Chuletas y apuntes de Latín

TÀRRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra els cartaginesos durant La Segona Guerra Púnica. Després de derrotar als cartaginesos en un primer combat, aquell mateix any 218 aC el general Escipió i el seu germà van alçar un campament militar a d'alt d'un turó a la vora del mar per tal de tenir un port on fer arribar les tropes de reforç que venien des de Roma. Els generals que comandaven aquestes flotes de reforç eren els D'aquesta manera van fundar Tàrraco.

La presència del campament romà va atraure a la població i als comerciants que van veure la possibilitat de poder vendre els seus productes als soldats romans. Tàrraco va créixer molt durant els segles I i II aC i va convertir en una de les... Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Ilerda" »

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència:

VIII aC, el sud Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, van fer d’aquests una Magna Graecia.

Influència cultural enorme en àmbits d’art i saber. Començant pel préstec del seu alfabet, que va donar origen a l’alfabet etrusc i a l’alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia:

Amb la presa de Tàrent el 272 aC va acabar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia.

Després del sotmetiment de la Magna Grècia, II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on destaca Macedònia, la decadència va marcar l’hegemonia romana a la península grega. La derrota macedònia a mans d’un exèrcit romà, manat per Quint... Continuar leyendo "Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització" »

ÈPOCA ARCAICA

És notable la influència de la literatura grega, això augmenta al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia; on els romans es deixen seduir per la cultura dels grecs que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana, que oferia als romans situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure.

Els autors de comèdia romana va prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega, ja que no presentava temes tan atrevits com la Comèdia Antiga grega; així les obres romanes eren acceptades sense gaires dificultats pels organitzadors dels jocs escènics.... Continuar leyendo "Teatre Romà: Plaute i Terenci" »

Encara està de mala lluna. Ja fa tres dies, almenys, que dura. Ell es diu que Déu tenir la regla. El fa somriure, aquesta paraula. Regla... En qualsevol cas, quan la té, sap que li interessa prou guardar-se’n. Obeir-ho tot sense piular. Just el que fa ara. Com ella li ha demanat. Ja no es mou gens, amb prou feines respira. Només que ja fa bastanta estona i no havia previst que hi hauria una pedra ben cantelluda sobre la qual s’estiraria sense voler. Se li comença a ficar entre les costelles, la cabrona. (...)

Paf! Ja hi som. Té la mà fàcil, la Joss. En veu baixa remuga:

-T’he dit que no et moguessis!

- Però, hi ha una pedra..

- Se me’n fot. Que no et moguis i punt

No es mou més. I tanca la boca. Només els ulls, que parpellegen

El Renacimiento en Italia: Los Padres de la Literatura Italiana

En la segunda mitad del siglo XIII irrumpe una nueva corriente que tiene su foco en Bolonia y, sobre todo, Florencia, con poetas como Guido Guinizzelli (creador del tópico de la donna angelicata) o Dante Alighieri. Su poesía, marcadamente innovadora, se conoce como dolce stil novo (la expresión está sacada de un verso de la Divina comedia de Dante). Esta poesía responde al declive del sistema feudal y a la mentalidad de la nueva clase emergente: frente a la nobleza de sangre, se proclama la importancia de la nobleza de corazón (cor gentil), propia del hombre que alcanza valor por su propio mérito, y que se manifiesta en su manera de sentir el amor. Este se entiende como símbolo... Continuar leyendo "El Renacimiento Italiano: Dante, Petrarca y Boccaccio" »

ALEMANIA

Friedrich Schiller(1759-1805)

Olerki ez narratiboa

Hipnoak, odak, abestiak

-Gehiago liberala, erromantikoa baino

-gehiago antzerkigile, poeta baino

-askatasunarealde, hasieran politika eta gizartean, gero mundu pertsonalean

-Goetheren klasizismoaren eragina amaieran

-Holderlinenntonu indartsuaren eragile

-pozaren ereserkia

Goethe(1749-1832)

Olerkigintza narratiboa

-bertsozalea(dramatan adb) baina lirika gutxi

-Arrantzalea

balada (ahozko olerki narratiboa dramatismoz beteak sentimenduak adierazteko)

-gaztetako lana

-Haltzen errege/Elfoen erregea

-balada

-gaztetako lana

Olerki ez narratiboa

elegia(eresia)

-Erromatar elegiak eta Veneziako epigramak

-sentiberatasuna eta erotismoa, lehenean; sarkasmoa bigarrenean

-Italiako bidaiaren eragina

Olerki ez narratiboa

Himnoak,

El latín es una lengua de la rama itálica³ de la familia lingüística del indoeuropeo⁴ que fue hablada en la Antigua Roma y, posteriormente, durante la Edad Media y la Edad Moderna, y llegó a la Edad Contemporánea, pues se mantuvo como lengua científica hasta el siglo XIX. Su nombre deriva de una zona geográfica de la península itálica donde se desarrolló Roma, el Lacio (en latín, Latium).

Adquirió gran importancia con la expansión de Roma,⁵ y fue lengua oficial del imperio en gran parte de Europa y África septentrional, junto con el griego. Como las demás lenguas indoeuropeas en general, el latín era una lengua flexiva de tipo fusional con un mayor grado de síntesis nominal que las actuales lenguas romances, en la cual dominaba... Continuar leyendo "El Latín: Historia, Evolución e Influencia en las Lenguas Modernas" »

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

La graderia (CAVEA), on seien els espectadors. Tres nivells: summa, media i ima.

L'orquestra (ORCHESTRA), un espai circular al centre del teatre on cantava i ballava el cor.

Les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (el prosceni -PROSCAENIUM- i l’escena -SCAENA-).

La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent... Continuar leyendo "Història dels Teatres Romans" »

El Teatre Romà: Evolució i Característiques

Al començament, els teatres romans eren construccions de fusta desmuntables. A partir del segle I a.C., però, es van començar a construir de pedra, seguint els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts principals: la graderia, l'orquestra (per al cor) i l'escenari o scaena (plataforma on actuaven els actors, amb un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors). Els romans van seguir aquesta estructura, però hi van introduir algunes innovacions:

• Mentre que els grecs construïen els teatres aprofitant el pendent d'una muntanya, els romans també ho feien, però a més eren capaços de construir teatres com a edificis independents. La cavea (graderia) descansava sobre un