Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Eutropio 7 reyes de Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 10,4 KB

1.
urbem Román,/
Desde el inicio, los troyanos, que andaban erantes por lugares desconocidos junto a su general Eneas, y con ellos, los Aborígenes, un pueblo de hombres agreste, sin leyes, sin poder, libre y sin orden fundaron y dominaron la ciudad de Roma, según he oído.  Así pues, en muy poco tiempo, una multitud de pueblos diferente y diversa se había constituido como una ciudad en paz.

2. Romulus condita civitate/ Rómulo siendo fundada la ciudad llamada Roma a partir de su nombre, aceptó a multitud de vecinos en esa ciudad, eligió a cien senadores a los cuales nombró por su edad. Entonces, como ni él ni su puelo tuvieron mujeres invitó a un espectáculo a las naciones vecinas de la ciudad de Roma y raptó a las vírgenes entre... Continuar leyendo "Eutropio 7 reyes de Roma" »

Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 11,44 KB

Palabras que comienzan con A

Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final. Apertura en -o de la -u final.

  • Cultismos: anual, anualidad, anuario.
  • Patrimoniales: añada, añal, añejo, año.

Aperire

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apócope de la -e- intermedia. Síncopa de la vocal -e átona final.

  • Cultismos: apertura.
  • Patrimoniales: abrir.

Aurum

Monoptongación de -au- en -o-. Apócope de -m final. Apertura de la -u final átona en -o.

  • Cultismos: aúreo.
  • Patrimoniales: oro, oropel.

Palabras que comienzan con C

Capillum

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apertura de la -i- tónica en -e-. Apócope de -... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos" »

Omnia mors aequat ejemplo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,32 KB

TÓPICOS LITERARIOS

1.“BEATUS ILLE”- “Dichoso aquel”
Con este tópico literario se elogia la vida campesina y rural (limpia, tranquila, mediocre), frente a la vida en la ciudad (llena de envidias, males, poder…).

2.“CARPE DIEM“-“Disfruta del momento”

3.“COLLIGE, VIRGO, ROSAS”-“Coge, muchacha, las rosas”

Anima a las bellas y jóvenes mujeres a disfrutar de ese momento, simbolizado por la rosa. Pronto la rosa se marchitará y llegará la cruel vejez.

4.“DESCRIPTIO PUELLAE”-“Descripción de la muchacha”
La descripción de la mujer joven generalmente sigue un orden descendiente; empieza por la cabeza (ojos, nariz, labios, piel), sigue con el cuello y después torso, cintura  manos… Es una alabanza de la belleza femenina

... Continuar leyendo "Omnia mors aequat ejemplo" »

Guia Completa de Locucions Llatines: Significat i Exemples

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,94 KB

Llistat de Locucions Llatines i Llur Ús

Definicions i Exemples

Conceptes Comuns

  • Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al premi.
  • Addenda: Notes que cal afegir al final d'un escrit per completar-lo.
  • Àlies: Sobrenom.
  • Currículum: Document amb les dades biogràfiques, títols, mèrits, càrrecs, etc.
  • Dèficit: Terme econòmic per indicar pèrdues. També es fa servir fora de l'àmbit econòmic com a sinònim de mancança.
  • Esnob: Es diu d'aquella persona que és amatent a adoptar tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla senyal de distinció, bon gust, intel·ligència...
  • Interim: En l'interval entre un fet i el següent.
  • Lapsus: Error que es comet involuntàriament parlant o escrivint.
  • Maremagnum: Gran confusió, avalot.
  • Memoràndum:
... Continuar leyendo "Guia Completa de Locucions Llatines: Significat i Exemples" »

Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,89 KB

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

  • Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
  • Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
  • Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània
... Continuar leyendo "Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)" »

Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà,... Continuar leyendo "Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci" »

La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,85 KB

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília,... Continuar leyendo "La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània" »

El soldat fanfarró resum

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

RESUM

La Història se situa a Grècia. A Atenes, un jove de nom Plèusicles, Estimava molt a una cortesana lliure i d'amor correspost anomenada Filocomàsia. Aquest, però ha de marxar en missió oficial cap a Naupacte. Aleshores, Pirgopolinices, un soldat d'Efes, coneix a la Noia i se l'emporta d'Atenes cap a Efes contra la seva voluntat.

Palestrió, L'esclau de Plèusicles, agafa un vaixell per anar a explicar al seu Amo el que ha passat amb la seva estimada. Però de camí, el vaixell On ell es trobava, va ser capturat per un vaixell de pirates i va ser Venut com a esclau a Pirgopolinices. Quan Filocomàsia i Palestrió Es troben, ella li demana una solució. Ràpidament, ell, escriu al Seu amo per explicar tot el que ha passat i li diu... Continuar leyendo "El soldat fanfarró resum" »

Ciutats Romanes de la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,01 KB

BARCINO

Barcino o Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino va ser fundada entre l’any 15 - 5 aC, en l’època de l’emperador August. August va anar a la península Ibèrica (Hispania) per pacificar les zones del nord: els càntabres i els asturs. Després de vèncer-los, August va començar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica (reforma administrativa i viària) i va fundar Bàrcino.

La va fundar al centre d’un territori molt productiu, a sobre d’un petit turó (Monts Taber), a la plana que es troba entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava sobre el traçat de la via Augusta (carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani). Es va... Continuar leyendo "Ciutats Romanes de la Península Ibèrica" »

Exploración de la Épica y la Lírica Latina: Evolución, Temas y Autores Clave

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 9,96 KB

La Épica en la Tradición Literaria

Definición y Origen

La **épica** es una narración en verso que exalta las hazañas de un héroe representativo de su pueblo, constituyendo un legado simbólico. Originada en tradiciones orales, se vinculaba a eventos relevantes como victorias militares, funerales y banquetes, con antecedentes como los **carmina convivalia** (poemas en banquetes), los cantos fúnebres (**neniae**) y los elogios epigráficos (**elogia**). La épica latina se nutrió tanto de estas tradiciones locales como de la influencia griega, especialmente de la tradición homérica, a partir de la conquista de la Magna Grecia.

Épica Arcaica

Livio Andrónico: Primer autor épico latino, adaptó la *Odisea* al contexto romano, incorporando... Continuar leyendo "Exploración de la Épica y la Lírica Latina: Evolución, Temas y Autores Clave" »