Chuletas y apuntes de Latín

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Catalogació

• Títol: Aqüeducte de les Ferreres
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle I aC
• Estil: Romà republicà tardà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Pedra calcària local
• Localització: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context històric

Cal recordar que la ciutat de Tàrraco té l'origen en un assentament militar, creat pels germans i generals Escipió (218 aC) durant la Segona Guerra Púnica. Amb els anys, va adquirir molta importància estratègica i l'any 45 aC se li va concedir el títol de colònia romana, que equivalia a dir que era una ciutat. Aquest fet va ocórrer durant el regnat de l'emperador Octavi August i es va convertir en la capital de la província Tarraconensis. A partir... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història i Arquitectura" »

HISTORIOGRAFÍA:

La historiografía romana nace en el último tercio del siglo III a. C. Pero las obras anteriores a la obra “La Guerra de las Galias” de César (100 – 44 a. C.) han desaparecido. Sin embargo, se dice que Cicerón, teniéndola a mano, consideraba que esta parte que desapareció no merecía la menor estima.

Autores

• ÉPOCA REPUBLICANA:

-Analistas: Autores que redactaban los acontecimientos históricos año por año.

-Historiadores:

ØJulio César

ØSalustio

ØCornelio Nepote

ØTito Livio

• ÉPOCA IMPERIAL:

-Historiadores:

ØVeleyo Patérculo

ØValerio Máximo

ØPublio Cornelio Tácito

ØSuetonio

ØAmiano Marcelino

TITO LIVIO: (59 a. C. – 17 d. C.)

Nació y murió en Padua. Era de familia acomodada y burguesa, amante de las tradiciones y de... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Autores y Características de Tito Livio" »

Exèrcit:

Format per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. Any 107 aC, el general Marices reforma l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible per a tothom.

Era una ciutat de combat, una legió, i s'estructuraven així:

• 10 cohorts = legió
• 1 cohort = 600 homes
• 1 legió = 6 centuries = 1 centuria = 100 homes / 1 legió és igual a 6.000 homes.

Les cohorts estaven numerades del I al X.

Cost de cavalleria per legió era de 120 homes.

JEFES: centurions i legat de la legió.

Octavi August va dissoldre moltes legions, en va deixar 28.

Més tard van haver-hi 33.

Els legionaris duraven 20 anys, tenien un sou considerable i primes.

Quan es jubilaven cobraven de l'estat i se'ls anomenava veterans.

També obtenien el dret a ciutadania romana, els auxiliars.... Continuar leyendo "Exèrcit i Organització Política a l'Antiga Roma" »

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus

Leizarragak ireki zion bidea euskal prosari. Baina historiak norabide berriak markatu zituen, egile kalbinista honen lorpenak gaindituz. XVII. mendea goren aldia izan zen euskal hizkuntzarentzat. Trentoko Kontzilioak aire berriak ekarri zituen, eta aldaketa politikoek eta arteak zeramaten indarra ez ziren oharkabean pasatu euskal egileentzat. Sarako Eskolan Axular azpimarratu behar da, garai distiratsu honetan oso gora jaso baitzuen literaturaren maila.

Pedro Daguerre Azpilicueta, Axular (1556-1644)

Biografia

Benetako izena Pedro Daguerre Azpilicueta zuen, eta Urdazubin (Goi Nafarroa) jaio zen 1556an. Axular baserrikoa zen, eta horregatik ezagutzen zuten Axular goitizenaz.

Ez dakigu non egin zituen ikasketak, baina Urdazubiko monasterioan egin... Continuar leyendo "Axular eta Gero: XVII. Mendeko Euskal Prosa" »

El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre el vessant d'una muntanya, per poder posar-hi els seients en forma esglaonada, en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia