa.

¿Para qué sirven?

• Controlar conductas inadecuadas
• Controlar la ansiedad
• Controlar la agresividad
• Hacer caso omiso a insultos
• Controlar situaciones difíciles

Fases de las autoinstrucciones

1. Fase de preparación para una provocación: