Chuletas y apuntes de Matemáticas de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Método Carga de Trabajo: Número de Vendedores

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas

Escrito el en español con un tamaño de 24,66 KB

Método Carga de Trabajo, nº de vededores

Tipos de clientes:                La empresa ha estimado que:


A    40                                  A precisa 40 visitas anuales de 90 min

B   100                                 B precisa 30 visitas anuales de 60 min

C    200                                C precisa 20 visitas anuales de 30 min

Se parte de que el vendedor típico trabaja al año 1920h (40h/semana * 48 semanas/año) y se distribuye: 40% ventas 30% no ventas 30% desplazamientos

¿Calcula nº de vndedores mediante método carga de trabajo?


- Determinar frecuencia y duración visitas a clientes:
A -> 40 * 90 = 60 h -... Continuar leyendo "Método Carga de Trabajo: Número de Vendedores" »

Análisis factorial ACP: Método multivariante para obtener información significativa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas

Escrito el en español con un tamaño de 15,1 KB

Análisis factorial ACP: Método multivariante descriptivo de interdependencia. Permite una pérdida relativa de información para obtener ganancia en significación, dimensiones latentes, conceptos económicos estandarizados y ausencia de multicolinealidad. Desarrollo de mapas de posicionamiento. Son variables métricas de razón con escala Likert o dif semántico, luego se tipifican. Tiene que tener al menos 5 casos y las correlaciones significativas deben ser > 0,3. Pasos:

1- Cumple los 3 requisitos: - Determinante < 0,1, KMO > 0,7 (suficiente, bueno, excelente), Barlett < 0,05 (rechaza Ho, si se cumple). Si no se cumple, se mira MSA (correlaciones antiimagen) > 0,5 se analiza, si es < 0,5 se quita del análisis. 2- Mirar

... Continuar leyendo "Análisis factorial ACP: Método multivariante para obtener información significativa" »

1929ko cracka eta depresio handia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en vasco con un tamaño de 1,77 KB

Burtsaren crackaren zergaitiak1929ko cracka, krisi ekonomiko larria eragin zuen. Horren zergaitiak haurrengoak izan ziren. 

  • Nekazaritzan eta industrian
  • Ekoizpena igo zen, eskaria baino azkarrago hau da gainprodukzio krisia.
  • Inbertsio espekulatibo asko egon zirenez normalak bihurtu ziren banku maileguak

Ostegun Beltza

Inbertitzaileek atzera egin zuten eta beraz kotizazioak jaitsi ziren.

Depresio handia

Burtsak porrot egin zuen eta horrek kate ereakzioa horri, depresio handia deritzo. hauek ziren ezaugarriak

  • Aurrezkia desagertu
  • Bankuek behera jo: bezeroek dirua ateratzen zuten eta mailegu asko itzuli gabe geratu ziren
  • Eskaria eta inbertsioak jaitsi ziren eta industria krisia eta langabezi tasak handiak ekarri zituen.
  • Nekazaritzako krisia: prezioak asko
... Continuar leyendo "1929ko cracka eta depresio handia" »

Teoremas Fundamentales del Cálculo: Bolzano, Weierstrass, Rolle y Valor Medio

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en español con un tamaño de 2,72 KB

Teorema de Bolzano

Si una función es continua en un intervalo [a, b] y toma valores de signo opuesto en los extremos, entonces existe al menos un punto interior c del intervalo en el que f(c) = 0.

Interpretación geométrica

  • Si una gráfica continua pasa de ser positiva a ser negativa (o viceversa), entonces atraviesa el eje de abscisas en al menos un punto.

Teorema de Weierstrass

Si una función es continua en el intervalo cerrado [a, b], entonces alcanza un valor máximo M y un valor mínimo m en ese intervalo.

Interpretación geométrica

Si una función es continua en [a, b], los puntos (a, f(a)) y (b, f(b)) pueden unirse por medio de una curva continua. Así, se obtienen dos puntos X1 e Y2 del intervalo [a, b], en los que la función toma, respectivamente,... Continuar leyendo "Teoremas Fundamentales del Cálculo: Bolzano, Weierstrass, Rolle y Valor Medio" »

Operaciones matemáticas básicas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en español con un tamaño de 1,67 KB

Para reducir a común denominador hay que buscar el mismo número el de abajo (pero a la hora de multiplicar el de abajo también tendremos que multiplicar el de arriba). Luego hay que ver qué número de arriba es más grande para ordenarlo de menor a mayor.

Para las sumas y restas hay que ver si el número de abajo es igual o es distinto. Si es igual, solo hay que sumar los números de arriba y ya está, pero si son distintos hay que hacer coincidir los dos números de abajo (pero a la hora de multiplicar el de abajo también tendremos que multiplicar el de arriba) (Osea min.c.m). Para la resta igual.

¡¡¡¡¡Y REDUCIR!!!!!!

Si aparece un solo número sin ser fracción, sería con es 2/1 y hacemos lo que nos pidan. Si es suma, pues habrá... Continuar leyendo "Operaciones matemáticas básicas" »

Fraccions amb potencies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

NATURALS (N)


à no part decimal / + / 1,2,3...

ENTERS (Z)


à no part decimal / -, + o 0 / -2,-1,0,1

RACIONALS (Q)


à forma de fracció amb num. I denom. Enters i denom. Diferent de 0
  • FRACCIONS RACIONALS -- > 2/3, -5/7
  • NATURALS -- > 2 = 4/2 = 8/4 = 10/5
  • ENTERS -- > -3 = -9/3 = -3/1
  • DECIMALS EXACTES -- > 0,75
  • DECIMALS PeríÒDICS PURS -- > 0,75
  • DECIMALS PeríÒDICS EXACTES -- > 0,75

IRRACIONALS (I)


à infinits decimals / no racionals
  • NOMBRES ESPECIALS -- > π = 3’1415… / e = 2’7182… / Φ = 1’1618…
  • ARRELS NO EXACTES -- > √3, √7, √5
  • FRACCIONS IRRACIONALS -- > π/3, √3/√5, √3/√2
  • NOMBRES CONSTRUITS ARTIFICIALMENT -- > 0’123456...

REALS (R)


à conjunt de racionals i irracionals

COMPLEXOS O IMAGINARIS (C)


à no
... Continuar leyendo "Fraccions amb potencies" »

unidad 4

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en español con un tamaño de 34,9 KB

1. Observando el patrón que se sigue completa la siguiente tabla y posteriormente escribe una relación que permita expresar y en términos de x.

cuadro R.. -2,.1,0,2.5.6.7.8

4,1,0,1,4,25,36,49,64

20,5,0.5,20.125.180.245.220                 

y=ax2

20=a(4)          20/4=a= R, 5

2. Una variable y es directamente proporcional a la variable x2 , además se conoce que si x = 2 entonces y = 36. Plantea y = ax2 encontrando el valor de la constante a.

Y=AX2

36=a(2)2

36=a(4)

36/4=a          R... A=9

3. En el siguiente plano se presenta la gráfica de y = x2 . Las otras gráfcas son desconocidas y se han denoado con las letras f, g, h, m y n. Une con una línea la ecuación que le corresponde a cada gráfica  

f:  y=5x2             

... Continuar leyendo "unidad 4" »

Potencies de nombres racionals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,79 KB

Conjunts de nombres:


Els naturals son els que fem servir per comptar. N = {1,2,3...}

Els enters son les restes de naturals. Ex: 5-9 = ?. Z = {..-2,-1,0,1...}

Els racionals son divisions d’enters. Ex: 3/9 = ?. Q = {enter/enter}

I la resta son reals. R (numero decimal infinit no períòdic)

“P = primers = {1,2,3,5...}

Potència:


és una base + exponent on hem de multiplicar la base tantes vegades com diu l’exponent. Potència= AAAAAAElFTkSuQmCCEx: 3^2= 3·3, (-1)^4=(-1)·(-1)·(-1)·(-1)

Arrel:


és una operació per la qual intentem trobar un numero que elevat al quadrat doni un altre. Arrel quadrada = A3yJxiwbpaXYAAAAAElFTkSuQmCC

Ex. Si coneixem l’area d’un quadrat podem calcular la mesura del costat. A c=q+19miUgAAAABJRU5ErkJggg== A=100cEzmCwYaxKTrEAAAAASUVORK5CYII= c= RNfLRDQs8jv+kPjkVj7z8y9svUXYg5SeyEQF34AAAAASUVORK5CYII==10m

Les arrels poden tenir part entera i residu per exemple 65 te

... Continuar leyendo "Potencies de nombres racionals" »

Euskarazko Hiztegi eta Literatura Korronteak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en vasco con un tamaño de 12,24 KB

Hiztegi Aldaketak

  • Ahantzi: Ahaztu
  • Aitzin: Aurre
  • Andere: Andre
  • Anitz: Asko
  • Aski: Nahikoa
  • Arras: Oso
  • Bertze: Beste
  • Deus: Ezer
  • Doi-doi: Justu-justu
  • Ebatsi: Lapurtu
  • Eginen: Egingo
  • Erdietsi: Lortu
  • Erran: Esan
  • Erranen: Esango
  • Galdegin: Eskatu
  • Gibel: Atze
  • Guti: Gutxi
  • Guzi: Guzti
  • Heldu: Etorri
  • Hetsi: Itxi
  • Hondarreko: Azkeneko
  • Irudi du: Dirudi
  • Jalgi: Irten
  • Jin: Etorri
  • Kasu: Kontuz
  • Kausitu: Aurkitu
  • Oldartu: Eraso
  • Ondotik: Ondoren
  • Segur: Seguru
  • Solastatu: Hitz egin
  • Sortu: Jaio
  • Ttipi: Txiki

GLOSARIOA

Abagunea:

zerbaitetarako unea egokiena aukera; besterik adierazten ez bada, ona.

Abaroan:

Itzalpean.

Adakera:

zuhaitz baten adarren multzoa.

Agondu:

etzanda dagoenak gorputzaren goiko erdia jaso, eserita gelditzeko.

Aieru:

aztarnetan edo seinaleetan oinarritzen den ustea.

Aingira belar:

Ur geldietan... Continuar leyendo "Euskarazko Hiztegi eta Literatura Korronteak" »

Industri Iraultza: Europako Garapen Teknologikoaren Ondorioak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas

Escrito el en vasco con un tamaño de 1,69 KB

18-19. mendean Europatik hedatu zen Industri Iraultza garaiko gertakari adierazgarria da. Garapen teknologikoan oinarritutako ekonomiatik industrializazioan oinarritutako ekora iragan zuen. Industri Iraultzak ondorio sozial eta politiko izan zituen: Berrikuntza teknologikoa (lurrun makina, trenak, ekoizpena mekanizatu zuten. Bestetik, biztanleria erakartu zuen zonalde industrialaetara. Honela, jabeek aberastasun handia pilatu, eta honek gizarte klaseen agerpena ekarri zuen: burgesia eta proletariatua. Bizi baldintzak, langileenak, penagarriak ziren. Haurren esplotazioa, soldata apalak... Ondorioz langileak elkartzen hasi ziren (sindikatuak) eta iraultzak eman ziren, langileen bizi baldintzak hobetzeko. Aurrerapen teknologikoak gizartean aldaketa... Continuar leyendo "Industri Iraultza: Europako Garapen Teknologikoaren Ondorioak" »